diumenge, 23 d’agost de 2009

Camí a l'Equador per la Balsa

A Pedro Ruiz vam dinar, i quan vam anar a preguntar pels busos cap a Bagua Grande o Jaén, ens vam trobar amb això:

Això volia dir que ens havíem d'esperar 4 hores en un poble de dos carrers sense grans atractius, i que no podríem arribar aquella mateixa nit a San Ignacio. Nosaltres que anàvem per aquell camí per veure paisatges, i quan passéssim ja seria fosc... Altre cop: resignació. Vam matar el temps com vam poder, i a les 6 quan la carretera va obrir, ens vam posar en marxa.

Un cop a Jaén havíem de buscar lloc per dormir, i un senyor molt amable ens va portar fins a un que havia construït ell mateix. S'ha de dir que anàvem amb els soles comptats i havíem d'ajustar-nos al pressupost. Al matí, a les 6.00h va sortir la combi, 3 hores de viatge incòmode fins a San Ignacio. Allà havíem d'agafar el taxi compartit fins a la frontera, a la Balsa. Com es pot apreciar, no és un pas gaire concorregut, i arribar-hi és mitja odissea.

Vam haver d'esperar a que el taxi s'omplís. Una hora i mitja després, van considerar que ja estava prou ple, amb 7 adults i 3 nens, i vam poder sortir. Vam arribar a les 12.35h a la Balsa, i un cop canviats els pocs soles que ens quedaven, i passats els tràmits fronterers, ens van anunciar que el camió fins al poble següent, Zumba, acabava de sortir a les 12.30h i que el proper era a les 17.30h..

La Balsa és així d'atractiu:

Altre cop no ens quedava més remei que resignar-nos a esperar un munt d'hores per tercer cop en quatre dies... Vam preguntar al policia on podíem dinar, i ens va portar a casa la senyora del costat. Podíem esperar que passés algú per casualitat i ens portés... però allà no passava ningú.

De sobte, després d'unes quantes partides de cartes, va entrar a la casa un policia de la duana amb mitja vedella a les mans. La dona de la casa l'havia de filetejar, i nosaltres, per fer alguna cosa, ens vam oferir a ajudar-la. De seguida ens van explicar que farien una barbacoa amb els policies de migracions, els de la duana, el metge que controla la grip, i que ens hi podíem quedar...

A més ens van explicar que allà hi viuen 35 persones i mig poble no es parla amb l'altre mig. Aviat 20 metres més avall, van començar a muntar una barbacoa alternativa. Tot plegat molt surrealista, però ens va encantar! Fins a tal punt que vam perdre el camió de les 17.30h perquè no ens deixaven marxar. Fins i tot ens van oferir un matalàs a la comissaria perquè ens quedéssim allà al ball i a dormir. Però això ja hagués estat massa!

Tips de carn, yuca, patates i molta, molta cervesa, vam agafar el de les 19.30h. Novament, de paisatges pocs, però una rebuda com aquesta no l'havíem tingut a cap país (amb excepció de l'Uruguay, on també ens van rebre amb un asado).

Més fotos ben aviat.

4 comentaris:

Gemma ha dit...

Menys mal que al final l'espera es va fer agradable (amb la panxa ben plena!). Jo també he menjat Yuca!!
Petons.
Gemma S. o Txe.

Anònim ha dit...

Holaaaaaaa!!!!!!
Es un tant surrealistat tot plegat, pero mengar-se una vaca amb policies, aduaners i un metge controlador de grip ha de ser tota una experìència. Quina rebuda nois!!!
I ara cap a Equador??? avui he mirat el mapa i em preguntava cap on tiraveu...potser ho heu dit en algun post, pero no ho recordo!!! bé m'esperaré al proxim post.
Molts petonets
Gemma

Mª Núria ha dit...

Confraternitzant amb la pasma?!! Uf! Quin juju!

Montserrat ha dit...

Veig que has fet les paus amb la pasma i els duaners...JE JE