dissabte, 20 de juny de 2009

Cochabamba i Samaipata

Vam fer cap a Cochabamba, on hi vam passar vint-i-quatre hores escasses. La ciutat tampoc dóna per gaire, el més destacat és el Crist a dalt la muntanya, a on es pot pujar amb telefèric, però hi vam arribar tard. També és famosa per la seva vida nocturna (pel que es veu, hi ha moguda heavy), però com que era diumenge, tampoc la vam trobar. Això si, ens vam regalar un bon sopar per fugir de la carn amb arròs i patata que és el plat del dia... cada dia.

L'endemà a les 7 del matí agafàvem un altre bus. En 10 hores s'arriba de Cochabamba a Santa Cruz, però el canvi és tan radical, que sembla que t'hagis teletransportat. Al principi el bus avança per una carretera de corbes entre grans muntanyes i penya-segats, però un cop arriba a baix, tot és pla i xafogós. Es travessa tota la regió del Chapare, on es concentra la producció de fulla de coca del país, i de seguida es nota el canvi en la gent.

Tot just arribar a Santa Cruz vam anar directament a buscar els taxis que porten a Samaipata, un poblet a la “sierra” on van a descansar els cruceños i on fa menys calor.

Després de molts revolts per una carretera dolentíssima, s'arriba al poble, que és un dels accessos al Parc Nacional Amboró, un parc gegantí que té zona de muntanya i zona amazònica. L'endemà vam esbrinar la millor manera de conèixer els voltants, i com que tot s'havia de fer pagant, vam haver de ser selectius, i vam triar anar a la zona de les “yungas”, un bosc humit amb falgueres gegants. Per tal que ens sortís més a compte, havíem de buscar un parell de persones més, i vam tenir la sort de creuar-nos pel carrer amb el Jordi i l'Almudena, català i gallega, que de seguida s'hi van apuntar.

Amb el nostre taxista-guia-mestre particular, vam passar del sol de la vall a la boira del bosc, que li donava un toc de conte de fades. Vam caminar per allà més de dues hores. Teòricament hi ha dos circuits, el curt i el llarg, però el llarg és molt difícil d'ubicar perquè la vegetació l'ha cobert completament i al segon intent vam desistir.

Al vespre vam acabar fent botellón a la plaça del poble amb la parella i dos argentins més que van arribar aquí fa 20 dies. Va ser divertit. L'endemà vam passejar una mica pel poble, vam anar fins a un hotel de 4 estrelles que hi ha al capdamunt amb molt bones vistes sobre la vall i vam fer fotos als animals que tenen per allà.

I al dia següent cap a Santa Cruz en taxi altre cop. Com que teníem moltes hores per davant vam deixar les motxilles a la terminal i vam anar a conèixer el centre. Sembla més una ciutat del Brasil que de Bolívia. És la ciutat més important a nivell econòmic del país, i tot és molt més occidentalitzat que el que havíem vist fins ara. Dit això, la ciutat no té grans encants, i en vam marxar al vespre rumb a la província del Beni.

Més fotos aquí.

6 comentaris:

Montserrat ha dit...

Hoooooooleeeeeeee!! demà ja enviem els nens amb les seves mames i a fer la revetlla,una altra cosa que us esteu perdent, ara si et fan bufar,ets jove i no vas borratxo et donen un premi, ja dic jo que he nascut massa aviat...
Ja veig que això de Cochabamba molt nom i poca "chicha".
Vinga que aneu trobant gent "guapa"per anar fent botellon que amb tanta natura esteu perdent "els bons costums"

Mª Núria ha dit...

Hola! Petards, traques i soroll pel carrer. No, no, el Barça no ha tornat a guanyar la Champions, és que és la revetlla. I aquest matí, com cada any, silenci i carrers deserts.
Com us ho feu per trobar gent tan penjada com vosaltres a tot arreu on aneu? Trobar-se un Jordi i una Almudena al mig de Bolívia no deixa de ser curiós.
Petons!!

Anònim ha dit...

deu ni do 10 ores dautobus... deus kedar encarcarat!




un petonet!
(K)

Maria

Marc ha dit...

ei!!!!!!
ja vau tirar molts petardos?!?!
wenu no crec k alla se celebri sant joan... pero ja vaig tirar jo x vosaltres
k vagi b!! dewww

Daniel ha dit...

Wenas!
M'ha cridat molt l'atenció lo que heu escrit: "Es travessa tota la regió del Chapare, on es concentra la producció de fulla de coca del país, i de seguida es nota el canvi en la gent". O bé van flipats tot el dia, o bé espitats com tota la gent estressada de les grans ciutats quan van amunt i avall sense tenir del tot definit una meta que aconseguir. Seguiu fumant, perdó, vui dir seguiu escrivint...que cada dia anem aprenent coses i de tant en tant ens culturalitzem un xic.
ups!

Gemma ha dit...

Ei parelleta, per fi he començat les vacances i m'estic posant al dia del vostre bloc. M'ha agradat molt la part del bosc de falgueres, impressionant i he rigut molt amb els comentaris de la coca(dani).
Un petó ben gran parella!