dimecres, 3 de febrer de 2010

Nord tropical de Queensland

Vam aterrar a Cairns un dissabte a la nit, tan tard que no valia la pena buscar allotjament, així que ens vam quedar a l'aeroport fins que es va fer de dia. Plovia i feia molt de vent... Ja sabíem que veníem a aquesta part del país, de clima tropical, en època de pluges, però el que no es esperàvem és que 2 ciclons havien de passar per allà just quan nosaltres arribàvem. Finalment no van passar de tempesta tropical, i durant els dies que vam estar per allà si que va ploure (en alguns moments molt) però no plovia tot el dia, i de totes maneres la temperatura era alta.



D'altra banda, era una mena de consol la pluja, perquè les platges dels voltants són paradisíaques: palmeres, sorra blanca... però de novembre a maig no t'hi pots banyar perquè estan infestades de meduses que poden arribar a ser mortals, i tot l'any hi ha cocodrils rondant per allà. La solució que hi han trobat és posar una mena de xarxes a les platges per poder-se banyar més o menys segurs, i grans piscines públiques arran de mar per fer-se passar la calor.



A Cairns ens vam allotjar a casa la Dee, el seu gos i el seu gat, i hi vam estar molt a gust. Ella és infermera i va estar molts anys treballant amb comunitats aborígens del centre del país, i ens va explicar moltes històries increïbles (incloses algunes recomanacions sobre com acampar quan hi ha cocodrils pels voltants). Estant allà vam poder veure com celebren els australians el seu dia nacional... no hi ha persona que no porti alguna cosa amb la bandera i els bars estan plens de hooligans bevent més del normal!

La ciutat en si no té gran interès, té un jardí botànic molt frondós, on tot són plantes tropicals, un passeig... però aviat està vist. Cap al nord hi ha tota una renglera de platges molt maques, amb els inconvenients que ja hem comentat... Així que vam llogar un cotxe (més aviat una tartana digna d'autèntics ratatravellers) i vam anar a visitar els voltants. El primer dia vam anar cap al nord, passant per Port Douglas, un poble costaner. Al vespre queia tanta aigua que ni vèiem la carretera, així que vam parar per fer nit. L'endemà vam anar més al nord fins a Cape Tribulation, al parc nacional Daintree, un altre dels pocs llocs del món on la selva, el bosc plujós, arriba fins al mar (ens va recordar una mica a Colòmbia). Vam passar tot el dia fent caminades per allà, hi ha uns quants camins d'aquests amb cartellets, i tot i que plovia, nosaltres els vam fer tots.



D'allà vam dirigir-nos cap a l'interior, primer cap a la secció del Daintree de la gorja de Moreeba. Després vam anar cap a les Tablelands, la comarca que hi ha darrere la serralada litoral, una zona més elevada i plana, plena de camps verds, llacs, ramats i poblets de postal. Vam continuar fent caminades durant el dia, aquest cop sense pluja, i vam anar a veure el Curtain Fig Tree, l'arbre cortina, i les cascades de Millaa Millaa.



Vam continuar cap al sud fins a Mission Beach. Per fi un dia sense gens pluja i molt de sol! Ens volíem banyar en aquella platja fantàstica... però just estaven traient les xarxes anti-meduses... i vam passar. En comptes d'això vam anar als Babinda Boulders, un riu on et pots banuyar en una aigua transparent magnífica, i amb una zona d'acampada gratuïta. Ens va agradar tant que ens hi vam quedar dues nits, el màxim que deixen.

Més fotos aquí.

4 comentaris:

Montserrat ha dit...

Ja era hora que deixessiu de fer-nos ràbia i no us poguessiu banyar en aigües paradisíaques...Oriol m'has fallat,on es una foto d'aquestes medusetes tan simpàtiques? Per aqui preparant el Carnestoltes, com està manat.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

dono una ullada al vostre blog
salutacions des de Reus

Gemma ha dit...

L'altre dia vaig veure a la tele que havien passat dos ciclons per Austràlia i tot estava innundat..Veig que ho heu patit en primera persona.Com ho porteu això de conviure amb els cocodrils i les meduses? Espero que torneu sencers,eh? No val venir sense un membre..jejeje...Per cert, estic amb la Montserrat, volem una foto de les meduses mortals!! Ja he vist que heu retratat molts animalets per mi.Gràcies..
Per cert, jo també estic preparant carnaval i el nivell d de català.. (tinc les dues coses el proper dissabte...)
Bé família, cuideu-vos molt.
Un petó gegant als dos.
Gemma S.

Daniel ha dit...

No cal que us dutxeu, entre rius, llacs i mars, i si no, sempre està la dutxa tropical les 24 hores. Veig que feu un comentari respecte als ciclons que vau topar, que passa! que no tenen dret a fer vacances com vosaltres??
Una pregunta, els cocodrils no són d'aigües dolces?? o també estaven de vacances en les platges paradisíaques?
Per acabar, jo també us vui donar un concell com la vostra amiga Dee: quan acampeu, heu de cavar una fossa ben profunda al voltant de la tenda i, apa!, a dormir amb tranquilitat que els cocodrils saben nedar però no escalar.