dilluns, 9 de novembre de 2009

Metaltravellers@ Trans-Siberian Orchestra

Si hi havia un concert que teníem moltes ganes de veure, era aquest. Fins i tot era una parada obligada en el viatge des d'un principi gràcies al Dani i a la Gemma, que ens van regalar les entrades fa un any i mig. Van ser molts dies planificant, intentant fer coïncidir vols, preus i horaris amb la visita de la Mama Sogra Metal (en endavant, MSM). Finalment, els inexcrutables camins d'internet ens van dur a Wichita, Kansas, on la Trans-Siberian Orchestra (que malgrat el nom, és americana) de la costa oest (n'hi ha dues fent gira simultàniament) feia el segon concert de la gira 2009.


Vam arribar al Kansas Colliseum, i un cop recollides les entrades ens vam posar a la cua... Quin fred! La gent que es veia no era precisament del ram del metall: famílies senceres, molts nens, gent gran... i algun pelut perdut entre la multitud. Molt variat.

No hi ha paraules per descriure el concert: van ser 2 hores i 45 minuts que vam gaudir al màxim, desitjant que no s'acabés mai. La primera part, un conte de Nadal, va ser la part més òpera-rock. Nadales metàl.liques, que amb el fred que feia a fora quedaven molt adients. Fins i tot va “nevar” dins del pavelló.



La segona part, més “metal meets classic” amb solos de guitarra que eriçaven els cabells, efectes especials, de llum i foc espectaculars. Més de 20 músics sobre l'escenari (la majoria amb grenyes i frac) i cap defecte de so. Van fer una repassada a tots els seus àlbums, i van presentar l'últim disc, que també és conceptual, però no de nadales, i potser el més heavy de tots.



Hi va haver un instant en que vam flipar... però no per la música. En un moment donat, un dels cantants va presentar a la resta de músics, va desitjar bones festes a tothom, i va demanar una ovació pels militars destinats a l'estranger que no podran celebrar el Nadal a casa seva... i de sobte TOTHOM (tothom menys nosaltres) es va aixecar enfervorit aplaudint sense parar... No sabíem on mirar, tement que ens fessin fora per antipatriotes, jejeje.



Després del concert tots els membres de la banda van signar autògrafs a tothom qui va voler. T'havies de desinfectar les mans per poder-los saludar, això si. Es quedaven de pedra quan els dèiem d'on veníem per veure el concert. Per cert, si els voleu veure, ens van dir que a la primavera estaran de gira per Europa... amb una mica de sort passaran per Barcelona!

Més fotos aquí.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Caram, quin escenari! Quina sort teniu d´haver-los vist! Enhorabona, que guai!
Ironia: Ah, són americans? Quina sorpresa, és que amb aquest nom que tenen...
I una altra cosa, ja que sou a Wichita, de veritat que sereu capaços de no quedar-vos al Farm and Ranch Show? Això sí que ha de molar!!!

Vinga, a continuar tan eixerits!!!

Joan-Pau

Daniel ha dit...

Hola metal parelleta!
No tinc paraules per tal esdeveniment. Moltes felicitats pel concert. Em doneu una enveja sana però me n'alegro que hagueu disfrutat per nosaltres. Espero apassionadament que vinguin per Primavera del 2010. Aquest espectacle, per les fotos, no té preu!

Daniel ha dit...

Per cert! no us vau fer una foto amb els guitarres Chris Caffery i Al Pitrelli?? o eren a l'altra gira? També m'havien comentat que Jon Oliva col·laborava a l'escenari. Volem saber més detalls els metalmaniatics!!petons!!

Montserrat ha dit...

Celebro que el concert fos tan, tan fantàstic, ja ho podieu agraïr posant-vos una mica patriòtics, total per ser una mica hipòcrites...
Apa que la immersió americana us provi molt

Gemma ha dit...

Quina passada les fotos del concert. Si venen per Europa, cosa que en Dani fa temps que desitja, els anirem a veure segur. Encara que no vinguin a Barcelona. M'alegro que hagiu disfrutat molt del concert.
Un petó ben gran.
Gemma S.