dimarts, 10 de març de 2009

Torres del Pain(e)

Mal de cames, i molt. Cansament general. Però ha valgut la pena. Comencem pel començament:

Dia 0 Arribada a Puerto Natales

Molta gent ens havia comentat que si anàvem al parc nacional de Las Torres del Paine, era molt millor passar-hi uns quants dies que un de sol. El parc és una meca dels excursionistes de tot arreu, i té uns paisatges espectaculars. Nosaltres no les teníem totes, però al final ens vam decidir. A l'arribar a Puerto Natales, la ciutat més a prop del parc i d'on surten tots els transports que t'hi porten, ens vam anar a informar per diferents bandes de les millors alternatives. No entrarem a discutir la política de preus del parc, però l'única manera de que no se'ns disparés el pressupost era llogant el material (tenda, màrfegues, sacs, fogonet i estris per cuinar) i dormir en els campaments, a poder ser dels gratuïts.

A les tres de la tarda vam anar a un alberg on cada dia té lloc una xerrada sobre informació útil i consells bàsics per sobreviure dins del parc. És gratuïta i hi pot anar tothom, això si, la fan uns americans i és en anglès. Moltes coses éren de sentit comú, i altres de curioses, però ens van ser bastant útils. També l'amo de l'hostal on ens vam allotjar, guia oficial del parc, ens va donar quatre consells sobre els camins.

Dit i fet, vam anar a comprar el bitllet pel bus, llogar el material i comprar el menjar. I a dormir aviat, que ens esperava un dia molt llarg per davant.

Dia 1 - Arribada i excursió a la glacera Grey

De les moltes rutes que hi ha per fer, la més concorreguda és l'anomenada "W", per la forma del recorregut. Es pot començar per una banda o per l'altra, fer en més dies o en menys. Amb tota la informació recopilada, i tenint en compte que nosaltres no som, precisament, excursionistes experts, ens vam muntar el que havia de ser la nostra ruta "ideal", per carregar el mínim les motxilles i no haver-nos de llevar cada dia gaire aviat... Com que és estiu, encara hi ha moltes hores de llum.

De Torres del Paine

A l'arribar al parc, vam anar directament a agafar el catamarà que travessa el llac Pehoé. Vam plantar la tenda i ens vam posar a caminar cap a la glacera Grey. El camí ens va semblar bastant dur, ja que era el primer dia, i van ser 7 hores caminant. El gran inconvenient són els forts vents (i gèlids) que hi bufen sempre i que et surten de qualsevol lloc en qualsevol moment, i et poden fer caure. Però la vista de la glacera al final compensa (aquesta no se'ns podia escapar!).

Dia 2 Excursió al Valle Francés

Vam tenir l'inconvenient que els dos campaments gratuïts del mig de la W estaven tancats pes unes inundacions que hi va haver fa unes setmanes, així que vam haver de repetir un tram de 2h15. La pujada cap a la vall se'ns va fer molt dura, perquè t'has d'enfilar per uns rocs considerables. En total vam caminar 8 horetes més (sempre amb pujadetes, baixadetes, rierols...)

De Torres del Paine


De Torres del Paine


Dia 3 Travessa cap al Campamento los Cuernos

Això de no ser gaire matiners, a vegades té la seva recompensa. A les 7 del matí plovia i feia molt vent, però a les 10 quan ens vam llevar, lluïa el sol i vam poder desplantar la tenda sense problemes. Aquest va ser el dia que menys hores vam caminar, però el primer que fèiem tot el tram carregant les motxilles. Vas tota l'estona vorejant Nordenskjold, però naturalment, pujant i baixant. Vam arribar força d'hora i vam descansar, procurant agafar forces per l'endemà, que havia de ser el més llarg.

De Torres del Paine


De Torres del Paine


Dia 4 Cap al Campamento Torres

Aquí si que ens vam llevar d'hora. Teníem per davant 20Km, la majoria en pujada. I amb les motxilles, és clar. Però nosaltres, poc a poc i bona lletra (que ningú no ens cronometra). El dia va ser cansat, i amb un sol de justícia acompanyant-nos tot el camí. La pujada fins a Valle Ascencio se'ns va fer eterna, però un cop més, vam arribar al nostre objectiu.

De Torres del Paine


Dia 5 Pujada al mirador de Las Torres i tornada a Puerto Natales

La finalitat de voler arribar al campamento Torres era la de poder pujar a al mirador de les torres que donen nom al parc abans de que sortís el sol. Si el primer algú ens hagués dit que ho acabaríem fent, no ens ho haguéssim cregut ni bojos! Per sort en aquesta època el sol surt ja un pèl més tard, "només"ens vam haver de llevar a les 5.30 per fer un esmorzar ràpid i començar l'ascensió al mirador. Una filera de llanternes pujava per la muntanya. Ens havien dit que era el tram més dur, i si, trèiem el fetge per la boca. Ens pensàvem que no hi arribaríem mai, però si! Si una cosa hem comprovat aquests dies, és que quan el cap diu que no pot més, és qüestió de no parar de caminar, que el cos sempre respon.
La gràcia de pujar a aquesta hora és que el sol, en sortir, il.lumina les torres d'una manera molt especial, tenyint-les només a elles de colors vermellosos mentre la resta de muntanyes del voltant encara estan en penombra. A mida que puja el sol, van canviat de color, és una passada, les fotos no estan retocades amb photoshop ni res!

De Torres del Paine


De Torres del Paine


La part bonica acaba aquí. Però encara ens quedaven 6 hores de baixada per poder agafar l'autobús de tornada. Les últimes 2 hores, sense una ombra i sota un sol d'estiu patagònic se'ns han fet agòniques. Però l'esforç ha valgut la pena: hem sobreviscut (nosaltres!!) a la W. I els nostres genolls i turmells continuen al seu lloc. Hem tingut una sort increïble amb el temps, perquè el poc que ha plogut ho ha fet mentre estàvem a cobert, i enganxar 4 dies seguits bons per aquí es veu que no és gens fàcil.

13 comentaris:

Gi ha dit...

Joder, joder, joder!!! Però quina guapada!!!
Realment, us heu fotut una bona caminada, però veig que és ben cert lo de... "ha valgut la pena".
Molt petons des de les vostres terres i records dels calçots que em vaig menjar a la vostra salut abans d'ahir!! ;)

Anònim ha dit...

Quins paisatjes!! Teniu una cara de felicitat que no us l'acabeu!!!
Disfruteu a tope, naltrus ens conformem mirant les fotos i telepaticament viatjant amb vosaltres.
Petonarros!!! i cuideu-vos molt, i mengeu força, i abrigeu-vos i compte amb els insectes, jajajjajajajaja com es nota que soc mare jajajjajajajaja més que mare avia...
Gemma

Marc ha dit...

ei k tal!!
ja no podreu dir k no us e escrit cap comentari!
buenu, k vagi b i ja us tornare a escriure 1 altre dia!!

Anònim ha dit...

kines ganes!!!!!!!!!
mare meva... a mi ma diuen de fer aixo i vamos, eske em ric de la seva cara,

aixo si, les fotos son super bunikes!!!



un beset!!!

(K)(K)

Maria

Maria Teresa ha dit...

Hola fills:
Ja he vist tota la vostra peripecia però crec que us ha valgut la pena de fer-ho, perque és una maravella tot el que ens ensenyeu. Feu molta enveja,però per part meva jo no ho podría fer i d'aquesta manera ja ho he vist. Estic molt satisfeta de vosaltres. Petons.

josep6892 ha dit...

Caram, peazo de muntanyes, no? Aquest indret deu ser una mena de cel pels escaladors!

Cuideu-vos!

Merce ha dit...

Me habéis dejado con la boca abierta

Mar ha dit...

Realment semblen fotos retocades amb photoshop! Són molt maques... Ara, la vostra cara tmb esta tocada per la llum... o pel sol de tant caminar jeje :D

Anònim ha dit...

Holaaaaaaaaaaaaaa!!!! Quina enveja que feu!!! veig que tot us va molt i molt bé! me'n alegro! totes les fotos són una passada!
Molts petons des de Barcelona ( molt no m'estic movent diguessim...jejeje)

Anna de Salàs :P

Jaume ha dit...

Nens!

Caram caram. Que sapigueu que se us enveja molt per aquí. M'estant venint ganes de seguir-vos les passes, i jo que ni coneixia l'existència d'aquest parc!

Segur que durant el trajecte anaveu cantant "Give me something for the Paine" :)

Una abraçada enorme!

Jaume

Gemma ha dit...

Guau, quins paisatges!! Són impressionants les fotos. Suposo que és indescriptible les sensacions que es tenen al natural. Amb aquestes caminades, vindreu fets uns fideus!
PETONS.

Daniel ha dit...

i jo que pensava que l'oriol no servia per caminar, m'esteu deixant bocabadat. Si li faig fer aquestes caminades a la Gemma, un divorci segur per al 2009 amb tanta crisi suelta....
Jo m'apuntava a totes les excursions!

Anònim ha dit...

Mare meva!!

La foto és genial. Suposo que val la pena la patejada.

Com us envejo...

Eva. Blanes.