dimarts, 27 d’octubre de 2009

Per les muntanyes de Guatemala

Chichicastenango, Chichi pels amics, és un poble a les muntanyes famós pel seu mercat dels dijous i els diumenges, quan tota la gent dels voltants baixa a vendre-hi. Només arribar vam veure totes les parades del mercat, on es ven de tot, i s'hi cuina molt, i també vam poder veure les dues esglésies principals del poble, una enfront de l'altra, amb xamans fent aquí també pregàries a l'escalinata davant la porta.

Després vam anar cap a Cobán, tot un dia de viatge canviant de busos i furgonetes. El paisatge és preciós, tot i que no el vam poder apreciar del tot perquè plovia i estava força emboirat. Vam arribar a Cobán de nit i sota una intensa pluja. Al matí vam fer una volta, i com que ens va semblar que no hi havia gaire a veure, vam marxar cap a un dels llocs que tothom més ens havia recomanat: Semuc Champey.

Són tres hores en furgoneta des de Cobán, perquè només la meitat del camí està asfaltat. El trajecte transcorre entre valls i muntanyes verdes verdíssimes, i seria prou distret si en furgonetes on n'hi caben 16 no n'hi encabissin 30, cosa que fa anar a tothom comprimit. El dia tampoc s'havia llevat gaire bonic, però un cop allà no feia fred, i vam decidir visitar el parc. Semuc Champey són unes basses de color turquesa en un pont de roca natural que queda sobre el riu. L'indret és preciós, i a més t'hi pots banyar, una delícia! Primer vam veure per on surt el riu, i per on s'amaga sota el pont de roca natural. Com que havia plogut, baixava amb molta força. I després, al moment de banyar-nos, el temps es va aliar amb nosaltres i fins i tot va brillar el sol una estona.

Vam dormir a Lanquín, el poble més proper, en un hostal per motxillers anglosaxons dels que no solem freqüentar, però com que ens l'havien recomanat, i el lloc era idíl.lic, vam decidir fer una excepció. Només arribar sortia un grupet per visitar les coves del poble, que són tan grans que només una petita part està explorada. Vam arribar a temps per veure la sortida dels rat-penats (milers!). Normalment la part visitable està il.luminada, però feia uns dies que s'havia espatllat la planta elèctrica, i vam fer el recorregut amb llanternes. Vam acabar grimpant per túnels de les coves, envoltats de rat-penats i relliscant a cada pas, però ens ho vam passar molt bé.

Al vespre a l'hostal era la nit de la pizza, feta al forn de llenya que tenen, i vam estar sopant i xerrant amb un heavy de Boston que ens va maleir moltes vegades mort d'enveja per haver estat tants cops a Wacken.

Aquest lloc és realment per quedar-t'hi uns dies per aïllar-te del món, però nosaltres estressats no ho estàvem, i ens va semblar que ja en teníem prou de muntanyes.

Més fotos aquí.

6 comentaris:

Gi ha dit...

Quina enveja...! sobretot per voltar amb MURICECS!! sí senyor!

UF, UF!

Montserrat ha dit...

Wuuuuuuuuaaaaaaaaaaaauuuuuuuu!! quin luxe d'habitació! quin luxe de paisatge!!Quin luxe de tot, ja m'havia dit la Ruth que Guatemala era preciosa i veig que no era passió de guatemalenca. Apa a continuar veient meravelles.

Daniel ha dit...

Hola guatemalencs o guatemalessos o com es diguin,
Això del mercat de Can Chichi no us aprova gaire, pel que veig venen teixits amb molts colors. Crec que el negre costa de trobar no?
No us preocupeu per les furgonetes de 16 places, quan tingueu que passar per l'Àsia, tindreu que compartir motos amb 8 persones.
Digueu-li al vostre colega "gringo" de Boston que no us maleeixi tant, que ells tenen el Rock Am Ring a EEUU, i nosaltres a Europa tenim el Wacken. La diferència està en la festa però no amb el nivell de grups que pasen pels escenaris.
Pel que fa a enveja sana, és veure-us en fotos com us banyeu en paisatges exòtics com Semuc Champey. Ala! dos pedres! que sou uns porcs per pasar-nos per la cara aquestes escenes quan nosaltres ara comencem a posar-nos 400 jerseis per no passar fred. Tindreu que treure-us l'estress que porteu a sobre passant per Tailàndia a fer-vos un massatge.
Després de la desfogamenta, desitjar-vos una bona continuació del viatge als tres... sí al tres (Oriol, Meritxell i Batman). Continua sortint en les vostres aventures, fins i tot us acompanya d'excursió a les coves amb llenternes tretes del seu batcinturó. Pel proper post que publiqueu ja tinc títol original: "Batman Forever", "Batman Returns", "Batman vs Oriolman" o rollo Teo "Batman al Bus"....
To be Recontinued...

Mar ha dit...

Jajajaja!
Jo em quedo amb la proposta "Batman al bus" Jajajaja o "Batman va d'excursió"... és més bonic que no baralles de superherois :)

Mª Núria ha dit...

Vosaltres segur que encara no heu evolucionat del tot i teniu més gens de peix que no pas d'humà, si no no s'explica aquesta passió que teniu per posar-vos dins de qualsevol toll que trobeu, és clar que s'ha de reconèixer que hi ha tolls i tolls i aquestes basses de Semuc.... semblen una xulada!

Gemma ha dit...

Ohhh!!Quina canya les coves i els rat-penats!!Jo en vull un!! Per les fotos semblen rat-penats grans..Ja us vaig dir que quan torneu, jo vull un recull de la flora i fauna fotografiada!!
Molts petons.