dissabte, 29 de maig de 2010

Qingdao i Dalian a través del golf de Bohai

Amb el nou visat a la mà vam començar a accelerar el nostre ritme de viatge ja que teníem una mica més d'un mes per endavant i moltíssimes coses de la Xina per veure. La següent parada de la nostra ruta va ser Qingdao, una petita ciutat costanera de gairebé 3 milions d'habitants que va ser colonitzada pels alemanys i que per això es caracteritza per presentar una arquitectura germànica i, sobretot, per ser l'origen de la cervesa més important del país, la Tsingtao. Hi havia moments en que passejant per allà teníem la sensació de no estar a la Xina!

A través de Couchsurfing vam conèixer la Kacey , que ens va acollir al seu pis/oficina. Només arribar ens va portar a un carreró on es poden degustar les millors especialitats de la ciutat. Al dia següent ens vam llevar aviat per tal d'aprofitar-lo al màxim i veure moltes coses. Vam recórrer els seus tranquils carrers i vam passejar per les seves platges, tot acompanyat d'un esplèndid dia.

Per arrodonir la visita vam anar fins a un carrer que com el seu nom indica és indispensable de veure: El Carrer de la Cervesa! Aquest carrer, a part d'estar pler de bars, pubs i tavernes oferint tot tipus de cervesa, té una decoració amb la mateixa temàtica bastant... al gust xinès... però que fa gràcia veure. En aquest carrer s'hi troba també la fàbrica-museu de la cervesa Tsingtao i que no vam poder visitar perquè ja estava tancat, però no el seu bar, així que vam poder degustar dos tipus de cervesa de la marca que no es venen als supermercats, la cervesa negra i la no filtrada. Boníssimes!

L'endemà marxàvem cap a Yantai. A les 6 del matí vam agafar un tren, aquest ja no d'alta velocitat (va fer uns 150 km en una mica més de 4 hores) i a l'arribar a la ciutat vam anar directament al port per tal de comprar el bitllet del ferri que ens permetria creuar el golf de Bohai i arribar així a Dalian. Vam comprar el segon bitllet més econòmic (per recomanació d'un home) i realment vam triomfar perquè vam estar en un camarot amb vuit còmodes llits (i sis sorollosos xinesos, això sí...) i que ens va anar molt bé per descansar.

A Dalian ens esperava el Pierre, un francès que està treballant allà uns mesos, i que viu a la zona nova (a mitja hora en metro del centre). És un barri tot nou d'aquells sorgits del no-res, amb un centre ple de bars i edificis peculiars... i molts sex-shops. L'endemà vam anar cap al centre, però va ser un dia d'aquells que sembla que tot surti al revés: no vam comprar el bitllet per on volíem anar després, perquè era 3 vegades més car del que ens esperàvem, i no vam saber trobar una alternativa..., el dia era gris, i la ciutat no tan maca com ens esperàvem. Vam anar cap a la costa, que això si que valia la pena. De Tiger Beach (ocupada en gran part per un parc temàtic) vam començar a caminar seguint el camí de ronda, esperant trobar un bus quan ens canséssim, però per allà no passava res.

Finalment ens va recollir una furgoneta (que ens va salvar, però també s'ho va cobrar!), vam arribar a la platja següent i d'allà vam tornar al centre. Un cop allà, per acabar d'aprofitar el dia, vam anar al Russian Street, un carrer amb paradetes de nines russes i altres coses inútils.

Quan vam voler tornar cap al barri del Pierre, on havíem quedat amb ell i altra gent de CS, el metro estava tancat. En quina ciutat normal el metro tanca a les 8 del vespre??? Total, que vam haver de recórrer 30 km en taxi. Com que ja no venia d'aquí, vam anar amb aquella gent a prendre unes cerveses i més tard amb el Pierre i el seu amic Ludovic a un bar amb noies ballant a la barra i un grup de filipins amenitzant la festa... per no oblidar!

Més fotos aquí.

3 comentaris:

Montserrat ha dit...

M'encanta el concepte"ciutat petita" de tres milions en fi en aquest mon tot es relatiu...
I no us queixeu que ja comença a ser aburrit que tot us surti rodó feu ràbia JE JE o sigui que una mica d'emocio ja està be, però... no seria que després de tanta cervesa la vostra orientació trontollava i la vista o veia tot gris?

Gemma ha dit...

Que guai la ciutat de la cervesa a Xina. Segur que deu estar bona...mmmm... Pel que veig el sexe també és un tema típic a la zona (sex shops, bars amb noies ballant a la barra..)
PETONS.
Gemma.

Daniel ha dit...

Feu-me un favor, perquè no m’envieu tres cerveses Tsingtao (la normal, la negra i la no filtrada) per diagnosticar una segona opinió, i comprovar si realment són tant boníssimes com dieu.
Lo de “sorollosos xinesos” no cal que ens ho expliqueu, ja que ho patim aquí en les nostres carns quan anem pel carrer i sentim la conversació d’un xinès parlant per telèfon (encara que no se l’entén, se sent a una hora lluny), increïblement l’altaveu el porten incorporat....
Quin mal rollo que el metro tanqui a les 8, mira que jo de vegades em queixo de Barcelona, sobretot quan surto de festa els divendres, je, je
En les fotos veig que a Qingdao també tenen una torre de Collserola i cotxes de color verd (Polizei com Alemania). La foto Homer Oriol és autèntica... i ja ens comentareu si l’ambient de les noies a sobre de la barra del bar ballant era com a les pelis del Vietnam de l’any 1968...