dimarts, 22 de setembre de 2009

Parc Tayrona i Santa Marta

El Parc Nacional Tayrona és un dels més populars i turístics de Colòmbia, un lloc preciós on la selva arriba fins al mar. Vam arribar a l'entrada de la carretera, cap al migdia (després d'haver-nos llevat a les 3.30 de la matinada). D'allà s'agafa una camioneta fins a un punt més endins, i d'allà, a caminar!

La vegetació és frondosa, i les platges del parc són paradisíaques. Vam caminar una hora per la selva fins a arribar a la primera, Arrecifes, morts de sed i de calor, i amb ganes de llençar-nos a l'aigua, però per a frustració nostra, en aquella platja està prohibit banyar-s'hi per culpa de les fortes corrents marines.


La intenció era caminar una hora i mitja més (sempre amb les motxilles a l'esquena) fins al Cabo de San Juan de la Guía, però a mig camí, en una paradeta per banyar-nos, vam preguntar el preu de l'allotjament a uns nois que en venien, i com que era més car que a Arrecifes, vam tornar cap allà.



Les platges i el parc són de somni, però els preus de l'entrada i de l'estada allà ens van fer quedar-nos-hi només una nit. A l'hora de sopar vam coincidir amb una noia de Lleida, i au, a dormir a les hamaques. L'endemà vam recórrer el parc de platja en platja, i de bany en bany, i a primer hora de la tarda sortíem cap a Santa Marta. El bus que ens va portar al principi no ens va semblar estrany, però després de que ens fessin baixar per un control policial, ens vam fixar que anava ple de caixes per tot arreu. Arribant a la ciutat, tothom es va aixecar i va començar a treure caixes i més caixes dels compartiments de l'equipatge... i ens van fer baixar a l'entrada de la ciutat de mala manera. Vam deduir que portaven mercaderia de contraban de Veneçuela... però no ho podem assegurar.



Santa Marta és una ciutat molt tranquil.la, i vam agrair un matalàs de veritat després de les nits de bus i hamaques. Vam passar dos dies passejant, descansant i anant a la platja. Una molt propera és Taganga, una cala que hi ha al costat famosa pels cursos de submarinisme. Però per culpa de "l'operació Medellín", hi ha algú que no pot submergir el cap dins l'aigua durant un mes... una tortura!!

Més fotos aquí.


4 comentaris:

Montserrat ha dit...

Sort que ja havies fet pràctiques d'hamaca al pati de casa...
Ja veig que l'Oriol continua en la seva línia...i si no troba un animal que respiri es fa passar el "mono" encara que sigui esperant un gat hidràulic.En fi com deia algú "qui no en fa no en pot contar" Apa continueu enviant fotos de platges idíl·liques als pobres mortals que avui estrenem la tardor.

Daniel ha dit...

Meri, Felicitats pel Sant!!!
Que bona és la peli de Transporter 3!! hi ha un tio a on faig atletisme que és clavat al protagonista, Jason Statham, juga a Rugby profesional i té una mirada que fa por (qualsevol li diu algo).
El dia que torneu a casa, començareu a riure de les vostres anécdotes, això del camió que punxa...ufff! "Trata de arrancarlo!!".
Segur que la Gemma i jo prenem nota sobre el Parc Natural de Tayrona, zona que sembla molt encantadora amb casetes plenes d'hamaques. Els cartells pels "guiris" com vosaltres especificaven les condicions econòmiques?? RUM - DABEL RUM - SINGUEL RUM. Veig que la vostra vida dura, avorrida i, de vegades, arrogant fa que els fans tinguem llàstima per vosaltres...prou de fer dentetes amb el cafè!!!! es nota Meritxell que el Colacao no arriba a Sur América :)

Anònim ha dit...

kines fotos tan bestialment guays!

no gues pensat mai k es pogues acabat cansat de les hamakes...


un petuneeet!!

Maria

Gemma ha dit...

Ostres si, quin fart!N'hi ha un fart!!