divendres, 30 d’octubre de 2009

Río Dulce i Livingston

Vam sortir tard de Semuc Champey, i a més a més era dia festiu, així que el tema del transport era escàs. Deixant les muntanyes i les valls enrere (i un parell d'intent de timos), per uns bonics paisatges vam arribar a Río Dulce a quarts de dotze de la nit. A aquelles hores no vam poder comparar gaires hostals, i vam anar a parar a un de bastant cutre, però amb tele i ventilador (cosa imprescindible en aquestes terres). Estàvem morts, però per inèrcia vam engegar la tele, i de sobte veiem una cara coneguda i una veu que deia “Bon dia, són les 8!”. Ens vam quedar tant astorats de veure el Cuní, que vam deixar la tele posada fins que ens va vèncer la son.

L'endemà vam buscar un hostal més acollidor i net pel mateix preu, i amb vistes al llac. Río Dulce es troba a la confluència del llac Izabal i el Río Dulce. Vam passejar fins a la fortalesa de San Felipe, una petita fortificació construïda pels espanyols per intentar evitar els saquejos dels pirates. Està en un cap envoltat de palmeres, i et pots banyar a la platja que hi ha al costat, opció que no vam desaprofitar.

D'allà vam anar a Lívingston, a la costa del Carib. És una ciutat garífuna, i no s'hi pot accedir per terra, així que vam fer el trajecte en llanxa, que et porta per tot el llac i s'interna pel canyó del riu, entre la selva, uns paisatges espectaculars. Els que menaven la barca devien tenir 12 i 15 anys respectivament, i els seus patrons els havien donat tants pocs diners per benzina que la barca es va parar diverses vegades durant el trajecte...

Un cop a Lívingston ens van assaltar les típiques persones recomanant hostals dels quals solem passar, però pel camí ens va interceptar una noia de Granada que ens va caure simpàtica, i vam decidir anar a on ella ens deia, un hostal del tipus del de Semuc Champey on ella treballava.

Allà vam passar les següents 24 hores, descansant, participant en un trivial, aprofitant el wi-fi, i xerrant amb la noia i el seu marit. A la tarda vam anar a fer una volta, però les platges de la ciutat fan molta pena, estan plenes de brutícia i l'aigua és tèrbola. La més decent està a 12 km. i s'hi ha d'anar amb tour o taxi... Ens vam conformar berenant cocos tallats directament de la palmera. Al tornar a la noia l'havien fet fora després del seu primer dia de feina, i ens va dir que als propietaris (un anglès i un holandès) no els agradaven els espanyols perquè no gasten en begudes... i per donar-li la raó, vam anar a comprar unes cerveses de litre a la botiga i ens les vam beure davant del nostre bungalow, no al bar.

Per tornar vam evitar tornar a fer el trajecte pel riu donant la volta per Puerto Barrios, més llarg però més barat també, i vam anar cap Flores, al nord del país.

Més fotos aquí.

5 comentaris:

Montserrat ha dit...

A les fotos ja es detecta que us comencen a sortir aletes i a la Meritxell fins i tot un inici de cua de sirena... quina sort banyar-se en llocs tan idil·lics, el mon és tan bonic o és un miratge? Be amb la que ens està caient aqui es un relax veure que hi ha qui s'ho esta passant tant be fora del "mon real"

Anònim ha dit...

kina enveja kem feu punyestes...
oficialmen us dic per primera vegada k odio la uni!

per ceeeert, ahir vai veure l'alex ( amic vostre) u deixo kom un dato kurios xD

Anònim ha dit...

mee... me oblidat de firmar lanterior xD

wenu evidenmen aureu deduit k soc pel meu baix nivell escriptibil.

un petuneeet!!

(K)

Maria

Daniel ha dit...

M'ha fet molta gràcia la història de la fortificació de San Felipe que els espanyols van construir per evitar els saquejos del pirates, quan eren elles els mateixos pirates que robaven al poble de les amèriques. Vergonya d'edificació!!
Les fotos de l'Oriol Sparrow són molt mones, si ho arribo a saber, li dic a la Montserrat que en comptes de portar-te la semarreta del Barça, et portés la meva camisa pirata de Magö de Öz per fer jos amb l'entorn paisatgístic.
Una cosa Oriol, aquests dies observa a la Meritxell que fa i deixa de fer, el seu comportament, canvis d'hàbits, etc... perquè em sembla que a la teva xicota l'han abduït els extraterrestres del Triangle de les Bermudes, ja que no acabo de creure que es posi a berenar cocos tallats. Increïble!!!
Encara no entenc perquè aquella noia la van fer fora de la feina aquests guiris. Si en el nostre país les coses anéssin així d'acomiadar-te perquè no compren productes els turistes, fins i tot els xinos tancarien els seus locals.
Creieu convenient que l'Oriol i la Meritxell haurien de montar un negoci de creuers amb llanxes explotant menors al Carib??? envieu el vostre missatge al 666 Matins.SI / Matins.NO

Gemma ha dit...

Es nota que en Dani no té gaire feina, eh?Això si, els seus e-mails són complerts i divertits. Nosaltres hem estat de barraques per Girona i hem tingut un estiuet..Ara ja ha tornat la fred...
Jo també vull coco d'aquest...Jo també el vaig provar... Per cert, des de quan t'agrada el coco Meri?

Petons.
Gemma S.