diumenge, 12 d’abril de 2009

"Si caminamos todas las escaleras de Valparaíso habremos dado la vuelta al mundo" Pablo Neruda

De la calor de Santiago vam arribar a les boires de Valparaíso. Tot i així, la ciutat ens ha atrapat, i al cap de 4 dies en vam marxar tenint la sensació de que ni quedant-nos una setmana més ho veuríem del tot.

Les casetes de colors penjades dels turons, el Pacífic de fons, els vells ascensors de fusta, el mercat del peix... Però sobre tot, la sort que vam tenir de trobar al Daniel, un fanàtic de Pink Floyd que ens va allotjar aquests dies. Hi havia una vegada 3 xilens, 2 americans, 1 francès i 2 catalans... No, no és un acudit, era casa del Daniel, i cada vespre, entre birres o sangries, ens ho vam passar la mar de bé.

Només arribar, en Daniel ens va rebre acompanyat d'en Kevin, un noi de New Jersey que porta 26 mesos recorrent Amèrica amb la seva motocicleta, i vam anar a casa seva per deixar les bosses. Com que ell fa de guia turístic, durant el trajecte ja ens va ensenyar unes quantes coses de la ciutat. Després vam dirigir-nos cap al mercat on, en el segon pis, hi ha tot de restaurants que cuinen peix i marisc acabat de pescar a molt bon preu. I mentre acabàvem de dinar van aparèixer la Carolina, la xicota del Daniel, i el Fred, un noi francès que està recorrent Argentina i Xile abans de dirigir-se a treballar a una ONG de Perú. Un cop tips vam tornar a casa i després vam anar fins a l'altre vessant de la muntanya de Playa Ancha per tal de veure la posta de sol. Senzillament meravellós!

Quan vam tornar a casa va aparèixer el Juan Pablo, un amic del Daniel que comparteix el mateix fanatisme per Pink Floyd i que s'està una temporada a casa d'ell i vam sopar “sopaipillas” de carbassa de la Carolina i truita de xampinyons de l'empresa del Juan Pablo.

Al dia següent ens vam aixecar tots tard i vam decidir d'anar a un restaurant on feien les millors “chorrillanas” de Valparaíso segons el Daniel i en el que, casualment, van canviar el canal de la televisió per que poguéssim veure un gran partit entre el Barça i el Bayern München! Després vam pujar amb un dels ascensors de la ciutat fins al Cerro Alegre per tal de fer un recorregut turístic pels carrers d'aquesta muntanya i també del cerro Concepción.


Esgotats, vam haver d'anar a prendre uns vins xilens al baixar per tal de recuperar-nos i al tornar havia arribat un altre couchsurfer, el Keith, un noi de Califòrnia que portava 2 mesos viatjant per Uruguay, Argentina i Xile (la família ja estava completa!!) Després de sopar, un ceviche boníssim fet pel Daniel, vam anar a Viña del Mar a un lloc on suposadament hi havia una festa de Couchsurfing, però potser pel fet que hi vam arribar 3 hores més tard de l'hora que hi deia, no la vam trobar. Així que la vam fer nosaltres sols, que ja érem bastants!

L'endemà vam anar a visitar “La Sebastiana”, la casa que Pablo Neruda tenia a la ciutat, amb unes vistes increïbles sobre tota la ciutat, i plena d'objectes curiosos. Vam pujar en taxi col.lectiu, i a l'obrir la porta per baixar, a qui ens vam trobar? A l'Ida i el Petter, els suecs de El Calafate!

Al baixar, evidentment, vam haver d'anar a fer unes cerveses per recuperar-nos, i al vespre vam preparar nosaltres el sopar. I la sangria. Entre sangria i sangria se'ns van fer les 5 del matí... També vam acabar descobrint que el Keith també havia estat a casa de l'Analía a El Calafate, és ben petit el món!

El divendres ens el vam prendre amb calma. Al llevar-nos el Juan Pablo, l'amic del Daniel, ens va fer el dinar, i després vam anar a un cafè on havíem quedat amb els suecs per xerrar una estona. Potser ens els tornem a trobar d'aquí a 3 setmanes a Iguaçu, qui sap!

I d'allà ja cap a la terminal, a buscar un bus de tornada a Argentina, travessant els Andes sota la lluna quasi plena. Imponents! Hem marxat de Valpo amb ganes de tornar-hi algun dia. Quina diferència les ciutats quan les pots veure i viure amb gent que se les estima!

Més fotos aquí.

8 comentaris:

Montserrat ha dit...

Hooooola!!! ja hem tornat de Canet on l'únic que hem fet es pintar i pintar.. i veure ploure, avui dilluns de Pasqua lògicament fa sol. Ara anirem a portar la mona a la Maria.Moltes gràcies pels bombons i la postal. Les fotos molt maques, ja se us a posat cara d'urbanites, o sigui ja sou vosaltres, els vostres concerts,els vostres 5000 millors amics, les birres i el bon menjar.M'alegro que trobeu gent tan fantàstica, els paisatges es poden veure en postals però a la gent se l'ha de veure en directe...Una abraçada mooooooooooooooolt gran

Montserrat ha dit...

Molt interessant la foto del moai només te un petit problema, com que no hi ha cap fletxeta indicativa no se sap qui es qui...També molt interessant la ruta gastronòmica, això es vida!!Mengeu una mica de marisc per mi(bua,buaaaa, jo en vull)
Passar-ho be!!!

Montserrat ha dit...

Prec important!!! Després d'agraïr el petonet al morro l'Scooby m'ha dit que si passeu per les Galàpagos doneu records a la familia de part seva. Us envia molts records i us troba a faltar.

Anònim ha dit...

carai ... vi i cerveses per recuperarvos... kines excuses JUM!

xD

merci per al xocolataa^^

ens la menjarem en el vostre onor





Maria

Mar ha dit...

Ara que porteu tres o quatre comentaris de ciutats trobo a faltar natura...
Bueno, si al passar pels andes veieu alguna llama feu-li una foto per a mi :D
Petons!

Marc ha dit...

ei k tal!!
gracies x la xocolata i encara k ha arribat 1 mica abans del meu sant no patiu k fare l'esforç d menjarme 1 tros d més.
aquest diumenge marxo a Italia d viatge d fi d curs o sgui k ja veieu k jo tamb viatjo.
buenu k vagi b!! deww

Gemma ha dit...

Guau, quanta festa i quins tiberis. Veig que us cuideu molt. I quanta gent que us trobeu i quines històries que té cadascú. Tot plegat és molt curiós.
Un petó ben gran.
Gemma.

Daniel ha dit...

Com sempre vosaltres fent amics!!!

We are the world, we are the children....

Vosaltres si que sabeu viure: Viviu com rics (sense treballar i fer res) i us relacioneu com hippies (fent amistats i estimant-vos i ajudant-vos entre tots)
Seguiu així...
Petons!!