dimecres, 16 de juny de 2010

Més ciutats històriques: Pingyao i Xi'an

De bon matí arribàvem a Pingyao. Tot el que ens havia desagradat a Datong ens va agradar a Pingyao. És una antiga ciutat petita, emmurallada, que va ser molt important en la seva època (els primers bancs del país van néixer aquí) i després va caure en declivi, però la van anar mantenint.

És una de les poques ciutats que conserven l'arquitectura tradicional, gran part de la muralla és original, i tot i el turisme i les botigues de souvenirs, la gent continua vivint-hi i també hi ha comerços i vida “normal”. Com que vam arribar molt d'hora i vam marxar molt tard, vam tenir estona per observar com transcorria la vida a totes les hores del dia: el tai-chi matinal al costat de la muralla, com anaven obrint les botigues, i com anaven apareixent els grups de turistes xinesos durant el dia i la il·luminació i les paradetes de menjar a la nit...

Vam passejar amb molta calma, fent fotos a cada racó. Com ens ha passat en altres llocs, només que ens allunyàvem una mica dels carrers principals, estàvem completament sols. A Pingyao no cobren per visitar la ciutat, però si vols entrar a algun edifici has de pagar el bitllet conjunt que val per tots els llocs d'interès. Nosaltres vam decidir conformar-nos amb passejar, però tot i així vam visitar alguns dels edificis perquè casualment, quan passàvem per davant, no hi havia ningú controlant els tiquets...

Altre cop nit al tren i arribada a Xi'an al matí. Aquest cop si que ens volíem quedar una nit allà. La noia que ens havia d'allotjar finalment no va poder, però va ser tan amable de reservar-nos un hostal molt cèntric. Ja teníem ganes d'anar a un alberg a la Xina, que tothom ens deia que estan molt bé (i no mentien!) Més que pel llit, ens vam alegrar de trobar una bona dutxa després de tres nits seguides als trens!

Un cop reposats, vam anar a veure els famosos guerrers. Estan als afores però és molt fàcil accedir-hi. El recinte és molt gran, i encara hi estan treballant. Vam decidir començar-lo per un museu on es guarden uns carros (i una torxa dels jocs olímpics que no sabem què hi pintava), i vam continuar pels fossars de més petit a més gran. Nosaltres ja n'havíem vist un parell al Fòrum, però veure'ls a tots allà posats en formació, impressiona! Ens va agradar veure que en continuen muntant com si fossin trencaclosques, hi ha feina per estona!


L'alberg estava molt cèntric, al davant de la torre de la campana i del tambor, dins les muralles. Xi'an no és especialment bonic, potser si només es veuen un parell o tres de ciutats de la Xina té més interès, però nosaltres vam considerar que ja portàvem vistes prou torres, campanes, muralles, pagodes i tambors, i vam passar la major part del temps pels carrerons del barri musulmà, amb la seva mesquita que sembla una pagoda, tastant menjars que ens cridaven l'atenció i regatejant per unes bambes, perquè les de la Meritxell s'estaven a punt de desintegrar...

Més fotos aquí.

3 comentaris:

Gemma ha dit...

Que heu practicat el tai-chi? A mi em molaria molt veure com ho fan... Per cert, impressionants els guerrers de XI'AN!!Quina passada.
Ostres Meri, sort que et vas canviar les bambes. Quin fart de caminar que us feu. Vindreu fets uns atletes.
Petons.

Merce ha dit...

Hola!!!
Me acabo de llegir tots els vostres post sobre China i m'han encantat (sobretot aquel que diu: era un mongol i una corassa...) Me han entrar ganes de anar a Bijing, me ha agradat molt la vostra descripció de la ciutat. Jo estic apunt d'anarme a Serbia per 10 dies...i m'acabo d'enterar de que m'han convidat a una boda serbia de poble (flipo)!!!
Un petonet!!

Daniel ha dit...

Per començar, us he canviat el nom de les ciutats que heu visitat recentment: “Pringao” i “en-Xiam”. Per les fotos que heu publicat, em decanto més per “Pringao” perquè té més encant; l’altre fa més pinta d’anar per nassos per veure els guerrers d’enCi’am, i en aquesta última mira que evadir controls de tiquets...no canviareu mai.
Ja m’imagino en Núñez davant del Déu de la Riquesa dient: “Joan!! Som rics!, aquest individu ens ha ofertat aquesta urna, quisir no pudem rechassar la proposició eh!”.
Allò que menja l’oriol que dimonis és?? Serà boníssim per vosaltres, però per estètica no fa pel meu gust. Meritxell, tu si que saps amortitzar les bambes més que jo, si no pregunta-li a la Gemma que sempre em fa inspecció per quines van a la basura...