dimarts, 20 de juliol de 2010

Champasak

Sortint de les 4000 illes vam dirigir-nos a Champasak, perquè allà hi ha un dels temples en ruïnes més importants del país. És el Vat Phu, d'influència Khmer, i com que finalment en aquest viatge no anirem a Cambodja a veure els temples d'Angkor, el mínim que podíem fer era visitar aquest.



Per anar a Chamapasak havíem de travessar el riu amb barca, i després de dures negociacions vam aconseguir un preu just per passar, juntament amb dues noies fineses, un canadenc i una alemanya. Vam acabar dormint tots al mateix hostal amb vistes al riu, i anant junts a visitar el temple: la unió fa la força, i com més gent, més fàcil és negociar preus. Vam anar cap al temple quan el sol començava a baixar, per no morir-nos de calor, i la sorpresa va ser que un cop a la guixeta, l'entrada era més cara de 16.30h a 18h que de 8h a 16.30h, una cosa il.lògica totalment. Pagar més per menys hores, i amb el museu tancat? A sobre, va passar una família laosiana i vam poder comprovar que els turistes paguem 10 vegades més... Estàvem tan indignats que vam estar a punt de no entrar, però finalment ens ho van deixar a preu de dia.



El temple ens va agradar molt, perquè era diferent de tot el que havíem vist fins llavors. Està estructurat en tres nivells diferents, amb unes escales impossibles flanquejades per arbres. Vam pujar fins a la part més alta, on hi ha l'altar principal amb uns relleus molt treballats i uns gravats a les pedres en forma de cocodril, d'elefant i de petjada de Buda. El millor va ser la llum que hi havia a l'hora que es va pondre el sol.

Després, sopar a l'hostal i a dormir, encara que costava perquè aquella nit feia una calor insuportable. Ens vam llevar a la 1.30h per veure el partit de semi-final a l'hostal mateix, en companyia de 10 laosians que van sorgir del no-res, i que animaven a Alemanya en francès, una mica kafkià tot plegat.



Més fotos aquí.

2 comentaris:

Daniel ha dit...

Jo em pregunto una cosa, si aquest temple que vareu visitar és el més important del país, com és que no el cuiden, el restauren o el conserven en comptes de deixar-lo en runes??? També aquests charlies són molts llestos fer pagar fins a 10 vegades més als guiris com vosaltres que els laosians per una entrada més cara amb menys temps de visita i que no entra el museu, com jo diria: ”Mandahuevos!!!!!” i a sobre segur que us ho demanaven amb el somriure de galta a galta per respondre’ls: “Hundred de què Jocker!!!!!”

Gemma ha dit...

Mola el temple, està al mig de la vegetació rollo peli d'aventures... Que curiós que la gent de laos no sigui seguidora de la selecció espanyola, no? Per aquí només es parla de la ROJA, com suposo que ja sabeu...
Petons.
Gemma.