dijous, 15 de maig de 2008

El què, l'on, el com, el quan, el perquè...

Un cop has pres la decisió de marxar, et planteges moltes preguntes, encara que no menys de les que t'has plantejat abans de decidir-te.
Aquestes són les primeres que et vénen el cap. I suposo que són les que haurem d'estar preparats per respondre una i altra vegada... això si, quan ho haguem dit.
Per ara la part més dura és el fet de només poder-ne parlar entre nosaltres, però hem decidit que és millor esperar a dir-ho fins que no quedi tant de temps per marxar. No perquè tinguem por de repensar-nos-ho (que no!) sinó que volem tenir-ho tot més lligat. Encara que es preveu difícil. En els moments en que al nostre voltant la gent comença a pensar en casaments, fills, festivals, feines etc. nosaltres cada vegada que algú diu "l'any que ve podríem..." ens mirem de reüll i riem per sota el nas. Si ho sabessin!. I no cal esperar tant! D'ara i fins que marxem el nostre objectiu és estalviar al màxim, i això inclou deixar de fer algunes coses a les quals, si no fos per aquest motiu, ni ens plantejaríem renunciar-hi. Però és que tot no pot ser!
El que ens admira és que de moment ningú sospita res... o com a mínim no ens ho han dit.
A veure quants ens diuen que "ja s'ho pensaven" o "ja s'ho veien venir"!
Una de les coses que ens té més encuriosits és veure les cares de la gent quan els ho diguem. Hem fet una mena de travessa, a veure si encertem les reaccions, jejeje.

Bé, si, s'ha de confessar... Ho hem dit a alguna gent. Però sabem que ens mantindran el secret. Gràcies!!

3 comentaris:

Gemma ha dit...

Doncs si que ho tenieu amagat, però jo ja veia coses rares i ja feia dies que li deia al Dani que hi havien coses que no em quadraven.. En fi parella, vull que sapigueu que accepto la vostra desició i que us trobaré molt a faltar!
Molts petons.

Gi ha dit...

Només repetir que moltes, moltes felicitats per tirar endavant un projecte tan gran com el vostre pel que s'ha de ser molt valent, per moltes ganes que es tinguin...
Espero que haver-nos-ho dit us ajudi a obrir una mica la vàlvula d'escapament que ha de ser mantenir un secret amgat com aquest!
Res més, felicitar-vos de nou (i cagar-me amb vosaltres en silenci... enveja no-sé-si-sana-o-no) i recordar-vos que sóc aquí pel que necessiteu i que moooolt em temo que hi seguiré sent quan torneu ;)

Mar ha dit...

EIII!!! Falto jo!!!
Bé, poc més es pot afegir... QUE GUAYYYYYYYYYYYY!!!! realment molt valor per fer-ho!!!

Aquestes coses són aquelles que sempre es diuen però que no tothomés capaç de fer. Jo sense anar més lluny, no seria capaç de penjar-me una motxilla a l'esquena i anar-me'n a voltar món... Així que admiro a qui pot i ho fa!

A més mola la idea de poder presumir de germana que dóna la volta al món jejeje. Quan preguntin "On és ta germana? Com està?" i jo "A Pekín, es que està donant la volta al món" jejeje

I a part d'això no cal dir res més pq que us trobaré a faltar ja ho sabeu però ja m'heu deixat clar que entre inskape, gmail, messenger, picassa i senyals de fum podrem estar en contacte més o menys sovint... Sempre i quant a sota l'arbre que aneu a parar hi hagi connexió a inet...

Així doncs intentaré racionar les meves llàgrimes pq la gi ja m'ha advertit que si em passo els 8 mesos que queden pq marxeu plorant hauran d'instal·lar una dessaladora a casa meva...

Un petó!

(A partir d'ara prometo ser m,és puntual a l'hora de deixar els missatges) :)