dilluns, 9 d’agost de 2010

Bodhgaya, on Buda va perdre... la foscor

Després de la primera nit en un tren, que va resultar menys peculiar del que ens esperàvem, vam arribar amb només una hora de retard a Gaya, i d'allà a Bodhgaya, un dels llocs més sagrats per als budistes.

El poble és més aviat petit, i està situat al bell mig d'una de les regions més pobres de l'Índia. No obstant, rep milers de visitants de tot el món (el Dalai Lama hi passa cada any una temporada) que venen a veure l'indret on el príncep Siddharta, Buda, tot meditant es va il.luminar sota un arbre.

El poble és un anar i venir de gent, sobretot fidels i monjos de totes menes, i està salprebrat de temples de totes les confessions budistes. És una mica com “Expo Budisme”, pots anar d'un país a l'altre entrant als diferents temples, asseure't a meditar en algun, o simplement constatar les diferències arquitectòniques i pressupostàries. Vam passar pel temple japonès, molt sobri i elegant, el tailandès, tot recobert d'or, el nepalès, el butanès, els xinesos i el tibetà, el birmà... no vam trobar el laosià, algú els hauria de dir que hi falten!


També vam veure un buda gegant, i vam visitar el temple Mahabodhi i el lloc exacte on Buda es va il.luminar. Per tota l'àrea del temple hi ha cartells dels llocs on havia estat meditant el bon home les setmanes següents a la il.luminació. Poca feina...

Total, que com que s'hi estava molt tranquil, l'hostal era impecable i la Meritxell encara no es trobava bé del tot, ens hi vam estar tres dies descansant, passejant i menjant i socialitzant al bar Tofu. Meditar, per això, només vam meditar la manera de continuar.

A l'Índia els trens sempre van plens, i s'han de comprar els bitllets amb una antelació que no va gaire amb els Metaltravellers. Per sortir de Bodhgaya no ens va quedar més remei que anar a l'estació directament i provar de trobar bitllet. I en vam trobar, però sense seient reservat. Teòricament el següent tren passava a les 3 de la tarda (eren les 6 del matí), però gràcies a la impuntualitat crònica dels trens, al cap de mitja hora en va passar un. De totes maneres no ens vam atrevir a assaltar aquell vagó ple a vessar amb les motxilles, i ens vam colar en un vagó de seients reservats. Anava ple també, evidentment, però ens vam instal·lar al costat de les portes, on un amable senyor ens va cedir la seva maleta per a que poguéssim seure-hi a sobre les quatre hores de viatge.

Més fotos aquí.

3 comentaris:

Montserrat ha dit...

Ja se que sou molt exòtics,però en tren al costat d'una porta oberta jo hi he anat molts anys i fins i tot passat d'un vagó a l'altre per les plataformes...
Molt bonics els temples,suposo que quan el senyor Buda es va il·luminar allò debia ser un descampat ple d'herbes "il·luminàries" perque ara vistos els fils que creuen l'espai ja es veu que ho fan de manera convencional.
Vistes les vaques es pot constatar que per fer hamburgueses ho tenen difícil.
Apa narinant i compte amb els monsons.
(el Gerard ha vigut a passar uns dies a occident, molts records)

Gemma ha dit...

Hope, podreu fer una col.leccio de fotos de budes. Ha d'estar xulo veure el lloc on la gent va a meditar.
Pel que fa viatjar, veig que sou un tot terreny, no us importa ni les hores ni la forma...Ho tindrem present quan torneu..jejeje.
Gemma.

Daniel ha dit...

M’ha agradat això de “Expo Budisme” ja m’imaginava un Buda de colors de l’arc de Sant Martí fent de mascota i promocionant la ciutat on es va il•luminar en Buda. A la fi, el pelegrinatge de la gent que s’aproxima als temples, la majoria deuen ser pobres materialment parlant però rics de creences, fe i saviesa. Vosaltres, com jo hagués fet també, vareu meditar al bar, el temple sagrat dels heavies. Llàstima que les coses que comentem en el bar segurament arreglaríem el món i viuríem tots molt millor, però sempre s’obliden quan portes més de cinc cerveses, que hi farem, paciència!
Nosaltres no tenim decoracions arquitectòniques banyades d’or, però tenim Estrella Damm, i tampoc tenim guies espirituals com Buda o Crist, però tenim cambrers que ens guien a la llum per decidir quin tipus de cervesa o cafè et bé de gust.
Va anar bé el viatge amb Metaltravellerstrain??? Se us veu molt pansits i secs, no deveu portar una bona alimentació... Mireu el costat positiu, al menys, en el tren no us va tocar ficar-vos pel lateral d’una finestra en l’exterior o a sobre del sostre del vagó.