dissabte, 19 de desembre de 2009

Milford Sound

Fiordland és la regió més plujosa del país. Hi plou dos dies de cada tres. I el dia que no hi plou, no vol dir que hagi de fer sol... I amb la setmana que portàvem de pluja no teníem gaires esperances... Però al llevar-nos feia un dia esplèndid. Quan vam arribar a Te Anau, la porta d'accés al Milford Sound, el temps continuava igual, i només ens quedava esperar que allà el cel continués blau...



De Te Anau fins al Milford Sound, el fiord més visitat perquè és el més accessible, hi ha 120 km de paisatge meravellós. Sembla mentida que després de tot el que hem vist els paisatges ens continuïn impressionant, però és així... La carretera serpenteja primer per una vall, després entre muntanyes nevades, fins a arribar al Homer Tunnel (quina por de túnel! Té molta pendent i és molt fosc...) i quan en surts arribes a una vall de parets verticals fins a anar a parar a l'entrada del fiord.

Hi ha moltes companyies que fan excursions amb barca pel fiord, i ja que hi érem, no podíem passar sense fer-la. Van ser dues hores de tenir la boca oberta. Val molt la pena. Les muntanyes sorgeixen de l'aigua en vertical, i amb molta vegetació. Com que havia plogut els dos dies anteriors, moltes cascades regalimaven per les parets, i el dia era tan clar (massa i tot per fer bones fotos!). Feia tant de sol que les fotos no fan justícia al que vam veure amb els nostres ulls.



També vam veure dofins, foques... i vam arribar a mar obert, a la boca el fiord, on es noten més les onades. És un dels llocs més bonics que hem vist en el que portem de viatge. Ens va impressionar.



De tornada vam parar a tocar neu a la sortida del túnel, on ens van rebre un parell de Keas, els únics lloros alpins del món, que són molt sociables. I com que no teníem pressa, vam anar parant a tots els miradors que ens trobàvem. Als Mirror Lakes aquest cop si que vam poder veure les muntanyes ben reflectides a l'aigua.



Va ser un dia rodó, dels que et queden gravats a la memòria.

Més fotos aquí.

8 comentaris:

Gemma ha dit...

Quina passada de fotos. Realment si que són dels millors paisatges que hem vist en el bloc. Es veuen unes terres molt verges. Esperem que perdurin així molts anys més.
Per aquí estem mig gelats, entre la fredor i la tramuntana.. Hem deixat les olives per un altre dia..
Molts petons.
Gemma S.

Montserrat ha dit...

Ja veig que l'Oriol va fent amics.. els paisatges una passada el fiord una meravella però em sembla que Noruega em queda mes a ma.Ah! i pareu de queixar-vos que si massa pluja... que si massa sol, que voleu un temps a la carta? Apa endavant!!

Mª Núria ha dit...

Feia dies que no us llegia i avui m'he posat al dia i... Uau!!! quina xulada de paisatges!!! En aquests 100 i escaig blogs que porteu escrits, quantes vegades us hem dit que ens feu molta enveja? Doncs, una més, quina enveja que em feu!!!

Anònim ha dit...

Darren
Darren
Darren
Darren
Darren
Darren
Darren
Darren
Darren
Darren
Darren
Darren
Darren

Anònim ha dit...

heu d'anar al Zoo d'Austràlia i ferli arribar el meu missatge, ha de saber k existeixoo!! recordo km vas di k ho farien per mi!!8-)

i a més, segu k teniu ganes de veure el paradís de l'Steve!

un besitoo senyors!

Maria

Mª Nuria ha dit...

Ei!! BON NADAL DES DE L'ALTRA PUNTA DE MON!!!

Anònim ha dit...

Eiii!!! Quins paisatges deu meu!!! sóc maravellosos, disfrute-ho molt de Nova Zelanda que sembla una pasada de lloc!! Bon Nadal de part de la family desde l'altre punta del món!!!
MUUUUUA
Gemma David i Oriol Aby

Daniel ha dit...

En quan al paisatge... sense comentaris, però la meva curiositat és si els Keas portaven motxilles i botes de muntanya???
Meritxell estàs feta una autèntica xinessa a la cabana on surts a la foto, esteu completament segurs que encara no vivien els enanos de Tolkien allà?