diumenge, 26 d’abril de 2009

Buenos Aires

A l'arribar de bon matí a Buenos Aires vam anar directament a buscar allotjament, i ens vam encaminar cap al barri de Sant Telmo, un dels barris més tradicionals de la ciutat, que ara està tornant a posar-se de moda. Un cop instal.lats, vam sortir a caminar, i caminar i caminar, el que més hem fet durant els 6 dies que hem estat a la ciutat.

El primer dia vam visitar la part de l'Avenida Colón i Puerto Madero, i a la nit vam anar a l'altra punta del món a fer unes birres a uns bars heavies que havíem trobat per internet.


L'endemà ens vam presentar a un tour a peu gratuït pels barris de Retiro y Recoleta. El tour era en anglès perquè érem els únics no anglòfons, però ens va agradar molt, així que l'endemà dissabte ens vam apuntar al del matí, que recorre els llocs més emblemàtics de la ciutat, des de la Plaza del Congreso a la Plaza de Mayo, amb la Casa Rosada i la catedral, fins a l'obelisc de l'avinguda 9 de Julio. Aquest el feia el Gastón, i també l'hem de felicitar. Ell i la Sol treballen només a base de propines, i fan uns tours desenfadats, com si un amic t'ensenyés la ciutat, estan molt al dia de tot el que passa i si no saben alguna cosa, truquen a algun amic seu per consultar-ho. Molt recomanable! (http://www.buenosairesfreetour.com/). A la nit vam anar a una disco heavy (no tant lluny com els bars del dia abans), i així hem calmat les nostres ànsies metàl.liques per un temps.

El diumenge vam fer bastant el mandra, i no ens vam moure del barri. Els diumenges a San Telmo, a la plaça Dorrego, molt a prop d'on estàvem allotjats, fan una fira d'antiguitats (digue'n antiguitats, digue'n rampoines velles), una mena d'encants, i hi ha molt moviment.
Quan ens va entrar gana, vam anar seguint el nostre instint, i entre tots els bars fashions del carrer Xile, vam trobar la “parrilla”més plena de greix a les parets, i amb els cambrers amb més taques a la samarreta, és a dir, la més autèntica. Evidentment ens vam quedar a dinar allà. A part de l'exquisida carn, amanida i patates, encara no sabem ben bé per què els amos ens van convidar a més cervesa (suposo que per no quedar-se bevent sols) i vam acabar ballant i cantant amb els propietaris cançons del Camilo Sesto entre d'altres... Un moment impagable!

El dilluns al matí vam deixar l'hostal i ens vam mudar de barri. Vam anar a Villa Crespo, a casa de la Marcela i el Jota, que ens van acollir al seu coquetó apartament. D'allà vam anar a visitar el barri de la Boca, amb la Bombonera presidint el barri, i vam passejar pel carrer Caminito, que més que un carrer de debò sembla un decorat de Port Aventura: les casetes de colors són totes botigues de souvenirs, els bars ofereixen espectacles de tango i chacareras, hi ha un doble del Maradona perquè t'hi facis una foto... Però s'havia de veure.


D'allà vam atravessar la ciutat en bus, i ens vam donar el caprici de berenar un brownie al Hard Rock :) Amb els estómacs plens, vam anar fins al carrer Florida, on hi ha la zona de vianants i comercial, a impregnar-nos de multituds de gran ciutat.
Vam sopar al pis amb els nostres amfitrions, i després amb ells vam anar a un bar a tastar una “chocotorta”. Resulta que la Marce, que és periodista, estava escrivint un article sobre aquest pastís per a una revista de gastronomia, i l'havia de tastar... i la vam tastar entre tots. La història és curiosa, perquè ha passat de ser un pastís la recepta del qual sortia en un paquet de galetes, que només es menjava a casa i se solia fer per a les festes infantils, a formar part de les cartes de postres de bars “in”... Com si a Barcelona oferissin a la carta de postres llesques de pa de motlle amb Nocilla, per entendre'ns. El pastís són capes de galetes "chocolinas" cobertes amb una barreja de dulce de leche i formatge d'untar... Una bomba calòrica boníssima!!!

Dimarts havíem d'aprofitar el dia: vam passar el matí enllestint algunes coses, i a la tarda vam anar a caminar per Palermo, primer pels parcs, el llac, el jardí de roses... i després pel barri, un dels més “fashions” de la ciutat, ple de bars, restaurants i botigues de disseny. Vam arribar amb els peus rebentats, i la Marce ens va fer un “puchero”que ens va anar de perles.

Dimecres al matí ens vam intentar llevar d'hora per poder visitar el cementiri de la Recoleta, que ens havia quedat pendent. Allà és on hi ha enterrada l'Evita i la resta de pares de la pàtria i personalitats importants, i resta de gent que s'ho podia permetre. Les tombes i mausoleus són un despropòsit d'àngels, cúpules, escultures, marbre... ens va agradar passejar-hi!


I a la tarda vam agafar els trastos per anar a cap a Tigre. En aquest delta envoltat de verdor és on van els porteños a passar el cap de setmana, però nosaltres teníem com a objectiu agafar la barca que creua cap a Uruguay. És, amb diferència, la manera més barata i també la de paisatge més bonic per arribar a l'altra riba del Río de la Plata, també la més lenta, però això a nosaltres ens és igual!

Més fotos aquí.

5 comentaris:

Montserrat ha dit...

UUUUUUIIIIIIII!!!!Això comença a degenerar,com poden uns heavys cantar Camilo Sesto? és la globalització? o les birres? Be ara que ja esteu empatxats de ciutat torna a tocar natura i desintoxicar-se de "mals hàbits cantaires" A DISFRUTAR!!

Maria Teresa ha dit...

Hola fills:
Ara m'he donat compte de que no podem donar-os pressa per veure les coses més rapit com voldriem nosaltres. Totes les fotos i els comentaris estàn molt bé, us demano disculpes. Estic d'acord amb la Montserrat que us heu passat per un moment, a l'altra cantó amb el Camilo Sesto però això pot passar. Molts records del tiet i petons de la iaia i molts com sempre de part meva.

marco ha dit...

Solo os digo que aquì en catalunya llueve durante el finde desde hace un mes, el inter pierde contra el napoli, el milan se acerca a -7, la mujer de mi vida no me hace caso.
La maleta que llevais es muy grande verdad? Quepo?
Bueno, me alegro que lo pasais bien, las foto son molt xula, menos las con el Oriol (te quiero =) )!

Un abrazo a los dos!

Daniel ha dit...

Hola de nou!
En primer lloc, ara m'ha vingut al cap que vau visitar l'altre dia la Sebastiana, us vaig imaginar fent la volta al món ambla nostra geganta de la Selva de Mar que també s'anomena així.
En segon lloc, sou uns freakis malalts de Camilo Sesto; ja hagués pagat per també vivir-ho...
I per últim, em mola molt la vostra gastronomia, em fa tanta gràcia que podrieu fer un llibre de recetes o rutes però més original com per exemple: en comptes de gastronomia podrieu editar el llibre "Garitonomía del Mundo", o bé, "Rutas Metaleras con Cerveza Incluída", entre altres...
Dos preguntes per acabar:
· Com va acabar el derbi Boca - River Plate??? (suposo que no us vau gartar 100 euracos espero)
· Els visitants d'allà han pensat en enterrar a la Madonna al costat d'Evita???

Gemma ha dit...

Com que Camilo Sesto, eh? Si que ho tenieu amagat... Jo també vindria amb vosaltres amb la barca en el delta, a veure ocellets i aquestes coses que tant m'agraden!
Un petó ben gran.
Gemma.