dilluns, 2 de març de 2009

Més Ushuaia

Recuperant les cames

De Ushuaia


Després de la caminada, a la que no estem acostumats, estàvem mòlts. Com que no tenim problema de dies, vam decidir no forçar la màquina i passar el dijous més relaxadament. Vam dormir fins que el cos va dir prou, vam anar a passejar, i a comprar 4 coses per sopar. Ha coïncidit que aquesta setmana se celebra la “Setmana de l'Antàrtida Argentina” d'una banda, i “Terrorífica”, un festival de cine de terror. Així que al vespre vam anar a veure l'exposició sobre el continent blanc i a escoltar una xerrada sobre els fons marins molt interessant, i a la nit a una sessió doble: Evil Dead II i Army of Darkness. Ah, i tot gratuït!!

Volies trekking? Dues tasses!

Després d'un dia tranquil, havíem de visitar el “Glaciar Martial”, i quan hem sortit de casa per dirigir-nos cap allà ens hem trobat que havia desaparegut! El dia no acompanyava massa i la glacera estava coberta per una boira molt espessa.

Això no ens ha fet enrere i hem començat a pujar i pujar i pujar i... Fins que hem arribat a un punt on hi havia un telecadira. Molts pensareu que l'hem agafat, però quan estàvem allà ens ha semblat que no funcionava i si volíem arribar fins al final del telecadira ens esperava un itinerari de 40 minuts amb dificultat alta. Per sort, les nostres cames han respost molt bé i hem arribat al destí, travessant arbres caiguts i camins plens de fang. Quan hem arribat a dalt... sorprenentment, el telecadira funcionava!

De Ushuaia


De Ushuaia


No obstant, si volíem arribar a la glacera encara ens esperava un altre recorregut d'una hora i amb pendents importants. Hem dinat per agafar forces, però quan hem començat a pujar el camí, ha començat a ploure bastant, i hem decidit no continuar. De totes les glaceres que hem de veure, aquesta és la més petita amb diferència, així que tampoc és tan greu. Hem baixat pel telecadira i hem tornat a peu fins a casa.

De Ushuaia


Al vespre hem anat a sopar a un “tenedor libre”on podies agafar el que volguessis de carn a la graella (que bo el xai patagònic!) A la taula del costat teníem el tal Calleja que fa un programa a Cuatro amb tot l'equip... així que suposo que aviat podreu veure Ushuaia a la tele.

Quan tornàvem cap a casa el vent ens ha fet arribar un sons... bé, una música... Ens hem apropat cap allà, i ens hem trobat els punks adolescents d'Ushuaia fent un concert. Brutal! A mida que ens acostàvem sentíem la música però no vèiem a ningú... Excepte un tio amb cresta saltant sol. Fins que hem descobert que el grup estava ficat dins d'una mena de parada de bus coberta, i el públic dins d'una altra just enfront, per protegir-se del fred i el vent. Hem estat allà una estoneta sentint versions dels Ramones, xerrant amb ells i bevent vi de tetrabrik (aix, que joves ens hem sentit!). Com que no tenen bar on anar, i als que hi ha els cobren per tocar, l'ajuntament els deixa aquest lloc, on no molesten a ningú.

A l'arribar a casa hem estat xerrant amb la Sandra i una amiga seva fins que han marxat a continuar la festa i nosaltres hem anat a dormir. Ja només ens queda un dia a Ushuaia.

6 comentaris:

Mar ha dit...

Ja veig que anar pel món et fa fer coses que potser aquí ni et plantejaries... Vaja, que jo vaig pel Montseny i veig dificultat alta del camí i dono la volta... Pe`ro clar, deu ser allò de que ja que hi ets... hi has de pujar! Molt bé molt bé, molt esportistes :)

josep6892 ha dit...

Grans fotos, té una pinta molt maca!

Veig que heu començat el viatge amb energia amb tant caminar :)

Ushuaia punx forever!!

Montserrat ha dit...

Ja veig que això del menjar va be, sort que feu exercici.Ah! i sentir-se jove és una cosa, però ser-ne... je je je.
Veig que l'ajuntament d'Ushuaia és molt generós... o no sap fer negoci, aquí em sembla que ja parlen de fer-nos pagar l'aire que respirem.

Montserrat ha dit...

Després de trobar cormorans roquers espero que trobeu pingüins mettals i foques raperes...Passar-ho beeeeeee!!!

Gemma ha dit...

Quina gràcia això del jovent. Els pobres s'han de quedar pel carrer..

Daniel ha dit...

Encara em superareu i tindreu unes cames de futbolista de tant caminar; segur que vau pensar en mi per pujar el pendent tant dificultós. Això si, jo no hagués begut vi ranci de tetrabrik per precaució, no fós que m'encomanessin punksirriosis o punksinositis. Petons!