dijous, 10 de setembre de 2009

Operació Medellín

Encara ben adormits per la festa de la nit anterior, vam anar cap a la terminal ben aviat per agafar un bus a Medellín. És un trajecte de 9 hores que transcorre per tot l'eix cafeter per uns paisatges verds. A l'arribar vam intentar localitzar sense èxit al nostre amfitrió a la ciutat i després d'intentar-ho una bona estona vam decidir anar a buscar un hotel i descansar.

Al centre t'adones aviat de que els hostals fan una doble funció: entre setmana són hotels normals i els caps de setmana també funcionen com a "love hotels". Per sort, nosaltres dormim bé a qualsevol lloc, i al que vam anar a parar estava molt bé. Per arrodonir la nit, l'hostal estava a prop d'un bar heavy que havíem trobat per internet i vam poder prendre unes cerveses acompanyats d'un bon ambient i més bona música!



L'endemà vam poder contactar amb el Gustavo i ens vam dirigir cap a casa seva, en un barri residencial amb unes vistes increïbles de la ciutat. El Gustavo viu amb la seva dona i els seus dos fills, de 2 i 3'5 anys i ens esperaven a punt per sortir d'excursió en família. Vam passar el dia visitant els pobles que hi ha al voltant de Medellín. La primera parada va ser el Retiro, on vam dinar. Després vam visitar una cascada, el poble de la Ceja i el de San Antonio, on l'especialitat són els dolços i la Meritxell no es va poder reprimir de tastar-ne uns quants!



La resta de dies ens la vam passar descansant i visitant la ciutat. Medellín és una ciutat moderna, i un dels seus principals atractius és el metro, que la travessa de sud a nord, però no va subterrani sinó que està elevat. A part, la ciutat té dos metro-cables o telèferics integrats en el mateix bitllet que permeten l'accés a les zones de més alçada.



També és la ciutat on va néixer Botero, i hi ha una plaça plena d'escultures boterudes donades per l'artista. A més, a Medellín hi ha molts parcs per on passejar-hi tranquil.lament i moltes botigues de roba, ja que és la zona tèxtil més important del país. Això sí, poca roba d'hivern perquè pel seu clima l'anomenen la ciutat de l'eterna primavera.



L'últim dia, abans de marxar vam anar fins al Pueblito Paisa, una representació en miniatura dels pobles de la zona. Com que nosaltres ja havíem visitat els de debò ens vam entretenir més amb les vistes que hi havia des d'allà.

Més fotos aquí.

7 comentaris:

Montserrat ha dit...

Ja veig que continueu la ruta gastronòmica, no se perque encara hi ha qui es preocupa per si mengeu be...

Marc ha dit...

ei!!
mentres vosaltres aneu pel món jo ja he començat el cole...
no tots tenim tanta sort
deww!!

Merce ha dit...

feia temps que no em passava per aqui y ja veig que porteu un ritme impresionant...i que el couchsourfing funciona que te cagas!
Una abraçada!
Merce

Daniel ha dit...

Això dels "Love Hotels" em recorda els nostres vells temps quan anavem al barri gothic de Barcelona on havien, per descomptat, bars heavies i el tiki taka a dalt dels locals.
Les fotos com sempre, a un bon nivell, sembla encantadora i, a més fa bona pinta la ciutat de Medellín.
Visca San Antonio, la ciutat del dolços!!!

Gemma ha dit...

Osti si, a mi també m'ha fet pensar amb el gòtic..
Gemma.

Gi ha dit...

Q fort! Per un moment he pensat que estàveu a l'aeroport de Barcelona, però quan he vist la companyia de bus que us hi ha portat... com pot ser q no hàgiu passat a saludar!!???!!!!
Fora conyes, porto 1 hora! llegint i veient tot el q tenia endarrerit i de sobte m'ha agafat un mal rollo... punyetera rutina, la meva!!

Per cert, a Colòmbia li diuen crispetes... i a Lleida, palometes!!!

Molts i molts petonets, se us troba a faltar.

Gi ha dit...

Per cert, un edifici intel·ligent, és aquell que té un CI superior a 85????