divendres, 18 de setembre de 2009

Bogotà

Dues setmanes després de viatjar per Colòmbia, vam arribar a la capital del país, Bogotà. Vam arribar a la ciutat ben d'hora i vam anar fins a casa del nostre amfitrió, el Lenin. El curiós d'aquesta casa és que era la rebotiga d'una autoescola! Vam deixar les maletes i vam descansar una mica abans de dirigir-nos a visitar el centre. Si Bogotà té alguna cosa és sobretot molts museus, i el primer dia vam entrar a un dels més importants de la ciutat: el Museo del Oro. I com ens va passar a Armènia en el mateix museu, vam poder gaudir d'una bona visita guiada!



Després del museu vam quedar amb el Lenin i la Sol, la seva xicota, i vam anar a sopar i a fer una cervesa en un bar heavy! De fet, hi ha un carrer amb tres o quatre bars heavies però els vam deixar per a un altre moment.

L'endemà vam recórrer altre cop els carrers amb cases colonials del barri de la Candelaria i vam poder visitar un museu on oferien una exposició bastant àmplia de les obres d'Andy Warhol , el museu Botero, el de numismàtica i el d'art colombià(tots gratuïts!) i després de tanta cultura vam poder tastar (bé, només l'Oriol) el mític cafè de Juan Valdez, una cadena tipus Starbucks . Més tard ens vam trobar amb el Lenin i la Sol per anar a la zona rosa de la ciutat, o, com diríem nosaltres, la zona "pija de la muerte". Realment es nota la diferència de la zona que havíem visitat el dia anterior, i no només pels preus. Allà vam anar a una discoteca-karaoke (on tot el protagonisme se l'emportava l'amo del local) per celebrar l'aniversari d'un company d'universitat del Lenin i aprofitant l'avinentesa, també vam celebrar el de la Meritxell.



El dissabte vam anar a un altre museu de visita obligada, el Museo Policial, on, a part d'uniformes, armes i lemes pintorescs de l'estil "ser policia és ser la persona més feliç del món " (bastant irònic venint del país on som...), hi ha un pis dedicat a la persecució del càrtel de Medellín i especialment del seu cap, Pablo Escobar. És esgarrifós veure el poder que va arribar a tenir només ell, controlant el 40% de la producció mundial de cocaïna. Llavors vam agafar el telefèric per pujar al cerro Monserrate on hi ha una capella amb la moreneta entre la senyera i la bandera colombiana!!! Fins i tot hi ha restaurants i tendes de souvenirs que ens van fer sentir més a prop de Catalunya! La llàstima era que no venien mató... Després vam anar a celebrar de nou l'aniversari de la Meritxell com Ozzy mana, i vam anar a bars heavies. El primer de tots era ben curiós... hi servien cafès, refrescs, cocktails... però birra no!!! Va ser molt estrany, però el bar estava bé.



Ja des del principi Bogotà ens va desconcertar una mica: el centre és bonic i l'estan arreglant molt, a més d'haver-hi una àmplia i complerta oferta cultural, però a part del centre la resta de la ciutat està molt deixada i aquí es pot apreciar realment la pobresa que afecta a Bogotà. Hi ha moltes persones al carrer intentant-te vendre alguna cosa o simplement demanant-te diners i a sobre de tal manera que et fa sentir una mica insegur. Sobretot que la mateixa gent et diu: per aquí millor que no hi vagis, aquí en van matar a un l'altre dia... però si hem de jutjar la nostra pròpia experiència, nosaltres no hem tingut cap mena de problema.

Més fotos aquí.

5 comentaris:

Mar ha dit...

OOOHHH!!! Montserrate que bonic... nosaltres l'altre dia vam portar a Montserrat a la Cinzia i la Macarena... i a part de veure la moreneta vam menjar mató del bo!!!

Petons!

Montserrat ha dit...

Prosarem als mossos que adoptin el lema de la poli de Bogotà a veure si els puja l'autoestima. Que bonic anar trobant Montserrats per Amèrica això la Història no ens ho va explicar mai... deu ser perque l'escribia la "Corona Castellana",i no hem avançat gaire. Oriol pren algun cafè per mi!!!

Daniel ha dit...

Encara recordo quan vau adjuntar un article de Bogotá i la seva violència; bé! m'heu demostrat que aquesta ciutat està reincertant a tots els delincuents culturalitzant-los amb tant de museus, i a sobre, provocant amb un que té el nom de "El Museo del Oro" (sense comentaris). Bromes a part, Em comença a agradar aquest país amb tant de bars heavies, pensava que el "virus salsa" s'havia extès per tot el territori. Ho haveu vist!!! la mare que en va parir!!! això si que es diu fent país amb senyera i moreneta inclossa. Oriol, no li vas deixar una semarreta del barça com a ofrena???

Gemma ha dit...

Ostres què fort lo de la Moreneta!Ja veig que els catalans anem deixant rastres pel món!

Gi ha dit...

Jo ja no sé si som els catalans els que deixem rastre, o en els fons, ells han deixat rastre en nosaltres, tanta Moreneta, tanta Moreneta... No som res...
Al final arribareu a un puto poblet centreamericà perdut enmig del no-res i parlaran CATALÀ I BALLARAN SARDANES!!!
...No som res...
Al final resultarà que el català no ve del llatí, sinó de l'Aymara!!!