diumenge, 1 de març de 2009

Ushuaia

Primer contacte amb Ushuaia. El canal Beagle

A l'arribar a Ushuaia hem pogut “compartir” taxi amb una parella que ens han apropat fins al nostre destí. Allà ens ha rebut la Sandra, una dona molt simpàtica que acull a gent com nosaltres molt sovint i que també utilitza el couchsurfing per viatjar com una manera d'aprofundir en el coneixement del país a través de la gent d'allà.

De Ushuaia


El primer dia a Ushuaia ens l'havíem plantejat de passar-lo d'una manera relaxada i ens hem llevat a una hora relativament raonable. Hem esmorzat i ens hem dirigit al centre, que ja havíem vist la nit anterior, però ara amb llum de dia. Ens hem informat dels preus per fer una excursió pel canal Beagle i com que ha fet un dia esplèndid, hem decidit no perdre la oportunitat i a la tarda l'hem fet. D'Ushuaia hem salpat cap a l'illa Alícia per tal de veure lleons marins (els parents llunyans de l'Oriol, ja que es passen el dia estirats i mandrejant damunt les roques). Després ens hem dirigit cap a l'illa H on hem fet un minitrekking observant la flora i la fauna de l'illa.

De Ushuaia


En definitiva, l'excursió ha valgut molt la pena. La barca era petitona (i no els catamarans gegants que porten a molta gent), i en comptes d'anar fins al far vermell aquell típic (que no és el de la fi del món ni res) hem estat més estona caminant per l'illa a on no va ningú més. El guia s'explicava molt bé i com que al grup érem 8 persones, hem pogut tenir un primer contacte amb viatgers com nosaltres, que ens serveix per anar perdent la vergonya!

Parque Nacional Tierra del Fuego o com fer mitja marató.

Després de l'excursió pel canal Beagle, l'altre lloc que s'ha de visitar és el Parque Nacional Tierra del Fuego. Aquest queda a uns 12 km de distància del centre i com estem una mica allunyats d'aquest, hem decidit anar a peu fins allà i així estalviar-nos una mica de diners. La veritat és que no van ser 12 km però si 11, que si es sumen els 13 km que vam fer per dins del parc us podeu imaginar com vam arribar a casa!
De Ushuaia

La veritat és que el parc és fascinant, amb una gran varietat de paisatges, des de boscos molt densos, passant per platges plenes de musclos i fins a prats on hem pogut fer una petita migdiada. Potser si haguéssim anat amb transport fins al parc haguéssim pogut veure molt més, però igualment ens ha agradat molt. Hem arribat rebentats però orgullosos de nosaltres mateixos...
De Ushuaia

5 comentaris:

Maria Teresa ha dit...

Hola fills:
Veig que tot el que esteu veient es molt maco, crec Oriol que has quedat molt bé a la foto a les roques prenent el sol, com diu la Meritxell com sempre espatarrat,a veure quan la teva mare agafi la prejubilació, poguem anar nosaltres.
Molts petons i records de la iaia i el tiet i sobre tot meus.
Adeu fills.

Mar ha dit...

Així que això és la fi del més... I jo que em pensava que era una cascada i tot era negre i fosc... Jo espero més fotos de geleres, pingüins família del meu pingüí Tomàs i cosins de l'Oriol varis eh!
Petons!!!

Montserrat ha dit...

hola!!!! Fantàstic veig que li heu agafat el gust a això de fer cames, o sigui que res Panamericana amunt....
Les fotos són precioses, quina enveja que fan...m'agradat molt la de l'Oriol prenent el sol a les roques, es clar que després de tan fer cames s'ho merexia encara que fos en forma de lleó marí.

Gemma ha dit...

M'han encantat els lleons marins, que xulos i que a prop que els heu tingut. La veritat és que ja m'agradaria estar per aquí amb vosaltres... Que xulo que és tot.
Un petó ben gran.

Daniel ha dit...

Hola parelleta guiri!
Veig que no perdeu el temps per res. La veritat que em doneu enveja de la caminata que heu feu (11 Km). Ja m'hagués agradat estar al vostre costat... seguiré llegint les vostres aventures. Per cert Oriol! records als teus col·legues lleons marins, la comunicació és bona? I perquè es diu Tierra del Fuego si no hi ha en cap foto??