dimarts, 31 de març de 2009

Puerto Montt i Chiloé

Era hora de tornar cap a Xile, i vam fer la travessa pel pas de Pajaritos. És molt més bonic fer-ho pels llacs, però també costa moltíssim més. A la frontera vam fer un aperitiu improvitzat. A Xile no deixen entrar aliments frescos, i registren les bosses. Una noia israeliana portava tot un paquet que li devia haver enviat la família, i no li van deixar passar, i uns nois portaven un carregament de formatge pels dies d'acampada que els esperaven; i abans de llençar-ho, ens van convidar a tots els del bus: formatge, dàtils, anous, orellanes... Va anar bé per matar la gana.



Puerto Montt ens va rebre amb pluja i boira, aviat vam trobar un hostal, i després de sopar ens vam quedar fregits. L'endemà vam anar a visitar el port d'Angelmó, on els pescadors just tornaven i pots menjar peix i marisc fresquíssim cuinat allà mateix. Ens vam posar les botes de curanto i paila marina, les especialitats de la zona!


A la tarda vam fer cap a Chiloé. Per la Meritxell era un lloc una mica màgic, perquè de petita va veure un documental de la 2 i una sèrie de segells sobre les esglésies de fusta de l'arxipèlag (patrimoni de la humanitat per la Unesco), i sempre hi havia volgut anar. Els "conquistadores" la van anomenar "Nova Galícia", i una mica si que s'hi assembla: la gent viu del camp i del mar (pesca i marisc), el clima és molt plujós, el paisatge el formen tot de turonets verds, ténen una mitologia pròpia i els Chilotes no se senten gaire xilens, per dir-ho així.
Vam veure un munt d'arcs de Sant Martí, no n'havíem vist mai tants en tan poc temps, però en general vam tornar a tenir sort amb el temps, i vam poder veure els paisatges amb sol i amb núvols, per tenir les dues visions.
Ens vam instal.lar a Castro, la capital, on destaca la catedral de fusta i els "palafitos", cases sobre pilastres arran de platja per evitar les marees, i d'allà vam anar a fer voltes per l'illa: Dalcahue i el seu mercat artesanal;


Achao, on hi ha l'església més antiga; Quellón, on hi ha el Km. 0 de la Panamericana; i el parc nacional, amb vistes al Pacífic.



Tot, per suposat, en petits busos locals. En un d'ells vam anar escoltant a la ràdio el gran derby del Pacífic, Perú contra Xile a Lima, que per alegria general, va guanyar els visitants. Ens va costar dormir amb el soroll dels clàxons, i això que encara no estan ni classificats pel mundial!
Ens ha agradat venir en aquesta època, gairebé érem els únics turistes a tot arreu, i ens sentíem fins i tot una mica observats. D'allà vam anar cap a Puerto Varas, però això ja serà un altre post!



Més fotos aquí.

8 comentaris:

josep6892 ha dit...

Sou els amos! Quines fotos més guapes :D
CRACKS!!

Anònim ha dit...

Ei Nois!!!
Estic més enganxada al vostre blog que a vent de pla, i això que esta força interesant, en David està viu!!!!
Les fotos son maravelloses, i a vosaltres se us veu moooolt feliços, com per no estar-ho!!!
Doncs nosaltres també tenim noticia desde Barna, ja em iniciat tota la paparasa per augmentar la familia.
Qui sap potser quan torneu teniu que fer-nos un cangur per partida doble!!! jejejejejeje. Finalment anem a Mali, i estem moooolt contents també.
Cuide-vos molt i passeu-vos-s'ho de puta mare!!!!!!!
Petonets
Gemma

Montserrat ha dit...

Com us poseu les botes eh? Be no m'ha sorpres, ja "m'havia informat" que era terra de marisc i no vaig dubtar ni un moment que aprofitarieu l'ocasió...ara "vaig" a Pucon be primer soparé que ja toca. Petonets.(millor així la lletra Oriol o la faig tipus "murmuri")?

Gemma ha dit...

Ja tenia ganes de veure què mengeu a l'altra banda del món!A veure si quan torneu ens feu alguna especialitat Xilena!!!
Un petó.

Montserrat ha dit...

Hola soy Maite,ya se que no has recibido el mensaje que te mandamos pero ya aprenderemos.
Estamos aqui con tu madre que nos vamos al teatro de vez en cuando tambien sabemos vivir bien.
Un abrazo y besitos mios y tambien del teu padrí.

Mar ha dit...

Holaaa!
Aki a l'altre banda del món els que ens dediquem a l'educació (encara que sigui des de l'atur) avui... COMENCEM VACANCES!!! Així que per uns dies no feu tanta enveja :)
Avui cap a Firenze i a partir de dimecres a Canet, si hi ha Wi-fi ja anirem escrivint.
Que vagi bé!
Petonets!

Mª Núria ha dit...

Hola! Ara, que aneu de sibarites menjant marisc i bebent vi ja torno a reconèixer-vos. Durant uns dies, amb tanta excursió i tanta caminada, vaig pensar que els vostres cossos heavies havien estat abduits en el vol transoceànic i els havien substituit per uns altres de "xiruqueros". M'alegro molt que tot us vagi bé i pugueu gaudir de paisatges tan xulos.
Petons!!

Gi ha dit...

i un HOLA des de Firenze, des de l'habitacio'!!!
Estem en un alberg amb internet gratis i fins i tot amb un ordinador amb wi/fi a cada habitacio' i hi ha party pasta de diumenge a divendres!!! pasta gratis per a tots!
Be', petonets molt forts de la Gemma, el Marc, l'Ingrid, la Mar i la Gi que marxen a dormir pq estan moooooorts!!
X)