dissabte, 6 de juny de 2009

Tupiza

Només travessar la frontera ja ens vam adonar de com de diferent és Bolívia de tota la resta: dones amb vestits típics, tothom de pell fosca i preus irrisoris.

Quan vam arribar a Tupiza, un poble que sembla del Far West, només hi volíem passar un parell de nits per descansar, però diversos factors ens hi van fer quedar més dies. Primer, vam conèixer gent molt maca a l'hostal, segon, la Macarena no es trobava massa bé, i donat que teníem una habitació amb tv, era el lloc més idoni per recuperar-se.

I tercer i definitiu, la carretera per anar a Uyunio estava bloquejada per una protesta. Un dels passatemps preferits dels bolivians és fer protestes, manifestacions i bloquejos. Aquest cop demanaven una millora de les carreteres que arriben a Uyuni, i el dia que finalment vam poder marxar, els vam donar tot el suport: 7 hores de viatge per fer 200 i pocs km. per una carretera que semblava que estiguessis en una màquina d'aquelles que vibren que anuncien a la tv!

A Tupiza vam tenir la sort de coïncidir amb les festes del 435è aniversari del poble, i vam veure els concerts de la plaça a la nit, bevent "puch" de llet, canyella i singani (licor local), i desfilades al matí. També vam fer una caminada pels voltants, visitant la quebrada de Palmira, la puerta del diablo (com no!) i el cañón del inca.

L'Oriol va passar el dia del seu aniversari tancat en aquell bus vibrador. Però al vespre vam anar a fer un bon sopar i a prendre una cervesa a un bar de sal, on la música, tot i no ser del tot heavy, es podia suportat (Nirvana, Green Day, Evanescense...)

D'aquí una estona marxem a fer un els punts forts del viatge per Bolívia: el tour pel salar d'Uyuni i la reserva Avaroa.

Més fotos aquí.

3 comentaris:

Montserrat ha dit...

Els paisatges realment impressionants!! però encara més impressionant l'Oriol fent macramé... Ja veig que amb carreteres com aquestes muntar un gimnàs a Bolivia ha de ser ruinós i no us queixeu que pel preu del bus teniu "vibrador" i sigueu bons i penseu que la Maria i la Gemma dimarts comencen la "sele" pobretes!!Petons, abraçades i etc.

Daniel ha dit...

Hola parelleta, només us volia comentar que mirant els paisatges de les fotos de Bolivia, em porten bons records de quan he viatjat a la part sur d'Espanya, en especial a l'Alpujarra de les terres d'Andalucia, i també un poble que es deia Sotil; impressionant però tenia cases-coves a les muntanyes.

Gemma ha dit...

Ostres Dani, a mi no em recorda l'Alpujarra! Això si, tot és molt bonic. Si que canvien les fotos d'un pais a l'altre. I la gent, colors...