dimecres, 13 de maig de 2009

Ilha do Mel i Curitiba

Després d'unes quantes hores de viatge, que vam passar principalment dormint, vam arribar a Paranaguà, d'on surten les barques que van a Ilha do Mel. Com que ens quedava una estoneta per que sortís, vam aprofitar per fer un volt i dinar, gaudint de la parsimònia brasilera.

L'Ilha do Mel està davant de la badia de Paranaguà, i és una reserva ecològica. Es divideix en dues parts unides per un estret istme de sorra. És una illa habitada, però hi està prohibida la circulació de vehicles, excepte les bicicletes. Això si, aquí si que hi ha electricitat i es pot pagar amb targeta a tot arreu. És un lloc d'estiueig molt popular a l'estiu, però ara no hi havia gairebé ningú de fora. Vam veure unes 50 persones al dia (si arribava).


La sensació és que és com un càmping gegant, perquè tots els camins són de sorra, i a la nit necessites la llanterna per caminar. Vam trobar un allotjament relativament bé de preu i ens hi vam quedar 3 dies.

La intenció era relaxar-nos i no fer gran cosa. No feia fred, però si s'ennuvolava de tant en tant, així que vam acabar recorrent l'illa de cap a peus, i per culpa dels mosquits no vam descansar tan com ens hauria agradat.

El primer dia vam fer la part sud de l'illa, des del far fins a Encantadas i tornar. Per passar d'una platja a una altra havíem de saltar per les roques perquè havia pujat la marea, i l'Uri intentant passar va remullar-se amb la bossa i tot. Sort que a la càmera no li va passar res! Altre cop se'ns va fer fosc, però un pescador ens va ensenyar el camí.

L'endemà vam anar a la fortalesa de la part nord de l'illa, en una passejada de 4 horetes per la platja, amb la calma. Al vespre hi havia un casament a l'illa, i com que era el dia que es casaven uns amics a Barcelona i no hi havíem pogut anar, hi vam anar (nosaltres, i alguns de l'illa també) a veure la gent passar. Tots anaven mudats i amb xancletes!

El diumenge després d'esmorzar vam tornar a la barca i vam agafar el bus cap a Curitiba. La ciutat té fama de ser una de les més agradables per viure-hi de Brasil, i té molts parcs i arbres. Vam visitar el centre històric amb les motxilles a l'esquena, això si.

En principi ens hi havíem de quedar un parell de dies, però potser perquè vam arribar-hi en diumenge i tot estava tancat, ens va donar la impressió de que amb la volta que vam fer ja en teníem prou, i vam decidir anar directament cap a Iguaçú. I com comentarem en el proper post, vam fer molt i molt bé!

Més fotos aquí.

4 comentaris:

Gemma ha dit...

Que verd i verge que es veu tot.No sé si tornareu d'aquest viatge... Espero que si! Per cert, ja tinc ganes de veure les fotos de Iguaçú!
Molts petons.

Montserrat ha dit...

COOOOOOOOOOOPAAALLIIIIIIIIIGAAAICHAAAAAMPIONS!!!!!! tot el dia, he equivocat el treball de plàstica, haviem d'haver fet una pilota...en fi és com un mantra.O sigui que anant a xafardejar casaments aliens eh? això es premsa rosa en directe després diuen dels que mirem programes del cor...ja dic jo que aquest viatge fa sortir el "millor" de vosaltres... i que ho disfruteu. Una abraçada

Mar ha dit...

Molt bonic tot :) Però m'ha encantat la senyal dels que s'ofeguen!!! És genial! I després diuen que per aki a vegades hi ha senyals rares jejeje :)

Daniel ha dit...

Hola familia!
La Gemma com sempre pensant en lo verd i ecològic que són les terres que trepitgeu. Aquest cap de setmana va ser rodó: Uns amics es casaven (David i Meritxell petons desde Japó!!)i les nostres mares disfrutaven del Temps de Flors a Girona. El casament va ser fantàstic, segur que la Tatoo ja us enviara un mail explicant-vos com va anar el seu millor dia de la seva vida... ja tinc ganes de tornar a sortir de festa amb tots els amics, però sense realitzar cap casament en un llarg temps.
Oriol! sempre em sorprents germanet meu amb la teva super hagilitat saltant de roca en roca, jo sé que mai caus (jejeje!)

VISCA EL BARÇÇÇAAAAAAAAA!!!
Ja tenim un títol al sac!!, avui em sento viu i feliç, anava conent cap a la feina mirant els nens que portaven la semarreta del Barça amb molt d'orgull mentres les mares els hi comentaven:

MARE: Fill meu potser de tant en tant hauriem de rentar aquesta semarreta que fa setmanes que no te la treus...

FILL: però que dius mare, no tens dos dits de front o què? ja en parlarem d'aquest tema a final de mes...

P.D.: Aquest blog comença a semblar un foro del Sport o Mundo Deportivo. Petons!!