dimarts, 22 de juny de 2010

Llac Lugu

Per sortir-nos una mica de la ruta marcada, i seguint les recomanacions del Daniel, vam agafar un tren prop de Leshan per arribar fins al llac Lugu. Després de la nit al tren, havíem d'agafar un bus que ens hi portava, però quan vam arribar ja havia sortit, i només n'hi havia un al dia, així que en vam agafar un altre fins a mig camí, i d'allà una minivan fins al llac. Una minivan d'aquelles que no surten fins que estan plenes i ens va fer fer cinc voltes per l'avinguda principal fins que no vam ser suficients per sortir.

Aquesta part de la Xina no té res a veure amb la costa est, ni els paisatges, ni la gent, ni les carreteres. Vam tornar als autobusos plens a vessar per carreteres plenes d'esvorancs, travessant valls i muntanyes. El viatge no es va fer tan pesat gràcies al que vèiem per la finestreta.

El llac Lugu està envoltat de muntanyes, a uns 2500m d'altitud, a cavall entre les províncies de Sichuan i Yunnan. Un cop vam arribar al costat sichuanès del llac i pagar la pertinent entrada a contracor – amb la de llacs que hem vist ja durant el viatge, ens tocava una mica la moral haver de pagar per veure'n un, però la Xina és així!- vam caminar una bona estona fins que vam trobar allotjament en una típica casa Mosuo, l'ètnia que juntament amb els Naxi habiten el llac. I és que si a la Xina el 96% de la gent són d'ètnia Han, l'altre 4% es reparteix en un gran mosaic de minories ètniques, sobretot a la província de Yunnan.

Els Mosuo en particular són una societat matriarcal en que les dones no es casen amb els homes. Quan en trien un, ells passen la nit a casa d'ella, i al matí se'n tornen a casa la mare a fer feina. Quan tenen fills, aquests porten el cognom de la mare, i el pare només se'n fa càrrec mentre dura la relació, que no té per que ser per a tota la vida. Tan tradicionals i tan moderns a la vegada!

Després d'un bon sopar típic a base de greix de porc i peixet salat, vam anar a dormir per agafar forces per a l'endemà, en que vam fer una llarga caminada per la riba del llac, els aiguamolls i el pont dels casaments: tot i que no es casen, el tipus de relació s'anomena “matrimonis que caminen”, deu ser pel fart de creuar el pont que es fan els homes de casa la mare a casa l'amant i viceversa... El cel tenia un color blau com feia mesos que no vèiem, i la tranquil.litat del lloc ens va anar molt bé.

A la tarda vam agafar un tuc-tuc per anar a la banda yunnanesa del llac, al poble de Luoshui, des d'on vam tenir unes vistes privilegiades del llac des de l'habitació.

Més fotos aquí.

3 comentaris:

Gemma ha dit...

M'han encantat els paisatges. Es veu molt més verge que l'altre part de la Xina. Per cert Meri, quina cremada t'has fet amb el sol,no?

Mª Núria ha dit...

A la Xina hi ha moltes ètnies?? Peró si tots els xinos són iguals!!! Al menys així ho sembla quan veus els amos de les sabateries del carrer Blai i voltants.
Trobo que són molt espavilades les dones Mosuo!
Bona revetlla!

Daniel ha dit...

Com diu el metal refrany, la paciència és la mare dels heavies per no trobar-te un concert dels Manowar que et deixin tirats en mig d’un concert o simplement que Axel Rose no li doni la real gana de tocar. Conclusió, la paciència no és la ciència, sinó els Metaltravellers que tenen que aguantar com s’escapen els mitjans de transport, no arriben a l’hora o simplement els horaris són un autèntic caos. Ja comencem a estar acostumbrats a les vostres batalles i aventuretes. Com sempre, la xina gran país comunista submergit a l’estil pur capitalista. Com diria el mestre Dani, et fan pagar a tot arreu fins i a tot per anar a cagar.
Els Mosuo no saben que vol dir expressions com fotre les banyes, fer-te el salt, adulteri... una curiositat, i els homes no tenen conflictes si volen estar amb la mateixa dona?? Com resolen els problemes amorosos si es troba una parella que no volen compartir amb ningú més??? Perquè no ens feu un 30 minuts dels Mosuo per entretenir-nos una mica els diumenges a la nit????