dimarts, 1 de setembre de 2009

Cali, mig any pel món!

La nostra següent parada a Colòmbia era Cali, la capital de la salsa i la cirurgia estètica. Ens havien recomanat un hostal i a l'arribar, vam comprovar que era un ghetto de guiris anglosaxons i vam continuar la recerca pels carrers de la ciutat fins que vam topar amb l'hotel Califòrnia (si, si, com el de la cançó!), una autèntica pensió colombiana on vam tenir la sensació de ser els primers turistes estrangers que el trepitjaven.

La ciutat està situada en una zona molt calorosa; de dia feia una calor asfixiant, però per sort, a les nits bufava una mica d'airet i s'estava a la glòria. Vam tenir la sensació d'estar realment de vacances (de fet ho estem sempre, jejeje, però era el primer dia d'agost que teníem calor!). Després de descansar, afamats, vam anar a buscar un lloc per sopar, però com que ja era la intempestiva hora de les 21h, molts restaurants ja anaven plegant. Acostumar-nos als horaris de sopar de Colòmbia és una d'aquelles coses a les quals no sabem si ens hi arribarem a acostumar! Finalment vam trobar una pizzeria i vam poder celebrar dignament els sis mesos de viatge!


Cali de dia viu mig endormiscada, però de nit és una de les ciutats amb més vida del país. Amb la companyia del Juan (de couchsurfing) i dos amics seus, vam anar a una salsoteca perquè si vas a Cali i no balles salsa, no has estat a Cali. Sembla que la gent porti la salsa (i el moviment de malucs!) als gens. I nosaltres vam fer el que vam poder! Per sort a ells també els agradava el rock i vam continuar "rumbeando" (que és com es diu aquí sortir de festa) en un altre bar. Vam anar fins al Lennon, un pub on posen heavy clàssic i hi ha molt bon ambient. Quan van tancar ens van fer una visita nocturna per la ciutat i ens van acompanyar fins a l'hostal.



L'endemà ens vam llevar tard i vam passejar pel centre. Com ens havia advertit el Juan, el centre en diumenge està mort i arquitectònicament parlant tampoc té gran cosa. Després de passejar vam tornar a trobar-nos amb ell i l'Adriana (també de couchsurfing) i vam poder tastar el cholado, una barreja de gelat, fruites i sucs, boníssim!

El dilluns al matí vam considerar que la ciutat no donava per més i vam agafar els bàrtols i ens en vam anar cap a San Cipriano.

Més fotos en el següent post.

3 comentaris:

Montserrat ha dit...

M'alegro molt que per fi tinguessiu la sensació d'estar de vacances perqué després de 6 mesos ja tocava....us en foteu dels pobres pencaires? doncs apa que CONTINUIN LES VACANCES!!

Mª Núria ha dit...

Sabeu que us esteu creant moltes antipaties amb això que, per primer cop, us sentiu de vacances? Aquí estem patint l'agost més calorós des de fa no se quants anys i ens toca anar a pencar sense aire condicionat ni res. Jo us posaria a picar pedra a 40Cº!!!
Apa! Continueu passant-vos-ho bé i fent-nos morir d'enveja.

Daniel ha dit...

Eiii!!! recordeu-me que si algun dia se m’il•lumina la neurona per viatjar cap a Colòmbia, un dels reptes és anar a Cali(mocho). Ho pinteu tant bé amb bones sensacions de festa que ja sabeu que m'apunto a tot. Bé, a tot no, que estic fart de sentir a la Gemma & Company Girls que si la salsa és una música excel•lent, que si la salsa ens ho fa passar tant “guai”, que si la salsa fa que aprenguis molt moviments, bla, bla, bla... jo vull la meva dosis diària de METAL,. Això si!, en comptes de birres aniré de nits a base de cholados (ai mi amol quina pinta!!!)