dimarts, 12 de maig de 2009

Sol, platja i caminades per Florianópolis, ilha de Santa Catarina


Abans de dirigir-nos cap a Florianópolis ens havien fet tot tipus de comentaris: uns deien que és preciós, altres que és el Benidorm de Brasil... Finalment vam decidir anar-hi per poder tenir la nostra pròpia opinió. I la veritat és que Florianópolis (Floripa pels amics) té una mica de tot, i totes aquestes opinions eren vàlides.

Allà vam tenir la immensa sort de que ens acollís el Joel, un noi veneçolà resident a la ciutat i apassionat del trekking i la fotografia, per la qual cosa coneixia tots els camins i racons de l'illa. Així doncs, ens va donar consells sobre rutes que podíem fer i a on hi havia les millors vistes, llocs que els turistes “normals”solen passar per alt.

El primer dia vam anar cap al sud de l'Illa, molt poc explotat turísticament i on hi ha platges verges. L'excursió començava a Armação, a la Praia do Matadeiro i anava paral·lel a la costa pel bell mig de la selva de mata atlàntica i ben aprop dels penya-segats amb unes vistes increïbles. Però quan faltava poc per arribar al nostre primer objectiu, la Praia da Lagoinha do Leste, es va posar a ploure. Després d'unes quantes relliscades, vam arribar a la platja, on ja no plovia, i ens vam poder remullar. Teníem la platja per a nosaltres sols! Avantatges de viatjar fora de temporada.

Després de la capbussada ens esperava la segona part del camí, que consistia en caminar pel traçat d'un petit rierol. La pujada la vam fer sense problemes, però en la baixada el terra estava moll i era molt tard, i no dúiem llanternes! Total que l'ultima mitja hora de camí la vam fer sota la llum de la lluna (que sort que era gairebé plena!).

Quan vam arribar a casa (gairebé sense poder-nos moure) el Joel ens va dir d'anar a una festa d'aniversari d'una amiga seva i cap allà vam anar! La festa va estar molt bé.. Llàstima que el nostre portuguès no és prou bo com per participar al karaoke que tenien muntat!

Al dia següent vam anar amb el Joel i el Pedrinho (que vam conèixer a la festa) a fer una excursió des de Praia Mole, paradís de surfistes, fins a Barra de Lagoa passant per un cim des d'on es pot veure gran part de l'illa. Quin sol i quina calor! Quan vam acabar l'excursió ens vam asseure en un restaurant de platja per prendre unes cervesones (merescudes!) i després de regatejar amb el cambrer, vam aconseguir sopar a un bon preu una “Sequencia de Camarão” , un plat típic que consisteix en gambes cuinades de diverses maneres.

Dimecres vam fer una excursió més tranquil·la. Vam anar en bus fins a Praia dos Ingreses i la vam recórrer tota fins arribar a unes dunes impressionants, i a través d'elles vam arribar a Praia do Santinho, on hi ha unes pintures rupestres. Volíem arribar a casa a les 18h perquè feien el Chelsea -Barça en diferit, però se'ns va fer un pèl tard i vam arribar a veure (per sort) la segona part. No cal que us digui el patiment que vam tenir. Sort que el Joel ens calmava aquest sofriment a base de caipirinhes!

Després del grandíssim final vam fer nosaltres el sopar i ell ens va ensenyar a fer caipirinhes. Vam estar xerrant tota la nit fins a les 5:30, que vam marxar cap a l'estació d'autobusos on havíem de continuar el nostre camí.

Un cop més hem pogut gaudir d'un lloc en companyia d'algú que hi viu i s'ho coneix bé... un luxe!




Més fotos aquí.

8 comentaris:

Maria Teresa ha dit...

Hola fils:
Veig que també la part de Brasil es molt bonica i que esteu aprenent a fer begudes i altres coses tipiques de cada lloc que esteu visitant.
Esperem que quan torneu ens feu una demostració del que heu après, doncs encara us falta molt recorregut i encara heu d'apendre a fer més coses segur.
Sou una mica trapelles amb la fotògrafia de l'aranya doncs la teva mare quan la vegi s'apartarà de la pantalla. Ja sabeu que li agraden molt.
Espero que contineu veient aquestes maravelles que nosaltres des de casa podem gaudir sense haver de caminar tant. Encara que aquest cap de setmana hem recrregut Girona pel temps de flors i ho hem fet dues vegades.
Molts abraços i petons de part de tots. A i Visca el Barça!!!!!
Fins aviat.

Anònim ha dit...

Esperant les vostres caipirinhes a la tornada!! Em sembla que haurem de fer un marató de sopar, perque vull fer un petit tast d'aquests plats i en especial vull tastar el brownie de l'Oriol i les caipirinhes!!! Quins racons esteu descobrint veig que la tentaçao era molt gran!!!
Molts petonets
Gemma David i Oriol Aby

Victor Saiz ha dit...

Quins records les caipirinhes!! I el menjar brasiler... boníssim!!!!
Disfruteu per Brasil... i si podeu aprofiteu per anar a Rio!!!

Montserrat ha dit...

El cranc molt cuc però l'aranya... en fi sense comentaris.Ja veig que la ruta gastronòmica i "bebinomica" segueix a bon ritme, sort que entre plat i plat aneu a veure alguna cosa... je, je, je.Apa doncs a continuar i a esperar el Barça.

Anònim ha dit...

k mono en Joel doncs^^

ja ensenyareu a fer caipiriñas xD

i si no se sap portugues sa canta en catxumbero kes el k fa la majoria de gen kuan no canta en el seu idioma
xD


merciii per guantarme xD


apaa un beset molt fort!

Gemma ha dit...

Jo també vull una caipiriña i si pot ser sucs d'aquells fruits que fan una pinta... Brasil sembla molt xulo. Si veieu més animalets, penseu amb mi.
PETONS.
Gemma.

Mar ha dit...

Jejeje.. He tingut valor... i he mirat la foto... i m'he decebut :( No pq volgués veure una taràntula... però coi! si gairebé no es veuen les potes!!! No sembla una aranya... i potser millor. La teranyina preciosa això si :)

Daniel ha dit...

Hola Oriolinho i Meritxellinha!!!

Sí senor!!! Oh my god!!! això és vida, mentres les nostres ànimes cavalguen en pena cap els nostres niuets laborals (curro per entendres millor); vosaltres gaudint de platja, sol, menjar exòtics (mmm! aquelles gambes..), etc.
Ho haveu vist! la mare que us ha parit! Quina sort esteu tenint de cara per conèixer gent com Joel que us porta fins els llocs més carismàtics de la Terra Brasilenya.
Per cert, sobre el karaoke podieu haver cantat el "Trebaruna" de Moonspell eh Oriol! i en quan al tema de Caipirinhes recordo que en una de les grans nits de masies que hem fet amb els amics, en Jordi Tàrrega ens va ensenyar a fer-les, encara que crec que no tenen res a veure amb les que heu provat.
Una abraçada