dilluns, 16 de novembre de 2009

¡Vivaaaa Las Vegas!

Al dia següent del concert vam volar ben aviat fins a Los Angeles on ens esperava la MSM. Després de descansar del llarg viatge i posar-nos al dia, vam llogar el cotxe l'endemà i vam començar el nostre tour per Califòrnia, amb incursió a la capital mundial del joc: Las Vegas. Podríem dir que Las Vegas no ens va sorprendre perquè la teníem molt vista per la televisió, però realment et deixa bocabadat amb totes les seves llums. Vam arribar-hi de nit per a que l'entrada fos més impactant i realment no ens va decebre. Ens vam instal·lar en un hotel de l'antic centre, just a la Fremont St, centre neuràlgic cobert per la que diuen que és la pantalla més gran del món.



Durant el dia las Vegas no té absolutament res d'especial i l'única cosa que pots fer és gaudir dels serveis que t'ofereixen a l'hotel. Nosaltres vam aprofitar per banyar-nos a la piscina del nostre, que té al bell mig un aquari amb diverses espècies de taurons i altres peixos i un tobogan transparent que el travessa.

A les nits sortíem a passejar per la Strip, l'avinguda on es concentren els hotels-casinos més extravagants i realment és al·lucinant veure el luxe desmesurat que a vegades ratlla el mal gust. Hotels com l'Excalibur (castell medieval horrible), Caesars Palace (té un coliseu i tot!) i el Venècia (tot de cartró pedra i amb góndoles i tot!) són atemptats al bon gust! Però Las Vegas és així.



Una de les nits la MSM ens va convidar a veure l'espectacle Ká del Cirque du Soleil, un dels cinc espectacles permanents que té la companyia a la ciutat i que ens va agradar molt. Una altra nit vam pujar al mirador més alt de la ciutat, la torre Stratosphere i que té tres atraccions a dalt de tot, no aptes per cardíacs, i a on no vam poder estar-nos de pujar. Quina descàrrega d'adrenalina!

Un dels dies vam fer la visita al Grand Canyon. Una avioneta ens va portar fins allà on vam poder observar de prop aquesta meravella natural. Des de fa poc hi ha una atracció que és l'Skywalk, una passarel·la transparent que sobresurt del marge del canyó i que ens va decebre bastant. L'entrada és cara, no s' hi poden fer fotos i les que et fan te les cobren a preu d'or. Tot i així, les vistes són espectaculars. A mesura que queia la tarda, les roques anaven canviant de color adquirint unes tonalitats vermelloses precioses.



Més fotos aquí.


4 comentaris:

Montserrat ha dit...

Molt boniques les fotos, però es clar després de veure "mil" C.S.I. las Vegas...l' impactant hagues estat trobar-se amb la brigada criminalística i que m'haguessiu enviat una foto.Com que no heu aprofitat l'ocasió per fer-vos mil·lionaris continueu carregant les motxilles i ENDAVANT!!

Gemma ha dit...

Veig que heu aprofitat la piscina del tobogan amb taurons... I el gran cañon... Que xulo tot plegat!
Viva las Vegas... Per cert, no vau aprofitar per casar-vos?Normalment això passa a les pelis...
Gemma S.

Daniel ha dit...

Hola trifamily!!
Heu tardat en posar post mandrosos!!
Bueno, us he de dir una noticia, s'ha inaugurat la nova pàgina web WWW.MEITATTRAVELLERS@DAMEALGO.COM després de passar una bonica estància a Las Vegas i patejar-se tota la pasta que dúieu a sobre. De vuelta pà casa a currar como toos!!!! Tinc 2 dubtes de la vostra experiència en Ludopatalàndia; en primer lloc, ma mare va pujar amb vosaltres a l’atracció xunga de la torre Stratosphere??? i en segon lloc, algú de vosaltres es va despertar al dia següent amb botelles d’alcohol buides pel terra i amb un home / dona desconegut amb anells al dit on posava "Just Married By Elvis" (vivabolubavivababy)????
L’atracció aquesta del Gran Canyon anomenada Skywalk segur que estava feta amb malicia, pels despistats que es pensaven que havia terra i els burros es tiraven pel precipici. No patiu família que si algun dia trepitjo yanquilàndia, doneu per segur que faré una parada obligatòria al "Auto Married": dos bodas, uno de divorcio, cuatro cocacolas y dos de patatas... Amén!!

Daniel ha dit...

Per aquelles llargues carreteres en mig del desert no us vau sentir com Mel Gibson en la peli Mad Max??
Teníeu que fer el recorregut en Harley Davison com autèntics patriotes americans. Menys mal que a l'Oriol no se li va ocorre sortir "a la espanyola" davant el poli (jodé agente que e eixo!!!). Un sempre ha de posar les mans al volant i esperar a que l’autoritat s’aproximi al vostre cotxe, baixar la finestra i dir: algún problema agente?? en Danglish, What probleming agent of autority??
Meritxell no estic d’acord amb tu quan dius que els óssos estan hivernant quan l'Oriol està amb tu fent la volta al món..jejeje i una altra cosa, m’ha decepcionat el Moro Rock en les fotos que heu penjat, m’imaginava en el cim de la muntanya un musulmà fent banyes a tot quisqui.
Lo de General Sherman, l'arbre més voluminós i pesat del món, s'hauria de veure si realment és veritat, a cas el vau pesar en una balança o el vau agafar en braços???I lo de la cascada Yosemite sembla atractiva per fer Ràfting amb final sorpresa!!!