dimecres, 4 de març de 2009

Punta Arenas, la vila del pingüí

Havien de ser 12 hores de bus, però la poca cua a la frontera, i el fet que el transbordador de l'estret de Magallanes sortís poc després de que arribéssim, i tampoc hi hagués cua, va fer que en total "només"en fossin 10. Una hora després de sortir i haver atravessat les muntanyes, el paisatge va canviar i només es veia camp, camp i més camp.

A l'arribar a Punta Arenas vam buscar lloc per dormir i vam anar a fer una volta. Aviat està tot vist per aquí.




Per això, la majoria de gent que para aquí, aprofita per fer una visita a alguna de les pingüineres properes que hi ha. Nosltares ens vam decidir per l'excursió a Isla Magdalena. Dues hores de navegació per l'estret -amb les explicacions d'una guia soporífera- fins arribar a un illot amb un far i molts habitants.



A mida que t'acostes a l'illa, el que veus és això: puntets negres i blancs.



Però a mida que t'apropes, els pots anar distingint perfectament: una colònia d'uns 100.000 pingüins de Magallanes (que ténen una franja negra entre la part blanca de la panxa i la part negra de l'esquena). Vam fer moltes fotos, semblen tan macos que te n'emportaries un. La realitat és que ténen molt mala llet i si et piquen, fan molt de mal.
De Punta Arenas - IslaMagdalena


De Punta Arenas - IslaMagdalena
Autofoto a la platja, jejeje

Un cop vistos, era hora de continuar. L'endemà vam agafar un altre bus, i al cap de 3 hores ja érem a Puerto Natales. Aquest poble tampoc té gran cosa, però és la base per fer les excursions al parc nacional de les Torres del Paine. Una meca d'excursionistes mundial. Ens hem tirat a la piscina, i hem decidit passar-hi 5 dies amb la tenda, el fogonet i tota la pesca. Si escrivim, és que no hem resistit les jornades de 8 hores caminant carregats amb les motxilles, la pluja, el vent patagònic, el fred i el cansament acumulat. Però tothom diu que val tan la pena que no podíem deixar d'intentar-ho.

6 comentaris:

Maria Teresa ha dit...

Hola fills:
He estat mirant el que heu escrit des de Xile, però totes les fotos que hem deia l'Oriol ahir no las puc veure, si que he vist l'illa plena de pingüins però res més. Espero que posseu més.
Petons.

Gemma ha dit...

Ai els pingüins, que guai veure'ls en el seu estat natural..

Anònim ha dit...

k tan pikat o ke??

XD

portemenun de record k son l amar de monos!


en fi
espero k no estigueu morinvos gaire de fred.


Maria

Mar ha dit...

PININOSSSSS!!! Saludus de part del Tomàs :D
Però estic = que la Teresa, les 3 ultimes fotos no es veuen... Viam si veiem pininos d'aprop :D

Petons!

Montse ha dit...

Hola soc la pdrina Montse !quina enveja em feu!
Petons

Daniel ha dit...

Hola family!
Vist la vostra experiència, segur que si hagués anat amb la Gemma, estaria tan encantada que es voldria quedar a viure amb la colònia de Pingüins. Jo deixaria la feina de comptable i em posaria a vendre semarretes amb el lema de: Som 100.002 pingüetans!!!