divendres, 16 d’octubre de 2009

Bluefields i Corn Islands

Tothom ens havia parlat tan bé de les Corn Islands que no podíem deixar d'anar-hi, encara que fossin lluny. S'hi pot arribar de dues maneres: en avió des de Managua (opció cara) o la que van agafar el Metaltravellers (estem pensant de canviar-nos el nom a Rata-travellers, jejeje)... Vam sortir a primera hora del matí cap a Managua, vam haver de creuar la ciutat en taxi per arribar a la terminal des d'on sortien els busos cap a El Rama. Després de 7 hores infernals en un “chicken bus” (antic bus escolar dels EUA) que parava a tot arreu, vam haver d'esperar a que sortís una “panga”, una llanxa, cap a Bluefields, ciutat que no té accés per carretera. Com que surten quan s'omplen, vam haver d'esperar força estona.

Finalment a les 4 de la tarda va sortir, i vam arribar a Bluefields que ja era fosc, a l'hora en que segons les nostres informacions havia de sortir un ferry cap a les illes... però allà ningú en sabia res. El següent vaixell sortiria, amb sort, el diumenge al matí. Vam anar a buscar un hotel amb un pesat que ens seguia a canvi d'una propina, però sort d'ell, perquè la ciutat fa més aviat yu-yu. Això sí el tio era un rasta-man que xerrant ens va comentar que havia estat a la presó per haver disparat a un policia (una calorosa benvinguda...). Una ciutat fundada per pirates... no cal dir res més! Tota aquesta zona del país forma part de la Moskitia, la zona del Carib que els espanyols no es van molestar a conquerir, i que van dominar els anglesos. L'habiten indígenes garífunes, descendents d'esclaus i de jamaicans. L'idioma més comú és l'anglès, però en realitat és una barreja d'anglès, castellà i crioll, que fa que entenguis una paraula de cada tres.

La ciutat és lletja perquè si, i com tota ciutat portuària, no té gaire bona reputació. Dins el que cap vam tenir sort, i el dissabte ens van confirmar que el diumenge a les 10 del matí sortiria un vaixell cap a Big Corn Island, que hi arribéssim mitja hora abans... A les 9 ja estàvem a punt, i per un pressentiment d'aquells inexplicables, a les 9.15 ja anàvem cap al moll. I ens va anar d'un pèl que no marxen sense nosaltres!! El Genesis, un vaixell de càrrega sense lloc per a passatgers, és una carraca lentíssima i molt incòmoda. Anàvem asseguts sobre sacs de verdures, i estirats en hamaques, però a la que vam sortir a mar obert, la Meritxell va ser l'única que va resistir estirada en una sense marejar-se.

Com que vam arribar a Big Corn Island de nit, vam buscar lloc per dormir (un lloc infecte, amb uns escarabats gegantins) i a l'hora de sopar ens vam trobar amb el mexicà i l'anglesa d'Ometepe. A les 7 del matí agafàvem la panga cap a Little Corn Island, un paradís terrenal de platges, palmeres i aigües turqueses, i sense cotxes, on es palpa l'autèntic ritme caribeny... ningú té mai pressa!

Quan planejàvem el viatge ja sabíem que passar en aquesta època per Amèrica Central volia dir tenir altes probabilitats de mal temps. Ens conformàvem amb que no ens enxampés cap huracà... però a Little Corn vam tenir molt mala sort i només feia que estar gris i ploure. I què fas en una illa així si no pots passar-te el dia prenent el sol? Com que ja comptàvem que ens podia passar, teníem un pla B. Si a l'illa plou... anirem a veure el fons del mar, que allà tant se val la pluja ! Només arribar ens vam apuntar per fer el curset de PADI Open Water.

El primer dia el vam passar mirant vídeos i llegint el llibre... una mica pal, però interessant. L'endemà ja va començar la diversió: primer l'equipament, i la primera pràctica en aigües calmades. Això si, en comptes de fer-ho en una piscina, es fa directament al mar. I després ja dues immersions. Ens va encantar! Mil peixos de colors, els coralls, anèmones, taurons, rajades, peix trompeta, peix tambor, peix àngel, un calamar... de tot. Aquell vespre estàvem rebentats, però encara havíem d'estudiar dos temes més. Vacances al paradís? Ja!

El tercer dia vam fer una pràctica i dues immersions més, i per acabar, una prova física i l'examen final escrit, que vam aprovar amb molt bona nota! Ara ja podem practicar submarinisme on vulguem, que ja estem acreditats. Vam anar a fer una birra amb el Karl, el nostre instructor suec, i a sopar llagosta, el plat típic de l'illa (a un preu assequible de 7 €...), per celebrar-ho!

Més fotos aquí.

(No hi ha fotos nostres sota l'aigua perquè estan prohibides durant el curset. Ja has d'estar atent a prou coses com per a sobre estar pendent de la càmera! Aquestes que posem aquí són tretes de les webs de les escoles de submarinisme de l'illa)

7 comentaris:

Mar ha dit...

Que guay el carnet de submarinisme!
L'altre dia parlavem mab una amiga que se'l va treure a Indonèsia... Haure de fer un viatge i treure-me'l més barat que aki!

Petonets

Mª Núria ha dit...

Feia dies que no us llegia i avui m'he posat al dia. Uff!! quantes coses xules! Vulcanòlegs, submarinistes, biòlegs marins i sobre tot, grans gastrònoms. Us convertireu en un pou de cìència!!

Anònim ha dit...

k negres esteu , no?

hem sembla k jo mo agues pensat unes kuantes vegades abans de triat lopcio "rata" 7 ores en un autocar? ...el meu genoll no ho agues resistit...xD

Vau veure rajades? mantes? peixos de coloraines?

vigileu k una dakestes va matar el nostre estimat steve!

Maria

Gemma ha dit...

Que guai el Carib! El fons marí és guapíssim, multicolor. M'alegro que tingueu el carnet submarinisme, així us animareu a fer immersió més d'un cop. Jo és un repte que tinc pendent!!M'ha fet molta gràcia el poble dels pirates...

Merce ha dit...

me encanta lo de "rata travellers"...
Teneis que hacer un excel para contar las horas que pasareis dentro de un autobús en este viaje ( riete de mis 11 horas de viaje para ir a casa).... ya sabeis, para cuando llegue el día de cerrar el blog: nosecuantos mil kms recorridos, tropecientas horas en autobus, centenerares de couchsourfing..

Daniel ha dit...

Enhorabona pel carnet de submarinisme!! A qui se li ocurreix passar per un poble de pirates??? segur que aquell rastafari era el Jack Sparrow en persona. Us hagués deixat tranquils si en comptes d'una propina, l'haguéssiu invitat a una copa de ron.
En el fons del mar també vau veure peixos guitarra, peixos batería i jun tament amb els peixos trompeta vau fer un concert metalmarítim!!!
ah! i segur que la Sirenita era una de les gropies...
No us trenqueu tant el cap en estudiar i en menjar llagosta, que no és sa pel viatge.

Gi ha dit...

A veure, pena pq estudieu... la mínima!
Quina emoció, m'ha caigut la llagrimeta al veure tal símbol tan nostrat com les quatre barres en mig del cel... snif! Els camins d'ERC són inescrutables!!!

I què vol dir "comida corriente"???!!
Q el demés q us donen són coses inversemblants o és que és "algo que corre por el plato"...??

Incògnites "centracas"...