divendres, 19 de febrer de 2010

Sydney

“Vam arribar a la ciutat en un dia calorós de finals d'estiu. Feia molta humitat, la humitat típica de les ciutats costaneres, i com era d'esperar, va acabar en xàfec a la tarda. Just en aquell moment presenciàvem la inauguració d'un dels esdeveniments més importants de l'any, que donava el toc de sortida per a molts actes festius (i gratuïts) als carrers. També vam passejar per un antic moll reconvertit fa uns anys en zona d'esbarjo per als ciutadans, vam visitar el museu marítim, i també els edificis més significatius del jocs olímpics, i vam poder anar a l'òpera en metro i a un concert heavy...” No, no havíem tornat a Barcelona, però a Sydney ens hi vam sentir com a casa!

I això que no vam començar amb gaire bon peu! Només arribar vam haver d'anar al consolat de l'Índia per recuperar els passaports, però sense visats. Havíem de canviar de plans, feia un dia gris i molt calorós, però abans havíem de trobar un sostre, ja que no havíem trobat ningú de couchsurfing. Vam començar a buscar, però tot estava ple (quan diem tot es dóna per suposat que no vam preguntar per la suite reial del Hilton...) Finalment vam trobar un lloc en un hostal a Chinatown, bastant cutre però cèntric, tot i que només per aquella nit. Per dissabte tot estava reservat. Com que estàvem molt a prop d'on es feien les celebracions d'inauguració de l'any nou xinès, vam anar cap allà. Resulta que és un dels festivals populars més concorreguts de Sydney i nosaltres ni ho sabíem., i les actuacions van ser espectaculars. Va ser curiós veure totes les autoritats i gent important amb ponxos de plàstic suportant estoicament el xàfec.



L'endemà va ser un dia moooolt llarg. Vam passejar tot el dia, visitant el museu marítim i Darling Harbour, Chinatown, l'estació central... tot i que el dia continuava força lleig. Veient que no trobàvem un llit vam decidir almenys buscar un sostre, i vam anar fins a un bar heavy per passar l'estona. La veritat és que ens va decebre bastant, perquè no hi havia gens d'ambient, i el pitjor: van tancar a les dues, i fins les deu del matí no podíem tornar a l'hostal! Vam passar la nit deambulant pels carrers sota la pluja fins que vam trobar un McDonald's obert i vam connectar-nos a internet fins que es va acabar la bateria.



El diumenge després d'haver descansat vam tornar al carrer. Perquè si una cosa hem fet a Sydney ha estat caminar molt! Feia dos dies que estàvem a la ciutat i encara no havíem vist l'òpera, així que vam anar cap allà. Al final la vam acabar veient tots els altres dies, i fins i tot hi vam entrar! I la vam trobar molt fotogènica, perquè en tenim fotos des de tots els angles possibles...

El dilluns es va llevar amb sol, i el bon temps ja no ens va abandonar , amb una temperatura ideal, ni fred ni calor .Vam canviar d'hostal, a un més cèntric, on ens feien millor preu i no era tan cutre, i que tenia un terrat on s'hi estava de conya. I vam continuar patejant! Vam anar a Kings Cross, Woolloomoolla, al jardí botànic, a les Rocks, la galeria d'art... un dia vam anar fins a Bondi Beach, l'arxiconeguda platja, i un altre vam agafar el ferri fins a Manly, on també vam passejar i ens vam banyar a la platja. El dimecres al vespre vam anar fins a l'òpera a preguntar quant valien les entrades, sabent que n'hi ha d'última hora que són molt més barates... ens vam mudar com vam poder i vam acabar veient “La Traviata” des d'una llotja! L'edifici de l'òpera tot el que té d'espectacular per fora ho té de vulgar per dins, però el muntatge de l'òpera, a l'estil clàssic, ens va agradar molt.



Però com que no som Òperatravellers, sinó Metaltravellers, vam acomiadar-nos de la ciutat veient als AC/DC a casa seva, en un concert a l'estadi olímpic, que estava ple a vessar. Ens sembla que era la primera vegada que anàvem a un concert en ferri. Ens van tocar els seients al fons de tot, i a ells els vèiem petitíssims, però el so i la panoràmica eren impecables.



En resum, Sydney ens ha agradat molt, i tot i que hem trobat a faltar poder conèixer algú de la ciutat (això del couchsurfing ens té molt mal acostumats!) ens ho hem passat molt bé. Aquesta ha estat la penúltima parada d'Austràlia... S'acaba una altra etapa del viatge!

Més fotos aquí.

3 comentaris:

Montserrat ha dit...

Ja veig que poc a poc aneu tornant a les essències...molt interessant el poti-poti de cultura entre òpera i heavy.Com és que no us volen a l'India? No crec que els vingui de dos més.Molt bonica Sidney però si és per pluja em sembla que guanyem per golejada, aqui no para i quan surt el sol semblem nòrdics,fins i tot diuen els psiquiatres que s'han disparat les depres, en fi ja vindrà el juliol...
Apa fins la propera etapa.

Gemma ha dit...

Ostres quin stress!!! Veig que aprofiteu al màxim les vostres vacances i això que només us queda mig any per distrutar-ne... Per aquí ara ja no plou tant i ja comença a sortir el sol. Aquest finde hem acabat els carnavals (bé, encara n'hi ha que en fan, sinó pregunteu-li a la Vanessa..)
Sembla xulo Sidney... I el barri xino també...
Petons.
Gemma S.

Daniel ha dit...

Hola estimats germans!
Referent a l’any del Tigre, no sé perquè però sempre teniu sort en topar-vos amb celebracions, serà coincidència? O les Festes Populars tenen com un imant o vincle amb vosaltres.
La “Barca Beer” segur que és propietat d’algun del membres de Manowar. Teníeu que haver anat amb aquesta barca, i no amb el ferri, a veure AC/DC, estic totalment convençut que haguéssiu triomfat.
Pel que fa al museu marítim que els hi passa a aquesta gent? Que no tenen prous animals marítims que tenen que posar de mitològics...
Encara es deu respirar ambient Olímpic per Sidney, deu ser una ciutat molt bonica i, com sempre, me l’apuntaré a la llista de coses per fer a la vida.
El dia que pugui anar amb el ferri des de Girona a Barcelona per presenciar un concert de Heavy Metal, ja podré dir que estic a la mateixa alçada que vosaltres.
P.D.: Oriol et recordo que tu ets Gay, perdó volia dia Gall (jejeje) i jo sóc Cavall (hihihi).