dijous, 24 de setembre de 2009

Cartagena de Indias

Ens deien que Cartagena és la perla de Colòmbia, i no ens va defraudar. Els casc antic colonial, les muralles, el mar, el barri de Getsemaní... Tot ens va agradar, i ens hi vam sentir molt a gust. Això sí, només arribar ens vam recordar de l'anunci "Me está estresaaaando!". Al Carib tot va a un altre ritme, i per anar de la terminal fins al centre vam trigar una hora i mitja amb un autobús que anava a 2 per hora!

El primer dia vam passar-lo dins les muralles, recorrent els llocs d'interès, perdent-nos pels carrerons i entrant al Museo del Oro per poder estar una estona en un lloc gratuït i amb aire acondicionat. Quina calor! Sort que als vespres bufa una mica de brisa i s'està millor.



Un altre dia vam anar d'excursió al volcà del Totumo. Seria més exacte dir-li mini-volcà, perquè només fa 15 metres d'alçada i no escup lava, se'l veu molt inofensiu. Vam voler fer les coses pel nostre compte, i això va fer que ens ocupés tot el sant dia anar i tornar d'allà amb els busos locals (i les seves velocitats "vertiginoses"...) i caminant l'últim tram. Però va valdre la pena, perquè aquest mini-volcà la gràcia que té és que dins el cràter té fang. Un fang espès i viscós on t'hi pots banyar i té un munt de propietats beneficioses, sobretot per a la pell. Va ser una sensació molt estranya però agradable a la vegada. Et podies posar de peu i no t'enfonsaves. A més, com que vam arribar quan tothom marxava, el vam tenir en exclusiva. Per sort el volcà està just al costat d'una llacuna, on quan surts et pots treure tot el fang del cos.



També vam acabar agafant una barca per anar a les illes del Rosario, a l'oest de la ciutat. En realitat només volíem preguntar, i l'home ens va acabar enredant. Que sabia vendre, vaja. Però ens va agradar, perquè així vam veure la ciutat des de l'aigua, i tot el port i les altres fortificacions. La barca parava primer en una illa on feien un espectacle de dofins, del qual vam passar olímpicament per anar-nos a banyar directament.

Després ens van portar a Playa Blanca, on primer vam dinar un peix fregit molt gustós, i després ens vam banyar més, i jeure... L'Oriol va decidir que es volia endur un record de la platja, i va topar accidentalment amb el peu contra el corall negre del fons. El vam intentar treure, però no es deixava, i com que li feia mal vam anar al metge a que li tregués. I res, dos dies amb cures de iode i com nou.



Definitivament, Cartagena ha estat un bon final per a l'etapa sudamericana. Han estat gairebé set mesos increïbles però continuem amb les mateixes ganes de viatjar i conéixer nous llocs, cultures i gent!

Més fotos aquí.

4 comentaris:

Mª Núria ha dit...

Quina cucada Cartagena! Almenys veient les fotos això sembla. Ah! i aquest volcà de "butxaca" també és molt bufó!

Montserrat ha dit...

Que cuc!!! un volcanet...Oriol no tens remei mira que voler-te emportar el corall...Això de visitar tants "Museos del Oro" comença a ser sospitós, o es que aqui estem molt sensibles pel "cas Orfeó Català"i ja pensem malament de tothom.Quina enveja Cartagena...
espero anar-hi algun dia.

Daniel ha dit...

Hola parelleta d'Afers Exteriors!
Això del bus "Picapiedra" ja us veig fent-lo anar amb les cames i el conductor segur que era un avi amb caminador, jejeje.
Lo del volcà, a mi personalmet no em faria gràcia banyar-me, i no pel fet del fang, sinó que se li escapés un pet i et tornés un altre cop directe cap a Barcelona.
Bueno, així si que s'acaba un viatje per tot suramérica fent un passeig en barca amb l'esponsor "a prendre pel sac Flipper" i, espero que us bebéssiu uns cocos en el Carib com a cel.lebració del vostre recorregut. Especialment la Meritxell que li agrada tant el sabor a coco, jeje.
En conclusió, esperarem més peripècies vostres en molt entusiasme. Enhoraboa als dos!!

Gemma ha dit...

Ai el Carib!Quins records!Aigua calenta, sorra-farina, palmeres i cocos...És fantàstic!