dilluns, 23 de novembre de 2009

Welcome to the Jungle! (Aquest cop si, la de la cançó!)

Sortint de Wichita vam aterrar a Los Angeles, on vam passar-hi un dia abans de sortir cap a Las Vegas. Aquell dia no vam fer gran cosa, però si que vam anar a Hollywood Boulevard per passejar per la coneguda avinguda de les estrelles, on hi ha el teatre xinès, el Kodak Theater on s'entreguen cada any els Oscars, i vistes a l'arxiconegut cartell de les lletres blanques. També vam fer una volta pel downtown, perquè és on estàvem allotjats.



La primera impressió no va ser massa bona: una immensa extensió de casetes unifamiliars, amb milers d'autopistes que travessen els diferents barris amb embussos de trànsit permanents. Com a enginyer energètic, l'Oriol estava esgarrifat. A més, Hollywood decepciona una mica. És tot com fals... i això que vam veure com preparaven l'estrena aquella nit d'una pel.lícula de la Drew Barrymore i el Robert de Niro!

Tornant de San Francisco ens vam allotjar a Santa Monica, que ens va agradar més que el centre. No només perquè estàvem al costat de la platja, sinó perquè hi havia més vida al carrer passades les 5 de la tarda que a la zona d'oficines.

Els dos dies sencers que vam passar a la ciutat els vam dedicar a la visita dels dos grans i mítics parcs temàtics de la ciutat: Disneyland i Universal Studios. Un dels avantatges de viatjar en temporada baixa: les cues per les atraccions eren insignificants i quan no hi ha tanta gent és pot veure en un sol dia gairebé tot el parc.



Disneyland, la terra de l'etern somriure és realment un lloc màgic. Tot està molt ben decorat i et transportes al seu món de fantasia. A més, està dissenyat de tal manera que fins i tot a les cues de les atraccions tens distraccions que et fan més amena l'espera. I les atraccions, tot i estar destinades a un públic més infantil tenen un encant especial que agrada a tothom.

El parc dels estudis de la Universal també té la seva gràcia. T'ensenyen els decorats i els sets on roden les pel·lícules, t'expliquen com fan els efectes especials, i tenen shows de pel·lícules conegudes i un parell d'atraccions molt aconseguides. Les que més ens van agradar van ser la dels Simpsons, i la de la Mòmia, una muntanya russa molt bèstia!



“Hi havia una vegada una MSM que fa molts i molts anys va prometre que no pujaria mai més a una muntanya russa... Però un dia, caminant pel bosc, es va trobar als Metaltravellers, que la van obligar a pujar a totes les que es van trobar pel seu recorregut pels parcs de L.A. Un cop superat el trauma inicial, la MSM en volia més i més, però els parcs van tancar, i el conte es va acabar.”

I s'acabava EUA, s'acabava Amèrica, s'acabava el miratge dels 15 dies gentilesa de la MSM. Ens vam acomiadar d'ella a l'aeroport, on ella tornava cap a casa i a nosaltres ens tocava esperar el vol unes quantes hores més.



Tocava canviar de continent, amb els quilos que havíem perdut en 8 mesos recuperats en 15 dies (si, no és un mite, les racions en aquest país són immenses), i tocava tornar a la dura vida dels Metaltravellers autèntics... Oceania: prepara't que venim!!!

Més fotos aquí.

3 comentaris:

Montserrat ha dit...

Després de viure 15 dies dins d'una pel·licula suposo que ara ja esteu comptant ovelles a Nova Zelanda o tota la fauna a emigrat quan ha sabut que arribava l'Oriol? Espero que pugui fer boniques fotos de bonics animalons abans que el trauma sigui irrecuperable.

Mar ha dit...

Ooohh! El país de l'eterna felicitat! És genial... tot són somriures, bones cares, amabilitat... un món irreal jejeje.
Almenys el parc estava decorat de nadal i feia rasquilla... que l'any passat al desembre la Gi i jo a Orlando veiem el Mikey amb bufanda a 25º!

Gemma ha dit...

Va bé saber que la MSM ja puja a les muntanyes russes!!Espero que ara no s'aficioni massa tampoc...
Petons.
Gemma S.