dimarts, 27 de juliol de 2010

Retrobament a Bangkok

El contrast entre Laos i Tailàndia va ser fort, hi havia llocs oberts de matinada, publicitat per tot arreu, molta gent... i com que ens ho havíem passat tan bé a Laos, vam arribar a l'antic regne de Siam una mica a contracor. Era un país que no entrava en els plans visitar gaire a fons, però teníem assumit que hi hauríem d'acabar passant. El govern tai ens va facilitar les coses: si entres al país per terra, només et donen visat per a 15 dies, i per a nosaltres ja eren suficients.



Vam anar directament a Bangkok, ciutat que altres viatgers ens havien pintat tan bruta, sorollosa i caòtica que no ens atreia gaire... però finalment vam trobar que no n'hi havia per tant, i fins i tot podem dir que ens va agradar molt. És una gran ciutat, cosmopolita i amb molta vida. A més, arribar a Bangkok tenia un altre al·licient per a nosaltres: teníem visita!! La MetalFriend Elisabeth va venir a passar les vacances amb nosaltres. Aquell vespre vam posar-nos al dia de les nostres vides tot passejant pel carrer Kao San, la zona de motxillers per excel·lència, i vam posar-nos d'acord en què fer. El pla era fer una mica de visita cultural a Bangkok (sense estrés) i després anar a jeure a alguna platja, que tots tres necessitàvem desconnectar.



Dit i fet, al matí següent ens vam posar a passejar amunt i avall de la ciutat. El primer dia vam caminar sense parar visitant edificis remarcables i temples importants. El millor va ser que, just quan començàvem a tenir gana, ens vam trobar un lloc on repartien fideus i aigua gratuïtament al mig del carrer. Vam entrar al Vat Phu a veure el buda gegant reclinat, i no vam entrar al palau reial perquè aquell dia feien una cerimònia i no es podia accedir a tot arreu. Després de veure com tancaven els negocis a Chinatown, vam arribar al mercat nocturn de Patpong, on ens vam endur una decepció al veure que el bar Kiss (amb les lletres com les del grup), d'on sortia la melodia del “We're not gonna take it”era en realitat un bar de ladyboys i espectacles de ping-pong (no l'esport olímpic), com tots els de la resta del carrer.



De tant caminar, vam acabar rebentats i l'endemà, amb la calor que feia, vam decidir prendre'ns-ho amb més calma, així que per no caminar vam agafar el ferri per tot el riu, i després el Skytrain per veure la ciutat des de dalt, fins a la zona dels centres comercials. Després que l'Oriol s'ho passés com un nen a l'edifici de botigues de tecnologia, vam descobrir per casualitat el The Rock Pub, el bar heavy amb més solera de la ciutat, i després de tres mesos sense haver-ne trobat cap, no podíem deixar passar l'oportunitat de moure una mica les grenyes. Després unes birres més al terrat de l'hostal, que tenia unes bones vistes sobre el riu. I el tercer dia vam continuar passejant, vam anar a veure les vistes de la ciutat des de la muntanya daurada, i vam visitar el gran buda dempeus. Ens van quedar moltes coses per fer i per veure, però alguna cosa ens diu que hi tornarem...



Al vespre vam anar cap a l'estació per agafar un tren nocturn. Com que havíem reservat tard, només quedaven bitllets a butaca de segona classe, és a dir, sense aire acondicionat però amb ventiladors. Era prou còmode i la calor era suportable, l'únic inconvenient era la gran quantitat de mosquits que, empesos pels ventiladors, anaven plovent sobre nostre.

Més fotos aquí.

4 comentaris:

Daniel ha dit...

A Bangkok no vareu trobar a Lorenzo Lamas rodant una de les seves pelis entretingudes i excitants??? Perdoneu per la meva cultura i ignorància, però que són els espectacles de Ping-Pong?? Jo tinc certa imaginació i m’imaginava dues noies despullades i una taula de ping-pong jugant sense pales i la pilota la tornaven una a l’altra amb els pits....
Per vosaltres anar en segona classe en un tren és com anar en primera ja que heu superat pitjors situacions adverses com anar amb xinesos freakies o dormir en llits de dimensions “Playmobil”.
Això de topar-te pel carrer quan tens gana i et donen de menjar, se m’acabarien els problemes i mals de caps quan estic solet a Girona de “Rodríguez”. Llàstima que aquestes coses passen només a l’estranger.
Un petit detallet, en la foto que esteu amb l’Elisabeth mostrant les birres tailandeses i, de pas, fent dentetes al personal que aguanta la calor des de la feina, en el fons és veu publicitat de la Cervesa “Sant Miguel” ja se sap: “allà on va triomfa, i on triomfa l’endemà un no s’enrecorda”.

Marc ha dit...

eiii!!!
veig k poc a poc ja us aneu acostant cap a casa... :O

Montserrat ha dit...

De tornada a la realitat ja m'he posat al dia del vostre dia.Oriol va per tu M'HE FET UNA FOTO AMB UNA IGUANA!!ja se que no es tan excitant com anar amb elefant acariciar pandes o dormir amb aranyes peludetes pero me la vaig fer pensant en tu JE JE.Tot molt bonic,i sobretot poder veure Chichen Itzá sense turistes ni venedors, un luxe!!
Apa continueu desestressat-vos en platges paradisíaques.

Gemma ha dit...

Ostres Dani, t'hauré de vigilar,eh??Què és això de les noietes jugant a ping-pong amb els pits?
Per cert, per fi un bar heavy!!!Després de tres mesos segur que heu disfrutat molt!! Nos farem una birra a la vostra salut a Wacken!
Petons.
Gemma.