dissabte, 8 de maig de 2010

Quanzhou i les terres Hakka

El dimecres del partit, tot i que l'Oriol tenia el cap en una altra banda (al Camp Nou més concretament), vam fer una excursió a Quanzhou, a prop de Xiamen. La ciutat havia estat un port molt important de la ruta de la seda marítima, però avui en dia ha perdut molta importància. La part bona és que el centre s'ha conservat tal com era i la ciutat sembla més un poble gran que les urbs monstruoses que hem anat veient fins ara.



El primer que vam anar a veure va ser el temple de Kaiyuan, amb les seves antigues pagodes bessones, un arbre mil.lenari i els altars de rigor. També hi ha un museu amb un antic jonc que van desenterrar fa uns anys. Després vam anar xino-xano (broma fàcil) cap a un altre temple, a un museu de titelles que ens va agradar molt, amb algunes de les peces que eren autèntiques obres d'art, i vam arrodonir la tarda i la tensa espera en una teteria.



Al tornar a Xiamen vam anar a acomiadar-nos del Leon, qui ens va fer un regal molt útil: un curs de mandarí en mp3 que ja estem seguint disciplinadament. I només esperar que es fessin les 2.45 de la matinada per veure el partit... Quin patir! Llàstima que aquest any no podrà tornar a ser...

De Xiamen volíem anar a visitar els Tulous, que són unes construccions circulars a les muntanyes on viuen diferents clans. Va ser tot una mica surrealista, perquè a l'estació de busos ens van dir que el següent bus no sortia fins al cap de 3 hores (cosa que ens suposava perdre tot el dia), però una senyora va venir i ens va portar a una finestreta diferent de les altres, ens va vendre un bitllet i ens va posar en un bus que sortia just llavors. Encara flipant no sabíem ni a on anàvem, sort que finalment vam trobar-ho a la guia (ens estem fent uns experts en reconeixement de caràcters xinesos).



Llavors un noi, un estudiant que parlava una mica d'anglès, se'ns va apropar i ens va dir que hi havia una altra parella que tenien un taxi contractat per anar a veure els tulous, i que si ens hi apuntàvem podíem compartir despeses. Ens va semblar perfecte, perquè no teníem cap pla concret i el preu era la meitat del que deia la nostra guia. I així ho vam fer. Un cop a Nanjing Xian vam pujar al taxi amb el matrimoni de jubilats xinesos i vam passar el dia visitant tulous. Les valls on s'ubiquen són precioses i els tulous són curiosos de veure. El problema que tenen és que cada cop menys gent jove hi vol viure i se'n veuen molts d'abandonats. Per sort (o per desgràcia) s'han convertit en una atracció turística, cosa que fa que com a mínim es puguin conservar.



De tornada a Nanjing Xian el John (el noi del bus) havia insistit que el truquéssim. A nosaltres ens va semblar fantàstic tenir un traductor, i a ell li venia molt bé practicar l'anglès, i a part no tenia res a fer. Va venir, ens va ajudar a trobar una habitació a molt bon preu, i després ens va portar amb el seu cotxe a veure la ciutat. No és gaire gran ni té grans coses a veure, però és un clar exemple del ràpid creixement dels pobles: la meitat de la ciutat és nova! Després ens va portar a sopar en un vaixell (com deia ell “cheap and good!”) i ens vam posar les botes. Resumint, que vam començar el dia sense res definit i ens va acabar sortint tot rodat, i a més a més vam continuar aprenent coses sobre el país de primera mà!



Més fotos aquí.

3 comentaris:

Montserrat ha dit...

Suposo que ja avanceu amb el mandarí a tota velocitat, ja veig que a part de veure meravelles hi ha una part d'intercanvi intelectual i cultural molt interessant, ja veig que contribuiu a fer un mon millor...

Gemma ha dit...

Que xulos els temples!I què curiós això del curset d'idiomes en MP3... Quan torneu ens haureu d'ensenyar moltes coses...
Petons.

Daniel ha dit...

Els Tulous realment semblen trets de pel•lícules de samurais, interessants per veure i alhora et deuen fer sentir una mica xinès per uns instants.
A veure si quan tornis Meritxell, amb la facilitat que tens pels idiomes, en el teu currículum hauràs d’afegir en l’apartat idiomes el mandarí.
La tortuga igual de gran a la que tenies Meritxell, i Oriol, tu estàs fet un autèntic fantasma xinés molt seriós en la foto!