diumenge, 17 de gener de 2010

De Melbourne a Noosa

Després de tants dies a Melbourne, tocava tornar a posar-nos en marxa. Abans, però, vam tenir feina. El Morten i l'Angelika s'acabaven de comprar una furgoneta, i calia habilitar-la com a “campervan”, les furgonetes amb que la majoria de motxillers viatgen pel país. Van ser dos intensos dies netejant-la, serrant fustes i cosint cortines, però vam quedar tots molt contents amb el resultat. Un cop revisada al taller, i havent passat pel super per comprar provisions, els Metaltravellers i l'Angelika vam sortir a la carretera (al Morten li tocava quedar-se a Melbourne treballant pobre...).



Teníem sis dies per davant per fer els aproximadament 2000 Km que hi ha entre Melbourne i Noosa, a la Sunshine Coast. El primer dia no vam arribar gaire lluny, perquè intentant evitar el peatge per sortir de la ciutat ens vam trobar una carretera tallada i vam acabar fent un munt de voltes que ens van dur a les muntanyes de Dandenong (molt maques, per cert). Aquella nit vam dormir a la 90 Miles Beach en una zona d'acampada gratuïta al costat de la platja.

L'endemà al matí vam anar a fer una remullada i ens vam tornar a posar en marxa. Vam anar resseguint més o menys la costa de Victoria fins a travessar el límit amb l'estat de New South Wales per les Snowy Mountains. Vam parar a Eden i a Bermagui . No hi havia manera de trobar un lloc per dormir, i ens vam desviar cap a un llac... i allà vam veure els primers cangurs vius!! Saltaven al costat de la furgoneta creuant en el moment més inesperat, no és d'estranyar que n'hi hagi tants de morts a les carreteres! Finalment vam acabar dormint a Tathra Beach, davant d'un camping. El tercer dia es va llevar ennuvolat i es va quedar així. Res de bany, i més carretera i manta, per carreteretes estretes i plenes de revolts. Vam pujar fins al mirador de Cambewarra i vam travessar les muntanyes de Kangaroo Valley. Vam evitar passar per Sydney i vam fer nit en una àrea de descans de l'autopista a prop de Newcastle.



La calor ens va despertar, i de nou a la carretera. Aquest cop vam parar aviat a Valla Beach a banyar-nos i refrescar-nos una mica (i dutxar-nos!). Per dormir vam trobar una clariana del bosc al costat d'un rierol, però els grills feien tant d'escàndol que gairebé no ens sentíem parlar! Sort que a la nit van parar, per tornar a començar a la que va sortir el sol.



D'allà vam anar fins a Byron Bay, on hi ha el cap més oriental del país. És un lloc que tothom ens havia recomanat molta gent, però al ser cap de setmana estava atapeït de gent. Vam fer una visita ràpida al far, i ens vam fer passar la calor a la platja, amb una aigua fantàstica. A la tarda vam recórrer tot de carreteres secundàries (o terciàries) fins arribar a Nimbin, un poble ple de hippies de la vella escola on el consum de marihuana està tolerat. Vam fer una volta per allà, el poble està molt ben cuidat i almenys és diferent de la resta de pobles, que tenen poca personalitat i s'assemblen tant els uns als altres que els acabes confonent. Potser aquest poble té massa personalitat ja que el 99% de la població anava fumada, una mena de zoo de hippies... Vam acabar sopant pizza a Leismore i dormint en una àrea de pic-nic. Generalment l'Angelika dormia a la furgoneta, l'Oriol a la tenda, i la Meritxell depenia del dia.

L'últim dia de viatge, veient la dutxa calenta al final del túnel esperant-nos, vam arribar a Queensland i recórrer la Gold Coast. A la benzinera de Tweed Heads el senyor que ens va atendre va resultar ser de Barcelona i, content de poder parlar en català amb algú, ens va explicar la seva vida en 10 minuts. La platja d'allà era molt gran, i l'aigua de color turquesa i molt transparent.



Vam continuar per la costa passant per Surfers' Paradise, que amb aquest nom ja no prometia res de bo, i així va ser: és una mena de Benidorm a l'australiana, ple de gratacels.

Finalment vam travessar Brisbane pel nou pont que han construït als afores, i al cap de poc arribàvem a la casa que havíem llogat per passar una setmana de relax a la Sunshine Coast.


Més fotos aquí.

6 comentaris:

Mª Núria ha dit...

Els catalans som com la pudor, ens posem per tot arreu. Mira que trobar un català a una benzinera perduda d'Austràlia!!!
Ja veig que tothom us reclama koales, si en sobra algun, jo també en vull!, si no pot ser també em va bé un canguret.

Gemma ha dit...

Ostres, m'ha fet molta gràcia la furgoneta. Suposo que ha sigut una mica rollo Wacken, fa uns anys en què llogàveu la furgoneta i anàveu a Alemania. Per cert, no va ser així com us vau conèixer?Veig que torneu als inicis, però en el continent dels cangurs.
La veritat és que feu molta enveja amb tant de bany i calor. Per aquí el dia és curt, núvol, fred i depriment..
Molts petons.
Gemma S.

Montserrat ha dit...

HOOOOOOOOLA!!!Després de trobar un catalanet perdut en la immensitat podrieu agermanar el Big Prawn amb la Gamba de Mariscal i anar fent pais...Gràcies pel cangur Oriol però ara en vull un de petitó...JE JE.Veient l'acampada us imagino en una parcela del "Globo Rojo" o sigui de campistes"fins".Molts records a l'Angelika i continueu disfrutant d'aigües turquesa.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

dono un ullada al teu blog

una salutació des de Reus

Mar ha dit...

Molt apanyats molt! Si fins i tot us sabeu muntar la caseta per voltar món! El que s'aprèn fora de casa jejejeje.
Petons!!!

Daniel ha dit...

Furgoneta Equipo A, perdó vull dir, Equipo MT tunejada per uns metal catalans. Encara esteu a temps de proposar-li a la vostra amiga de pintar-la de color blaugrana amb un bon i gran escut del barça al capó, i de pas li poseu una enorme barretina al sostre per cobrir-se de la calor, i en la matrícula es pugui llegir “Fragoneta del Papa”. En Nimbin, Can Hippy per als amics, haguéssiu estat l’atracció del dia i com diria Puyi: “Lo putos amos!!”. Els comentaris on descriviu el poble fumat o zoo de hippies, tindríeu que demanar la recepta per a que Zapatero ens fagi oblidar les penes i els problemes d’una vegada per totes. I com la cosa s’està estenent com si de un virus mortal es tractés, demaneu ajuda a l’exèrcit americà per a que la recepta de Can Hippy arribi el més aviat possible, ja que ZP arruïnarà no només el país, sinó també el vell continent europeu.
A mesura que llegia el recorregut de 2000 Km en sis dies, us imaginava fent el Dakar amb la caaaaalmmmaaaaaa, un viatge del tot innecessari per córrer i estressar-te. Com diuen la majoria de pilots que hi participen, lo important és acabar la cursa, no guanya-la ja que sempre ha d’haver-hi un arbitratge manipulat per un imbéc... franxuti.
Perquè no vareu passar per Sidney? No us deia o atreia res? Si sembla una bonica ciutat amb aquell meravellós pont que es va fer famós pels Jocs Olímpics.
Lo del tema dutxar-se començo a sospitar i a posar en dubte la vostra paraula, a veure si haurem de realitzar una estadística de quantes vegades a l’any heu passat per la dutxa durant la vostra volta al món.
En quan a les fotos, Oriol fas una cara de “currante” que ens has convençut a tots, de veritat no vulguis enganyar-nos que ja no recordes quin significat té el concepte “treballar”. I per acabar, una altra cosa Oriol, encara estem esperant ansiosament una foto teva fent el cangur.