divendres, 30 de juliol de 2010

Koh Tao, trobada amb el destí

Els Metaltravellers i la MetalFriend, cansats de la nit al tren, l'espera a l'estació, el bus i les tres hores de ferri, vam arribar finalment a Koh Tao. Com que ja sabíem d'altres vegades que les coses es veuen més clares un cop has descansat i t'has instal•lat, vam anar de seguida a buscar un lloc per dormir els tres. Com també passa sovint, després de veure'n uns quants, ens vam quedar amb el primer que havíem vist.

Si una cosa ens va agradar de Koh Tao, és que les coses van anar sorgint soles, sense planificar-les, de la millor manera. La casualitat, o el destí, va picar a la porta més d'una vegada. La primera, la casualitat va voler que el bungalou ens l'hagués recomanat un noi basc al passar. Aquest noi estava malalt, i quan nosaltres anàvem cap a l'habitació, l'havien anat a veure una parella d'amics... a qui la Meritxell va reconèixer a l'instant. Eren l'Eva i el Sebas, de la web “viajar y buceo”, que en els temps en que la Meritxell recopilava informació pel viatge, ells estaven fent el seu i escrivien un bloc, que en tantes ocasions ens va servir de guia i/o d'inspiració. No exagerem al dir que, després de parlar amb ells una estona, teníem la sensació de que ens coneixíem de tota la vida.

Ells ens van presentar a un munt de gent a l'illa, gent que el destí va fer que ens uníssim per uns dies per sortir a sopar al millor restaurant casolà tai de l'illa, a fer unes birres, una graellada a la platja, festa fins la matinada, converses al bar... Una noia toledana a qui li havia tocat un viatge per Tailàndia en un concurs, i que havia vingut a veure a un amic, un parell de nois que acabaven d'arribar per convertir-se en instructors de submarinisme, xilens, argentins, madrilenys... però també franceses, australians... “La Comunidad”de Koh Tao ens va acollir per uns dies, i ens van fer sentir tan a gust, que ens va doldre i tot marxar.

La segona gran casualitat va ser una nit que vam conèixer a la Yanina, una noia que viu a Ushuaia i que és amiga de la Sandra, la primera persona que ens va allotjar amb Couchsurfing, la primera nit de viatge, fa disset mesos. Tot està interconnectat!

D'altra banda, durant el dia els tres fèiem el que més ens venia de gust: llegir, jeure a la platja del davant del bungalou, fer snorkel, migdiades eternes, postes de sol a la platja... encara que també vam anar d'excursió a altres cales, vam llogar un kaiak per anar fins a l'illa de Nangyuan, o comprovar a la pròpia pell els beneficis del massatge tailandès. L'illa és molt petita i plena de submarinistes, ja que és un dels llocs més barats del món per treure's una certificació. De fet, la nostra intenció era fer unes quantes immersions, però per sort ens van avisar que la visibilitat no era gaire bona, i que no ens ho recomanaven.

L'últim dia va ser molt dur! Primer perquè la nit abans la festa s'havia allargat fins a la sortida del sol... I els “buckets” (galledes) de Samsong (una mena de whisky tailandès) amb red bull tenen conseqüències... Segon perquè vam acomiadar a la MetalFriend, que havia de tornar a Bangkok i a la dura realitat de la feina a París... tot i que el seu ampli somriure ens va deixar tranquils, sabent que havia passat unes bones vacances amb nosaltres (nous sommes sûres que tu rentreras à Koh Tao un de ces jours...). I tercer al vespre quan l'Eva, el Sebas i una parella argentina ens van fer un comiat al port d'aquells que quasi fan saltar les llàgrimes! Chicos, nos volveremos a ver seguro!

Més fotos aquí.

3 comentaris:

Gemma ha dit...

Quanta festa!!
El món és un mocador!! I això no vols dir que és el destí! M'alegro que us ho passeu tan bé.
Petons.
Gemma.

Montserrat ha dit...

No hi ha res a comentar!!Platges encantadores, paisatges idil·lics, aigües turqueses, immillorable companyia, bon menjar, beguda a dojo...una vida dura vaja!! però la venjança serà terrible per tota l'enveja que m'esteu provocant JE JE.
Apa a continuar disfrutant i que cada dia sigui millor que l'anterior.

Daniel ha dit...

Hola de nou familia!!!
Jo us escric ara mateix des de Dubrovnik (Croatia) en un ordenador d'una casa particular feta a través d'Hostelworld. Veig que continueu en la vostra dinamica i rutina, com sempre fent amics, retrobant amistats internacionals, dormint com ossos, menjant fins a reventar i originan farres inacabades i descontrolades per l'alcohol. De vegades us envejo, pero sempre em queda llegir el vostre bloc per saber com és la dura vida de World Travel. Ara tornaré a rependre les vostres aventures i posar-me al dia del sacrifici que porteu a sobre per fer tantes coses alhora. A mi em queda un dia de vacances ja que tornem avui de nou cap a Barcelona. Lo dit, "que os zurzan!!!" per restregar-nos el meravellós viatje que us esteu pegant.