dimecres, 10 de març de 2010

Bukittinggi, terra dels Minangkabau

De tornada a Bukittinggi ja hi havia habitacions lliures a tot arreu i vam poder triar. Ens vam quedar a l'hostal d'un alemany casat amb una indonèsia que ens va donar moltes recomanacions per fer aquells dies. La que volíem fer i no vam poder, va ser anar a veure una raflèsia, És la flor més gran del món i es troba en una reserva a prop d'allà. És un monstre de flor que fa diversos metres de diàmetre, però és clar, floreix quan vol, no quan a nosaltres ens anava bé, i no va poder ser.

Però vam aprofitar bé els dies. A part de fer compres de coses necessàries per Bukittinggi, lloc on es troba de tot, també vam passejar per allà. El centre neuràlgic és la plaça del rellotge, un regal dels colonitzadors holandesos, que van cobrir amb un sostre de punxes quan es va declarar la independència. També un dels dies vam anar a fer una volta pel canyó del poble. Va ser una bona caminada, la part més dura, pujar la paret quasi vertical per unes escales relliscoses i trobar el camí de tornada, ja que la vegetació se l'havia menjat. A l'altra banda del canyó ens esperava un paisatge ple d'arrossars i cases punxegudes, i al poble de Kota Gadang vam poder veure artesanies en plata, autèntiques filigranes.

Les cases són punxegudes perquè volen representar les banyes del búfal, símbol dels Minangkabau, els habitants de l'oest de Sumatra. Són una societat matriarcal, on la persona més respectada (i la que mana) és l'àvia del clan. És curiós perquè són musulmans, però són les dones les que tallen el bacallà. De totes maneres a Indonèsia la majoria són musulmans però moderats, així, només van tapades les dones que volen, però no hi ha segregació.

Un altre dia vam llogar una moto per poder anar a veure els pobles dels voltants. Els paisatges són preciosos, molt verds i fèrtils, amb terrasses d'arròs aquí i allà. Vam visitar els palaus del rei i la reina a Pagaruyung, el llac Singkarak i el centre cultural Minangkabau a Padangpajang, on una senyora molt amable ens va estar explicant coses de la seva cultura i ens va ensenyar la sala on celebren els casaments tradicionals.

Després de l'excursió vam acabar ben cremats pel sol, i tot i que volíem descansar, a Bukittinggi és difícil si no ets sord, perquè totes les mesquites criden a la pregària cinc cops al dia, el primer a quarts de cinc del matí. Però és que la que hi havia més a prop nostre no parava en tot el dia! Sort que l'última nit es van espatllar els altaveus i vam poder dormir d'una tirada!

Més fotos aquí.

6 comentaris:

Mar ha dit...

JAJAJAJJA només llegir el títol sembla una broma pels super noms que tenen ell llocs jejejeje.
Una pena que la flor més gran del món, que deu ser atracció turística del lloc, no la veiessiu...
Vagí bé!!!

Mar ha dit...

JAJAJAJA realment els noms dels llocs semblen una broma... en fi, suposo que si ells venen aquí, Sant Hipòlit de Voltregà també els hi sonarà estrany.

Gemma ha dit...

Uahhhh! Jo volia una foto de la flor més gran del món....Què li farem...
M'encanten les casetes amb forma de punxa, són guapíssimes! I també m'agrada que les dones siguin les que tallen el bacallà!!
Estan guapes les fotos.
Molts petons.
Gemma S.

Mª Núria ha dit...

Al mig de la vegetació indonèsia, la Meritxell semble en Bear Grylls. Que no sabeu qui és? Doncs l'últim ídol del Marc i la Maria.
Curiós i xulo això de les cases amb banyes!
A la sala de casaments us podíeu haver vestit amb una mica més de glamour.

Montserrat ha dit...

Gràcies pel goril·la...
Trobo que esteu molt be a la sala de casaments... i el vestit molt bonic potser fins i tot us n'han agafat ganes JE JE!!
Ara a l'enveja habitual i incrustada si afegeix que ja estem farts de fred i es que la neu molt bonica(i amb el govern culpan els meteoròlegs en comptes d'arreglar el caos, o sigui com sempre) però ara no pugem dels 3 o 4 graus de dia i VOLEM CALORETA!!!
Apa disfruteu dels paisatges que són preciosos i del menjar.

Daniel ha dit...

Fes el favor Mico Oriol de tapar-te les entrecuixes quan et facin fotos, jeje. Deu estar tirada de preu la benzina no? Perquè aquestes cues només les veig per temps de Rebaixes.
Quan ens culturalitzeu un xic als fans, si us plau, no li doneu idees a la Gemma sobre la cultura musulmana amb dona predominant, que ja en tinc prou de batalles. Aquesta gent estan obsessionats amb les punxes o tenen un complexa, només els falta que les motos tinguin forma de triangle.
Estic molt enfadat amb vosaltres perquè no m’heu invitat al vostre casament, quin germanet i cunyada més antipàtics!! I a sobre Meritxell et cases de color rosa i no de negre. I jo m’ho perdo!!!