dimecres, 2 de juny de 2010

Les diferents cares de la Gran Muralla

Una de les coses que teníem més ganes de veure (com tot quisqui que ve a la Xina) era la Gran Muralla. La majoria de gent hi va en excursió des de Beijing, però els Metaltravellers no ens volíem conformar només amb això. Després de sospesar diverses possibilitats, vam descartar Dandong, que és el tram més oriental i des d'on es pot veure Corea del Nord a l'altra banda del riu, perquè ens feia fer massa volta i els horaris dels trens no acompanyaven.

Ens va decidir per Shanhaiguan, perquè en un sol lloc pots veure-la de diverses maneres. Vam arribar després de 6 hores de tren que ja era fosc i vam tenir la primera odissea per trobar allotjament, ja que a la majoria d'hostals no acceptaven estrangers, i els hotels per a estrangers eren massa cars per a nosaltres. Finalment dins la zona emmurallada del poble vam trobar una pensió d'una senyora la mar de simpàtica.

De bon matí vam anar cap a la platja, perquè allà és on la gran muralla arriba al mar. Vam fer com la majoria de gent que hi havia per allà: evitar pagar l'entrada i caminar per la platja i colar-nos per una reixa fins a acostar-nos-hi. Des del primer moment ens va captivar! Allà ens vam acomiadar del mar fins d'aquí un parell de mesos i vam anar a Jiumenkou, que és l'únic tros de la muralla original que travessava un riu. Normalment els rius es consideraven defenses naturals i no es molestaven a fer ponts, però en aquest tram si. Es notava que feia poc que l'havien restaurat (i de passada, apujat el preu de l'entrada), però només el que era el pont. D'allà es veia com la muralla, o més ben dit, el que en quedava, s'enfilava per la muntanya fins a desaparèixer, que és fins on ens vam aventurar nosaltres, és clar.

Ja a la tarda vam tornar a Shanhaiguan, on la paret nord de la ciutat és la gran muralla en si, i on hi ha el que era la primera porta d'aquesta: “El primer pas sota el cel”. Tres aspectes diferents en un sol dia, no estava malament... però ens vam quedar amb ganes de més! I és que podem afirmar que la Gran Muralla enganxa! I amb tot el que havíem vist, encara ens faltava veure la típica imatge que li ve a tothom al cap quan hi pensa, la de la paret resseguint les carenes de les muntanyes fins a perdre-la de vista a l'horitzó. Aquesta:

Així que un cop a Beijing vam decidir anar-hi un altre cop. Ens havien recomanat fer una caminada de 10km menys turística i en que molts trams estan destrossats, però entre que ja n'havíem vist altres trossos, i que se'ns sortia del pressupost, vam optar per l'opció més senzilla, que és Badaling. Aquí s'hi pot arribar fàcilment amb un autobús, és el tros restaurat més llarg i és a on ve la majoria de gent que visita la muralla. En altres paraules, a totes les guies i webs ja t'avisen que no t'esperis estar sol amb ella... Però això és només qüestió d'escollir meticulosament el moment d'anar-hi, en el nostre cas una tarda plujosa d'un dimecres de maig. I si, la vam tenir per a nosaltres sols! La poca gent que hi havia quan vam arribar va anar desapareixent i ens vam passar l'estona pujant, baixant, fent fotos com bojos i quedant-nos bocabadats veient-la serpentejar entre la boira, que li donava un toc més màgic.

Mes fotos aquí.

5 comentaris:

Gemma ha dit...

Que guapes les fotos de la gran muralla. Fins i tot jo m'he quedat enganxada mirant-les des de la feina... En Dani sempre m'ha dit que és un dels llocs on li agradaria anar a un dia. El problema és que ell es voldria patejar tota la muralla...
Petons.
Gemma.

Montserrat ha dit...

Molt be!! Interessant veure la muralla desde prespectives menys "sobades",a part d'això que és la muralla? un conjunt de pedres arrenglerades JE JE,en serio les fotos son molt boniques i la boira li dona un aire màgic,a mes vist els murs que es construeixen avui en dia per tancar països almenys La Gran Muralla te encant(i es que la construcció ja no es el que era...)

Daniel ha dit...

Quina ràbia em feu!!!, i jo em tindré que conformar un altre any sense veure la Muralla Xina. El meu somni és fer-la sencera de punta a punta caminant, encara que ja sé que falten trams de muralla, però és un repte personal a assolir. I no crec que sigui difícil desorientar-se per trobar altres parts de muralla, crec...
Això de què els “charlies” no accepten els estrangers als hostals barats, jo allà la lio, em poso en plan “Torrente” i començo a cridar-li: “me has visto cara de oso panda???”
Evitant control de peatges!!! Arriba una estrena a les grans pantalles anomenada “Ratatravellers Returns, Operació Gran Muralla”, pròximament en els millors cines. Sinopsis: dos Metal Travellers intenten evadir pagar l’entrada de Great Wall... segur que cau el premi Òscar al millor guió.
Bueno, només dir-vos que les fotos són genials (ni a mi m’haguessin quedat tant bé) i, de veritat, ara mateix tinc una enveja sana de no poder gaudir d’aquest paisatge!!

Mar ha dit...

Simplement... ESPECTACULAR! :D

Mar ha dit...

Simplement... ESPECTACULAR! :D