diumenge, 22 d’agost de 2010

Entrem al Rajastan per Jaipur

18 hores de tren de no res, al costat d'una família hindú amb uns nens insuportables que no paraven de cridar i saltar, i ja érem a Jaipur, la nostra porta d'entrada al Rajastan. Només sortir de l'estació vam notar que no feia calor! Per primer cop en molts dies no suàvem! De fet, va ploure tot el matí, cosa que ja ens va anar bé per descansar.

I és que sense saber-ho havíem arribat en plena celebració del Teej, un festival que celebra l'arribada dels monsons i en honor al casament del déu Shiva amb la deessa Parvati. A la tarda hi havia una desfilada pel mig de la ciutat, amb elefants maquillats, camells, vaques i bandes de música, molt colorista, amb les dones arreglades amb les seves millors gales.



També vam poder, per ara, declarar vigents campions del premi “hindús més pesats” a la gent de Jaipur. No podíem donar un pas sense que ens oferissin alguna cosa: rickshaw, ciclorickshaw, roba, nines, postals... Fugint d'un venedor ens van parar d'un canal de televisió per fer-nos una entrevista. Era per un programa especial del dia de la independència de l'Índia, el 15 d'agost, i ens van preguntar que què s'hauria de fer per solucionar el problema dels captaires al país. I nosaltres havíem de donar una resposta al problema en 20 segons??? I amb cinquanta persones al voltant mirant a veure què passava i què dèiem??? Ens en vam sortir com vam poder, i vam poder despistar el pesat venedor de nines, que era el que volíem.

Com que no podíem passejar tranquils, ens vam atabalar bastant, i vam decidir que, l'endemà, desertaríem de viatjar per lliure i agafaríem un tour organitzat per la ciutat per no haver d'estar regatejant tot el dia amb els rickshaws, no haver de pensar a on anàvem ni haver-nos de preocupar de llegir les explicacions: que ens ho donessin tot fet!



I sí, en un dia vam veure totes les coses importants de la ciutat rosa i els seus voltants, que no són poques. Com a capital que és des de fa molts segles, té uns palaus i uns forts impressionants. El palau del vent, amb totes les seves finestres, el City Palace, un museu, on a la part del darrera encara viuen els maharajas actuals (i com viuen!), el Jantar Mantar, un observatori astronòmic, el fort d'Amber, antiga residència reial, dalt d'un turó...



Vam acabar rebentats i cansats d'anar com un ramat tot el dia, però vam veure molt més que si ho haguéssim fet pel nostre compte, això sí. Diumenge al matí, el dia que marxàvem i que coincidia amb el dia de la Independència, es respirava una tranquil·litat inusual, de dia de festa: poc trànsit, poc soroll... una delícia!

Més fotos aquí.

4 comentaris:

Gemma ha dit...

Una vaca amb les banyes blaves!!I els pobres elefants, que els maquillen...Veig que els venedors us empipaven molt.Per un dia vareu fer de turistes reals amb el viatge organitzat, ja tocava, no?
Petons.

Mª Núria ha dit...

Allò del "be negre amb potes rosses" ho he sentit més d'un cop però això de la "vaca amb banyes blaves" em ve de nou!
Molt xulos els palaus!
No se pas si després de totes les pluges i esllevissades que hi ha hagut els quedarà gaires ganes de celebrar l'arribada dels monsons.

Montserrat ha dit...

UUUUUFFFFF!!Quina marató monumento-cultural potser va valer la pena trobar hindus plastes.Realment els maharajas vivien com el seu nom indica.Els hi vau donar la solució als de la tele? perque amb la que tenim aqui amb els manters igual podrieu assessorar el govern.
Apa us deixo que aqui ha arribat la calor i toca refrescar-se.

Daniel ha dit...

Als nens del tren, jo li hagués dit als seus pares, que si no es comportaven, els llençaria al Gangues. I quina tela amb els que sempre et volen vendre alguna cosa i no et deixen respirar tranquil, a mi també em fan molta ràbia, i segur que alguna barbaritat hagués dit davant de la càmera i amb el meu súper anglès. Però al final em vareu comprar una nina del pesat del carrer?? Veig que hi ha molts hindús que tenen certa semblança al Abú dels Simpson, també hi ha molts “badulaques” com aquí?? No us donen ganes de tocar una vaca sagrada, i sentir com l’adrenalina us puja pel cos, per veure la reacció de la gent si us persegueixen, esbronquen o detenen per acte il•legal i insultant?