dilluns, 6 de juliol de 2009

La Paz i Sorata

Amb el dolç record de la selva en els nostres caps vam dirigir-nos cap a La Paz, en un dels pitjors autobusos en els que hem anat. Vint hores de camí en uns seients trencats i per unes carreteres on l'asfalt brillava per la seva absència. A més, al final del camí ens esperava una sorpresa desagradable. Algun malànima va robar la bamba dreta a l'Oriol i després ja no la vam trobar. A les 6 de la matinada vam arribar a La Paz on ens esperava (dormint) el Ronald, que ens acollia durant uns dies. Després de despertar a mig veïnat, per fi vam poder contactar amb ell i descansar a casa seva. Tot i aquesta accidentada rebuda, La Paz ens ha agradat molt.

El diumenge, vam esmorzar (i quin esmorzar!) i vam anar al centre de la ciutat per mirar de trobar unes noves sabates. Això que en altres llocs seria impossible, a La Paz no ho és. El centre de la ciutat és un mercat gegant, i el diumenge, tot i no estar totes les tendes obertes, més de la meitat sí. I així vam poder trobar-ne unes adients (i a bon preu!). Creiem que vam tenir la sort d'arribar en diumenge a La Paz, ja que no estava gens morta com d'altres ciutats en diumenge però tampoc vam notar el caos del dia a dia. Després de passejar per tota la ciutat i visitar llocs emblemàtics com l'Església de San Francisco o el Mercat de les Bruixes, on venen tot tipus de pocions, amulets i fins i tot fetus de llames per fer ofrenes i encanteris, vam anar a casa per sopar. Allà ens esperava la Kirstine, una noia alemanya que també passava uns dies a casa del Ronald i que estava preparant el sopar.
El segon dia vam tornar a recórrer la ciutat visitant-ne altres punts, incloent el museu de la coca, on s'explica tota la història d'aquesta planta, els seus usos i abusos, i les seves propietats nutritives i medicinals, tot molt educatiu. I res, a continuar passejant pels carrers costeruts. La ciutat està encaixonada en una vall estreta, i tots els carrers conflueixen a la part baixa, però les cases fan la impressió d'estar penjades de la muntanya.

Vam aprofitar la proximitat per fer una excursió a Sorata, un poble de la Cordillera Blanca que ens havien recomanat. El viatge en sí ja val la pena, passes de la sequedat i la planúria a muntanyes verdes i valls profundes. Sorata està penjat a la falda de la muntanya en una vall molt angosta presidida per l'Illampu. Ens vam dedicar a recórrer una mica el poble i els voltants, però sobretot a gaudir de la tranquil·litat que s'hi respira.

De tornada a La Paz, vam quedar per sopar amb el Ronald i una parella d'anglesos a qui també acollia. I l'endemà vam fer una petita incursió al Perú per anar a buscar a la MetalMama&Sogra que arribava de bon matí. I ens la vam endur a La Paz de nou, perquè el dissabte volíem estar a la ciutat per poder sortir una mica de festa, ja que tots els dissabtes a la nit que hem passat a Bolívia o bé estàvem viatjant en bus, o bé perduts al mig del no-res. Tots tres vam recórrer la ciutat, i al vespre nosaltres dos, el Ronald i la Kirstine vam sortir a prendre alguna cosa.

El diumenge ens vam acomiadar definitivament d'en Ronald i de La Paz, i vam dirigir-nos cap al llac sagrat, el llac Titikaka.

Més fotos aquí.

3 comentaris:

Gemma ha dit...

Ei família! Deu ni dó 20 horetes d'autobus, jo que em queixo de les meves tres hores per anar a Lleida... M'alegro que ja estigueu amb la Montserrat, doneu-li records.
Espero que estigui molt bé el llac Titikaka.
Molts petons.

Anònim ha dit...

es una mica trsit robar numes una bamba dreta no??
pk en vols nomes una??


un petoo!!

(K)


Maria

Daniel ha dit...

Que hi ha de nou?
Si arribo a saber que li roben la bamba a l'Oriol, li haguéssim dit a la Montserrat que us portés una nova bamba a canvi del detallet que us vam enviar. Encara que per fer-ho més emocionant i divertit, en comptes de la dreta, també seria una altra esquerra per tal d'entrar al llibre del rècords guiness en fer la volta al món amb dos bambes esquerres.
Per altra banda, impactant la vall de la Paz amb tota la massificació de cases, i quina pinta els còcktels...mmmm!!!