dilluns, 16 d’agost de 2010

Què dir del Taj Mahal?

Vam sortir de Varanasi en direcció a Agra, tard, confiant de nou en els retards dels trens indis. Però ens vam endur un bon ensurt perquè a l'arribar a l'estació el tren no estava anunciat enlloc i no sortia cap retard a la pissarra... no podia ser!! I no, no podia ser, quan ja ens pensàvem que l'havíem perdut, van anunciar-ne l'arribada.



Al vagó on anàvem hi havia quatre catalans més, però no vam tenir temps de dir-los res, perquè ens vam adonar que ens havíem equivocat de vagó. I al canviar, al nostre compartiment hi havia un noi de Getafe i una noia de Vigo. Realment, està tot el país a l'Índia!

Vam arribar a Agra al matí, ja des del tren havíem tingut la primera visió del Taj. I amb ells dos vam compartir taxi i vam buscar, comparar i regatejar una pensió al barri més proper al Taj Mahal. De fet, era l'únic que ens interessava de la ciutat, així que no calia donar-hi més voltes.

Com que l'entrada és insultantment cara, vam decidir que hi aniríem l'endemà a primera hora, així que per veure com canvia de color a les diferent hores del dia, a la tarda vam passejar pels voltants, i al capvespre ens vam apoltronar en un restaurant amb terrassa (plena d'espanyols, evidentment) amb vistes al Taj.



I en contra del que diuen les males llengües de que els Metaltravellers són incapaços de matinar, per segon cop aquella setmana (la primera va ser per passejar a l'alba per Varanasi) ens vam llevar a les 5 del matí per ser dels primers en entrar al recinte. I de debò que va valdre la pena l'esforç. Per un costat, perquè no fa tanta calor, i per l'altre, perquè amb la poca gent que hi havia, encara semblava més majestuós.



Poca cosa es pot dir del Taj Mahal... és bonic perquè si, i s'ha de veure un cop a la vida. Els detalls en marbre de l'interior del mausoleu són una filigrana, les incrustacions de pedres semi-precioses també, les proporcions perfectes... Sembla mentida que, havent-lo vist en fotos i reportatges milers de vegades, un cop allà, estàs estona i estona i no et canses de mirar-te'l. Bé, als Metaltravellers els hauria agradat que la llegenda fos certa, i al davant n'haguessin erigit un d'igual però en negre, però igualment, el blanc ens va deixar amb la boca oberta.



Més fotos aquí.

3 comentaris:

Montserrat ha dit...

Realment sempre he pensat que el Taj s'ha de veure en directe...
Felicito cordialment als Ratatravellers pel seu sacrifici d'aixecar-se quan encara no hi ha carrers i pagar com turistes adinerats,el premi va valer la pena.
Això de refiar-se del retard dels trens està molt be aneu practicant per quan torneu?
Suposo que l'Oriol no deu fotografiar totes les vaques que veu oi?
Apa aneu col·leccionant postes de sol que les sortides són mes dures...

Gemma ha dit...

El Taj es veu molt bonic, tambe ens va ensenyar les fotos la vane, pero suposo que el millor es veure'l en directe... Veig que hi ha catalans i espanyols a pertot. Es el que te l'agost. Nosaltres tambe n'hem vist molts per Croacia...
Petons.

Daniel ha dit...

Té que ser bonic de veure el Taj Mahal però vist en fotos i en reportatges no m’entusiasma la idea de pagar un dineral per l’entrada al Palau. Deu ser com anar a visitar l’Alambra de Granada però en versió hindú.