divendres, 14 de maig de 2010

Xangai / Shanghai

Xangai és la segona ciutat més important del país, i en molts aspectes –com l'econòmic, és la ciutat més cara- la primera. Segons la guia té més gratacels que Nova York, i pot ser... però tot i que n'hi ha molts, no dóna en cap moment aquesta sensació. És una metròpolis de més de 20 milions de persones, amb molta presència occidental, però continua sent molt xinesa.

A més hi vam arribar tres dies després d'inaugurar-se l'exposició universal, el que vol dir que els preus dels hostals estan pels núvols. Per sort per a nosaltres el Gerard i la Patrícia tenien una habitació per a nosaltres. Aquest cop no era couchsurfing, perquè ja ens coneixíem de Canet, però podria haver-ho estat perquè s'hi van acabar apuntant!

Els dos porten uns mesos treballant a Xangai, i estaven molt ocupats, així que durant el dia ells marxaven a la feina, i nosaltres a caminar. I mira que en vam fer de quilòmetres! La ciutat és una barreja d'arquitectura moderníssima i barris més antics, alguns reconstruïts i que ara són més una atracció turística que una altra cosa, i altres de més autèntics, amb la seva gent en pijama i les cuines al carrer. És molt agradable passejar-hi, perquè no són tot cases molt altes com a Guangzhou, i hi ha districtes com la French Concession plens d'arbres i voreres amples. I parcs on la gent gran queda per ballar i jugar al diávolo. Tampoc vam trobar la circulació tan caòtica, però això potser és perquè ja ens estem acostumant a com de malament condueixen els xinesos i que poc respecten els vianants.

Una tarda la vam passar al museu, admirant -com no podia ser d'altra manera- peces de jade, mobles, vestits tradicionals i màscares, cal.ligrafia, porcellana... tot impressionant. Evidentment vam passejar pel Bund, el passeig a la vora del riu que van fer els anglesos i des del que es tenen bones vistes del districte financer de Pudong i els seus gratacels. També vam anar a l'Expo, però això mereix un post a part.

El cap de setmana... la veritat és que vam vegetar bastant. El temps no acompanyava, feia una pluja persistent, i els horaris del Barça (divendres bàsquet, dissabte futbol, diumenge altre cop bàsquet) feien que ens llevéssim tard i atontats. Però ja ens va anar bé descansar, poder cuinar unes bones truites per sopar i xerrar amb el Gerard i la Patrícia.

El dia abans de marxar vam anar a Qibao, un dels barris més pintorescos de la ciutat. Per ser dilluns déu n'hi do la gentada que hi havia. Vam passejar pels seus carrerons, era curiós perquè el carrer principal estava ple de gent i botigues de souvenirs, però si et desviaves una mica d'aquest, et trobaves a la gent normal en un ambient de poble, aliens al batibull del carrer del costat.

Estàvem molt a gust a casa d'aquell parell, però tocava continuar la ruta, sempre ens passa el mateix, a la que ens trobem a gust en un lloc, hem de marxar. Que dura la vida del Metaltraveller!

Més fotos aquí.

2 comentaris:

Montserrat ha dit...

Sort que s'acaba la lliga!!perquè em sembla que sino la "malaltia" és farà crònica i ja no hi haurà remei,acabareu amb síndrome d'abstinència.UUUUUUUFFFFFFFFF!!!!ara a patir que aquest final de lliga és una agonia,espero que guanyem,no ens resoldrà els problemes però almenys farem bona cara.
Aviseu amb temps quin dia torneu que tinguem temps de preparar mooooooooooooooolt pa amb tomàquet.

Daniel ha dit...

A Xangai us equivoqueu, els preus no estan pels núvols, estan pels gratacels jeje (broma fàcil). Teniu raó, a les fotos es veuen molts occidentals, massa turista pel meu gust, encara que sembla una ciutat atractiva de visitar.