dissabte, 13 de març de 2010

Llac Toba

De Bukittinggi vam agafar un autobús cap al nord, per arribar al llac Toba. Les 15 hores d'autobús ens feien una mica de pal, però preguntant a la gent, ens van dir que tampoc hi havia res entremig digne de parar-hi, així que a les 2 de la tarda ja estàvem dalt del bus. El principi no podia ser més prometedor: ens van posar un video amb els grans èxits dels Scorpions! El problema és que just darrere nostre, sota un seient, hi havia un subwoofer que feia que només sentíssim el baix i la bateria... Sort que després el van girar i no molestava tant. Tots els altres vídeos van ser també musicals, però de música indonèsia, i tots amb karaoke: en són uns fanàtics!

A les sis del matí arribàvem a Parapat, vam esmorzar mentre sortia el sol i esperàvem el primer ferry cap a l'illa de Samosir, al mig del llac Toba, el llac volcànic més gran d'Àsia. Un cop allà vam fer cap a la península de Tuktuk, el centre turístic de l'illa, i de seguida vam trobar un allotjament molt barat i molt decent (amb bany a dins i tassa de wc!), amb accés directe al llac. De fet l'habitació donava a un “resort” molt maco i elegant en el que les habitacions costaven moooolt més que la nostra, així que ens banyàvem allà i ens estiràvem a les seves gandules jejeje.

A Tuktuk cada casa és un hostal o un restaurant, però com que no hi ha gaires turistes hi havia molts més locals que foranis, i d'aquests, molts viuen allà emparellats amb noies indonèsies. Els Batak del llac Toba són molt extrovertits i amables, i a més són cristians, cosa que ens estalviava els crits de les mesquites a trenc d'alba. La majoria parlen una mica d'anglès, i així vam poder conversar amb la Rosita, la nostra veïna, o amb la Hita, del restaurant on anàvem a menjar gairebé cada dia.

Un dels dies vam llogar una moto per anar a fer la volta a l'illa. Vam començar tirant cap al nord, i després de visitar un poblat-museu a l'aire lliure on es conserven les cadires de pedra d'un rei, on es discutien els assumptes del reialme, i cases tradicionals, ens vam anar a banyar perquè feia molta calor. El que més crida l'atenció de l'illa, a part dels paisatges, són les tombes, que es troben per tot arreu i són molt vistoses. No tenen cementiris, i quan una persona es mor l'enterren a prop de casa fins que, amb els anys, la família reuneix els diners suficients per fer el funeral i reenterrar el mort (o morts) de la família. Són cristians, però abans que això eren animistes, així que els porten cigarrets i pastissos de tant en tant.

Quan vam arribar al sud de l'illa la carretera estava en un estat deplorable, cosa que ens va fer alentir la marxa. Després ens vam desviar per on no tocava... total, que se'ns va acabar fent fosc com sempre. Però vam poder veure l'interior de l'illa al vespre, que encara tenia més encant.

Estàvem tan a gust (i baldats del dia abans amb la moto) que ens hi vam quedar un dia més, deixant-nos endur per la calma i la tranquil·litat de l'illa.

Més fotos aquí.

4 comentaris:

Mª Núria ha dit...

Quina peneta que feu amb aquesta vida tan estressada que porteu!!

Montserrat ha dit...

Que guai això d'anar a llocs paradisiacs i sense abundància de guiris!!encara que s'hagi de pagar el preu d'unes carreteres que nomes en tenen el nom,però queda compensat per trobar tombes a cada pas...així no cal anar a visitar cementiris,molt pràctic.
Aqui sembla que després d'un llarg hivern arriba l'anticicló que no s'ha deixat veure en tres o quatre mesos.
Apa que vagi molt be.

Gemma ha dit...

Que xulo el llac. I molt curiós el tema dels cementiris. Que bé poder dormir per la nit sense sentir resar.. I el bany a casa dels altres..

Daniel ha dit...

Això de que la tassa de wàter donés accés directe al Llac “Dura” m’ho tindreu que explicar amb més detalls perquè m’he perdut llegint els vostres comentaris o ho he interpretat malament. No us va caure la llàgrima quan vau tornar per uns moments a la civilització amb bany i W.C.??
Com diu la Mar amb els noms divertits es poden fer molts acudits com per exemple: “Tuktuk”, Qui és? – resposta – “Parapat”!!! sóc en Suprunaman!!!!
Us vareu posar les botes amb els pastissos, i després del tiberi, en la sobretaula fer un piti agafat dels morts per pair la gula amb un brindis o homenatge en nom dels difunts... quin cansant-s’hi.
Per les fotos veig: que el rei també es va quedar de pedra quan tenia que prendre decisions reials. De part meva poseu un anunci que consti: Ofertorra!! Tomba amb vistes al Llac, amb ascensor i fil musical des de 666 € + tasses celestials (no inclou impost infernal). Hi ha més tombes que cases; els morts també paguen la contribució IBI + taxes deixalles i clavegueram? S’ha de ser una mica cabrón per a que els teus parents t’enterrin a un 8è pis. Deu ser per si hi ha algú que li agafa un infart i et vulgui acompanyar pel teu camí.
Aquesta vegada no teníeu Mesquites al Llac “Dura”? encara que segur concerts de gripaus. La pròxima vegada que us passi una situació semblant, heu de boicotejar els altaveus i posar Scorpions que els apassiona, que en les Mesquites es senti: Rock You Like a Hurricane!!!!!!