dissabte, 2 de maig de 2009

L'últim tango a Montevideo

Només arribar a Montevideo vam anar cap a casa la Rita, la nostra amfitriona. Aquesta és una de les grandeses del couchsurfing, que no saps mai on aniràs a parar. La Rita estava a punt de sortir cap a una classe de tango, i ens va proposar acompanyar-la. No ho vam dubtar ni un moment. El que no sabíem és que nosaltres també acabaríem participant a la classe! Així és com ens hem iniciat en aquest fantàstic ball. Després de la classe ens vam quedar allà participant en una sessió d'investigació artística. Està clar que sempre acabem atraient els ambients bohemis! D'allà vam anar a sopar a casa i a dormir, que l'endemà havíem de veure moltes coses.

El dissabte i el diumenge no vam parar de voltar, sempre amb la Rita com a guia explicant-nos les coses. Dissabte vam fer un volt per la ciutat vella, i ens vam topar amb la celebració de Sant Jordi del casal català de Montevideo. Regalaven roses, venien racions de paella (boníssima) i feien exhibicions de ball de bastons, i també de flamenc.

Vam veure el que se sol visitar als centres de les ciutats: la catedral, la plaça, el cabildo, el teatre i la rambla, que és el passeig marítim. Aquí el riu de la Plata ja comença a tenir més aspecte de mar. Al vespre vam fer el sopar nosaltres, per a ella i 4 amics més. I a les dues de la matinada vam anar cap a una milonga a ballar més tango i posar en pràctica els nostres escassos coneixements!

Diumenge ens vam llevar tard, i vam anar a la fira de Tristán Narvaja, on es pot trobar de tot. Vam estar donant voltes per allà vivint l'ambient, i a l'hora de dinar vam anar a menjar uns chivitos. Després, en un bar prenent grappa miel ens vam trobar uns coneguts de la Rita, i més gent que va anar apareixent gent per allà, inclòs un iaio amb un tambor que es va posar a tocar i a ballar i que va acabar desencadenant un concert espontani al mig del carrer.

Al vespre vam anar cap al barri de Palermo, a veure una comparsa de candombe, el ball típic dels descendents africans d'Uruguay. Cada diumenge organitzen una mena de rua, i una pila de gent avança pel carrer tocant els tambors i ballant com si fos carnaval. Increïble. D'allà vam acompanyar a la Rita a una altra milonga, aquesta ja per a més experts, així que nosaltres ens vam limitar a treure el cap.

El dilluns va ser tranquil, vam anar al mercat del port a dinar una parrillada i veure la part més turística. Allà ens vam tornar a topar amb una rèplica de Canaletes... no podem defugir la nostra identitat ni que volguem! També vam visitar el museu Torres García i vam anar cap a casa. La Rita ens havia fet sopar, i tot i que estàvem molt tips, vam fer un esforç per quedar bé.

L'endemà jugava el Barça l'anada de la semi-final de la Champions, i és clar, tot el dia va girar en funció d'això. En llevar-nos vam anar per la Rambla fins al Parque Rodó, i per allà vam buscar un lloc per dinar (quin bar tan cutre, però que bo que estava el menjar!) i d'allà vam anar cap al casal català, on sabíem que retransmetrien el partit, ja que també és la seu de la penya barcelonista de Montevideo. Com que era entre setmana i aquí eren les 4 de la tarda, no érem massa gent.

Després del partit, vam anar a veure i a remullar-nos els peus a la platja de Pocitos i després de passar la tarda, vam anar al super i cap a casa, que venien uns amics de la Rita. Estava clar que aquella nit de gana no moriríem: teníem sopa, pizza, una quiche... i el primer brownie que s'atrevia a fer l'Oriol i que va fer plorar d'emoció a la nostra amfitriona, literalment! Ens en vam anar a dormir tardíssim, tot i que l'endemà havíem de matinar molt. Un cop més ens n'anem d'una ciutat deixant enrere a gent a qui ens agradaria retrobar en una altra ocasió.




Més fotos aquí.

5 comentaris:

Mª Núria ha dit...

Ei Oriol! Veient l'èxtasi provocat pel teu brownie, quan torneu no t'escaparàs de fer-me'n un, jo també el vull tastar!!

Gi ha dit...

Vaya, vaya, vaya... Oriol, a mi no m'has fet mai un brownie per plorar!!!! Ja saps...
Per cert, no us imagino al mig del Mephisto aquell ballant un tango...

Rita ha dit...

Queridos!!! todo un exito este viaje!! se imaginaran que intente seguir el catalan...y bueno algo entendi, algo imagine tambien!!jajaja.
Jorge intento hacer el Brownie, nada comparado con el tuyo Oriol...te extraño!!! Querida Meri, espero verte en las playas brasileñas con una de esas super tangas!! los sigo desde aqui!!
besos enormes para los dos!
la Rita

Daniel ha dit...

Hola familia!!!
A mi també em tindràs que donar explicacions sobre lo del brownie Oriol!
Cada dia em sorprens més, qualsevol diria que no conec al meu propi germà.
Per cert! estaveu molt macos i amb una bona posse davant del tomàquet solis... perdó! volia dir teatro solís.
P.D.: proposeu-li a la vostra nova amiga Rita que quan vingui a Catalunya li ballareu un Tango Metal i de postre li fareu una Crema Catalana com déu mana. De pas Oriol m'ensenyes com es fa...
petons!!

Gemma ha dit...

Guau! Quan torneu no us lliurareu de fer una demostració de tango,eh! Així que ja sabeu, a bailar!!
El casament de la Meri va estar molt bé i vam tenir una protagonista, la Vane!! Ja us explicarem...
Petons.
La mu.