dimarts, 11 de maig de 2010

Wenzhou

Si ens hem trobat amb un problema, per dir-ho d'alguna manera, amb la Xina i la guia que tenim, és que en molts aspectes està obsoleta. I no perquè sigui vella (és l'edició més recent, del maig del 2009), sinó perquè aquest país avança a passos de gegant, sobretot en el camp de les infrastructures, i on l'any passat hi havia una carretera plena de revolts ara hi ha una autopista, i on no arribava el tren, ara n'hi ha d'alta velocitat.

És el que ens va passar per arribar a Wenzhou. Vam sortir ben aviat de Nanjing Xian en autobús i vam arribar a Fuzhou al migdia. Segons la guia, hi ha 7 autobusos al dia que triguen 4 hores en fer el trajecte. Però per sort un noi ens va dir que des de l'octubre també hi ha tren entre les dues ciutats, i que es triga hora i mitja. I a sobre més barat que el bus. De fet feia només 4 dies que s'havia estrenat el tram entre Xiamen i Fuzhou. A l'estació vam superar una altra prova, i vam comprar els bitllets sense cap problema... però per al cap d'unes hores. I és que aquí els bitllets és molt millor comprar-los sempre amb antel.lació perquè s'esgoten ràpid, i si a sobre, com en aquest cas, és un divendres abans d'un cap de setmana llarg, encara vam tenir sort.



Totes les guies recomanen no moure's per la Xina quan els xinesos tenen festa, perquè tots surten a la vegada i es col.lapsa tot. Ho vam poder comprovar l'endemà d'arribar a Wenzhou, al decidir anar a una muntanya propera amb la Sasha i el Jesse (la parella canadenca que ens allotjava) i uns amics seus. D'entrada no vam ni poder comprar els bitllets pel bus i vam acabar agafant taxis. Després hi havia un embús monumental a l'autopista. I per últim, quina gentada al poble! Un cop a la muntanya, com que vam optar per la ruta més costeruda, ja no hi havia tanta aglomeració. Una vegada més vam flipar amb l'estilisme de les xineses, capaces de pujar una muntanya amb vestit de festa i sabates de taló.



A Wenzhou no hi para gaire gent perquè no hi ha grans coses d'interès. I les poques que hi ha tampoc són gaire espectaculars i les vam veure en un dia, però ens quedava bé en la nostra ruta cap al nord perquè no volíem arribar a Xangai coïncidint amb la inauguració de l'Expo i el cap de setmana llarg. I ens ho vam passar molt bé amb ells dos, xerrant, cuinant, anant-nos a fer un massatge que destrossava l'esquena i sentint el punt de vista de dos professors d'anglès canadencs sobre els estudiants xinesos i la vida al país en general.



Va donar-se la casualitat que en el llibre de text dels alumnes del Jesse hi havia un article sobre Barcelona, i feia poc que els havia fet escriure una redacció comparant el que es deia en el text amb Wenzhou. Va ser interessant llegir les redaccions i l'article en concret, i llavors el Jesse ens va proposar acompanyar-lo a l'escola perquè els alumnes ens poguessin fer preguntes sobre la ciutat i sobre el nostre viatge. Vam acceptar, i tot i que al principi estaven una mica tímids, al final no paraven de fer-nos preguntes. Va ser molt enriquidor per a ambdues parts.



Per rematar Wenzhou, mentre fèiem temps per agafar el tren en un McDonald's i escrivíem aquestes línies, un noi occidental se'ns va acostar i ens va preguntar en anglès que què fèiem i d'on érem. Al dir de Barcelona va dir “No fotis!” I en un perfecte català ens va explicar que era americà, que havia viscut 8 anys a Barcelona i que ara vivia a Wenzhou. Ens va convidar a un concert al vespre, però no podíem perdre el tren...

Més fotos aquí.

5 comentaris:

Montserrat ha dit...

Guai això que et vagin construint el pais mentre hi vas passant,suposo que no deuen tenir atur...quina enveja!! aqui per variar tot esta de cap per avall,amb retards i molt entretinguts votan com volem la Diagonal si fos la Xina ja estaria arreglada amb metro tren tramvia i globus aerostàtics però en fi som mediterranis...ahhh!! ja "treballen" a la plaça Les Navas amb sort quan el xinet que esta naixent ara vingui a Barcelona a estudiar ja estara acabada...també són "collons" trobar-se un americà que parla català a la Xina.
Apa aneu fent amics.

Montserrat ha dit...

Per cert jo vaig a Aiguafreda de convis que dit en mandarí suposo que deu tenir mes glamour JE JE

raimon i sonia ha dit...

Nois!! nosaltres estem per Vietnam! perduts en aquestes terres on estan tractant de forma espectacular! ens esta encantant!
Molt xules les fotos!!!
Un peto!
Raimon i Sonia

Gemma ha dit...

Quines historietes... Veig que és cert això que quan els xinesos tenen festa tots surten de cop. Com progressa el pais, això es diu però pel que veig passa i ràpid. Què guai això de fer un intercanvi en una escola...
Petons.

Daniel ha dit...

Això de les infraestructures xineses són com les espanyoles (igualetes), encara que no deuen tenir ministres com Mª Magdalena Álvarez (espero pel teu bé que no sigui parenta teva Meritxell) que prometien acabar les obres de l’AVE abans de dos anys a Girona i..... bueno, han passat més de dos i continuen fent túnels i posant vies, ja se sap: Spain is very very different!!, i per rematar una situació més surrealista, que el tren sigui més barat que el bus, com diria el “macho ibérico de la Espanya profunda”: con dos cojones!.... sense comentaris.
Cada dia em sorpreneu més, mira que impartir classes d’anglès amb alumes xinesos comentant coses de Barcelona. Així m’agrada, fent país! I suposo Oriol que vas anar amb la samarreta del Barça i vas explicar meravelles del Camp Nou oi?? I la mala imatge dels “periquitos” de com maltracten als seus veïns com Nakamura que l’han repatriat a Japó perquè va venir de crack i va marxar de creck??
Quan els xinesos surten de vacances en dies festius deuen visualitzar un canal de 24 hores que es digui Traffic Chungo Lee TV, com el que tenim a la nostra terra (3/24) però solament de trànsit.