dijous, 26 d’agost de 2010

Pushkar i Jodhpur

Pushkar és una altra ciutat sagrada, o més aviat poble gran en termes de l'Índia. Erigida entorn un llac sagrat, tot de ghats l'envolten i és un lloc de peregrinació, tan de devots com de turistes. Hi ha un munt de coses que està prohibit fer, com anuncien cartells per tot arreu, com ara menjar carn o ous, el contacte físic entre homes i dones pel carrer... Hi ha més de 400 temples repartits pel poble, entre ells un dedicat al déu Brahma, un dels pocs que hi ha al món per adorar aquest déu...

Només treure el nas pel primer ghat del llac ja ens van enganxar uns “homes sagrats”. T'agafen per banda i et beneeixen i volen fer una pregària per a tota la família...Ho sentim, però a 100 rupies la benedicció per cada membre, vam passar... Tot el paripé va a canvi del “passaport”, una cinta al voltant del canell perquè en els altres ghats no et vinguin a fer el mateix. Evidentment al final demanaven un generós donatiu, del qual ens vam escaquejar com vam poder.

A part dels temples i ghats, la resta de l'activitat gira entorn al carrer del basar, on tot són botigues i més botigues de roba, artesania, música... Pel que fa a la resta de carrers, és bonic passejar i perdre-s'hi una estona, però tampoc hi ha massa per veure. Ens agradava més contemplar les vistes des del terrat de l'hostal o des de la punta del llac des d'on es veia la posta de sol.

D'allà vam anar cap a Jodhpur, la ciutat blava, on vam arribar que ja era de nit. Al carrer de davant de l'estació hi regnava el caos, com no podia ser d'altra manera. Ens va costar una mica més del que esperàvem trobar un lloc per dormir dins el nostre pressupost, així que vam anar a sopar i a dormir i poca cosa més.

Si la primera impressió no va ser gaire bona, l'endemà la ciutat ens va agradar més. Molt més petita que Jaipur, es pot recórrer a peu tranquil·lament. Vam passar per l'oficina de turisme sense grans expectatives, però un senyor molt amable ens va donar totes les explicacions i un mapa i tot! Jodhpur també està dominada per un fort, propietat del maharajà. A nosaltres ens va agradar més que el de Jaipur, està molt ben conservat i l'audioguia que inclou l'entrada és molt amena. Des de dalt es veuen tots els terrats blaus que li donen el sobrenom a la ciutat. Els pinten de blau perquè va bé contra la calor i els mosquits.

Els carrerons de la ciutat vella són caòtics com els de tota ciutat, i el punt àlgid és el voltant de la torre del rellotge, al mig del mercat, on hi ha una barreja d'olors d'encens, essències de perfums i espècies embriagadora. També vam anar a veure de lluny l'actual palau del maharajà, on en una ala encara hi viu amb la família i la resta és un hotel i un museu.

A la nit vam agafar el tren nocturn més polsegós fins ara: es nota que arribem al desert! Al matí estàvem completament coberts de sorra. Per cert que comprar els bitllets de tren a l'Índia ens està resultant d'allò més senzill. A diferència de la Xina, aquí es poden comprar per internet, estalviant-te moltes cues a les estacions; i fins i tot havent estat els 200 en la llista d'espera 24 hores abans de la sortida del tren, mai ens hem quedat sense plaça.

Més fotos aquí.

4 comentaris:

Montserrat ha dit...

Be ja que la familia ens hem quedat sense benedicció almenys gaudim de les boniques fotos...
Són elàstics els trens indis? o aneu molt apretadets?
Es fantàstic el matxambrat modern d'internet amb les vaques pel carrer que per cert veig que l'Oriol no es cansa de fotogafiar...
Apa vagi be i compreu-vos un plumero per la pols.

Gemma ha dit...

Quina benedicció que us han fet!Sembla que us hagin tirat ketchup al cap. Pel que veig, continueu amb l'esquequeix de pagar... I més vaques sagrades...
Petons.
Gemma.

Gemma ha dit...

Quina benedicció que us han fet!Sembla que us hagin tirat ketchup al cap. Pel que veig, continueu amb l'esquequeix de pagar... I més vaques sagrades...
Petons.
Gemma.

Daniel ha dit...

Mira que hi ha gent rància, utilitzen la religió i les seves creences per treure’t fins a l’última moneda i buidar-te les butxaques. I a sobre les benediccions ja no són gratuïtes, generoses i solidàries, simplement et demanen un donatiu “voluntari”, entre cometes, perquè no tenen armes per apuntar-te al cap. Si que arriben a ser d’emprenyadors...
Primer aneu a parar a la ciutat rosa, ara a la blava, a veure si trobeu la nostra.... la Metal ciutat!!! (la negra). No vareu tenir temps de conèixer un maharajà??? encara qeu últimament viviu com ells, jeje...