dijous, 22 d’abril de 2010

Primers dies a Hong Kong

Vam deixar Kuala Lumpur amb un regust molt dolç, gràcies a la botiga de caramels que hi ha a la terminal just abans d'embarcar i que te les deixa tastar totes de franc! 3,5 hores de vol més tard ens plantàvem a Hong Kong, on de seguida vam anar a casa del David, el nostre amfitrió, que ens esperava amb el sopar a la taula.



Vam tenir molta sort que ens acollís, ja que a Hong Kong l'allotjament no és barat precisament, i ens vam poder estar a casa seva sis dies com a reis (el temps que ens va trigar el visat per la Xina, ja que hi havia el cap de setmana pel mig) en un barri molt tranquil. A canvi nosaltres ens vam oferir a cuinar alguna cosa i ens va demanar ni més ni menys que una paella de marisc! Doncs ens va quedar boníssima, sinó, ningú hauria repetit!



Tot i la boira que no ens va abandonar en tots els dies que hi vam ser, Hong Kong ens va fascinar de seguida per tots els contrastos que té. Uns gratacels gegantins, un formiguer constant de gent, la majoria homes i dones de negocis, botigues per tot arreu... Però a la vegada hi ha racons per tot arreu on gaudir d'una mica de tranquil.litat i escapar de la bogeria que hi ha fora. De les quatre zones en que es divideix el territori, la major part del temps la vam passar a l'illa de Hong Kong pròpiament dita.



Els dos primers dies vam exprémer les cames caminant amunt i avall (literalment, perquè és molt costeruda, i a banda tot són passos elevats, et passes el dia pujant i baixant escales). És molt curiós perquè per anar d'un lloc a un altre molt probablement entres per un edifici i acabes sortint per un altre, tot està comunicat. Vam visitar el centre de la ciutat, Causeway i els seus temples, el parc, el centre d'exposicions, els mercats més genuins de la ciutat: el de marisc assecat, el dels herbolaris, més temples... El divendres vam anar cap a la part sud de l'illa, on hi ha els barris d'Aberdeen i Stanley, i les platges, que en aquesta època estan desertes, i on les zones de bany tenen barreres anti-taurons. A Aberdeen vam visitar el mercat del peix i vam comprar les gambes, les cloïsses i les sèpies per a la paella, i t'ho venen tot viu: més fresc impossible!



El dissabte vam anar amb el David i la seva nòvia honkonesa d'excursió als New Territories, a la part continental de Hong Kong, on els edificis no són tan alts i hi ha molts espais verds. Vam anar a fer una mariscada al port de Sai Kun i a caminar per un parc. Després, vam quedar amb l'Adrian, un altre noi de couchsurfing, romanès que està treballant a la ciutat, i junts vam pujar al Victoria Peak, des d'on es té una vista espectacular del port amb la ciutat als peus. Vam acabar fent una volta per Lan Kwai Fong, per veure quin aspecte tenia la festa de HK, però no ens va d'acabar de conèncer l'ambient i vam passar de llarg.



Continuarà...

Més fotos aquí.

4 comentaris:

Montserrat ha dit...

Ja veig que us vau submergir de ple a la hipercivilització hipercapitalista que per uns Ratatravellers debia ser mooooooolt dur i moooooooooolt sacrificat...
La paella fa molt bona pinta,el que fa el photoshop JE JE.
Apa cap a la Xina que allà si que podreu caminar que de terreny en tenen molt tot i que de tan en tan se'ls hi belluga una mica.

Gemma ha dit...

Per cert, quin canvi de paisatge,no? Molta boira... Per cert, esteu molt prims,no? Quan arribeu us haurem d'agafar amb pinces... Per cert, segur que l'home que està a la platja fa taixi?No podia ser xi-kung?És que aquest any faig xi-kung...
Petons.

Edu ha dit...

Hola parella!

Bestial aquesta entrada! Se us veu totalment entregats a la causa, aixi que seguiu!!

ROCK ON!! :)

Edu

Daniel ha dit...

La boira de Hong Kong és pol•lució i contaminació de les indústries xineses, per les fotos, me’l imaxinava diferent , trobo que la ciutat està molt americanitzada i capitalitzada, qualsevol diria que és territori comunista.
Desconeixia la vostra destresa a la cuina, a mi no m’heu fet mai una paella!!!
Lo de les barreres anti-taurons, que us pensàveu, fins i tot aquests xinesos controlen els visats dels taurons. En una peli de Jackie Chan, exactament en Hora Punta 3, també surt una escena d’acció en bastides de bambú, estructura molt comuna del país. Ens heu deixat amb incògnita, quants minuts tarda el trajecte, d’un cantó a l’altre, l’escala mecànica més llarga del món? O us vareu oblidat de cronometrar....