dijous, 12 d’agost de 2010

Varanasi, caos i misticisme

D'una ciutat sagrada per als budistes vam passar a una ciutat sagrada per als hinduistes, Varanasi, o Benarès, que és el mateix. La ciutat a la riba del Ganges, lloc de pelegrinatge obligat, i on molts desitgen acabar els seus dies per poder ser incinerats i llençats al riu, per poder així acabar amb el cicle de reencarnacions.



No hi ha dubte que és un lloc especial, un lloc molt sant i místic... però també un caos com qualsevol altra ciutat, amb el seu soroll, els seus rickshaws suïcides, la porqueria i amb tot de pesats que no paren d'insistir per que els compris alguna cosa. Si durant el viatge hem après que un somriure t'obre moltes portes, també hem après que una mirada borde en un moment donat t'aparta els pesats. En això la Meritxell se'n surt millor que l'Oriol...

Pesats a banda, la part antiga de la ciutat, la més propera al riu, té els seu encant. Als galis, (els carrerons), és com si el temps s'hagués aturat, i si no fos pels llocs d'internet, es podria dir que sembla que tot sigui igual que fa dos-cents anys. I el millor de tot, és que tot i la ingent quantitat de turistes que pul·lulen (pul·lulem) per allà, a la vora del riu, als ghats, la gent continua fent ofrenes, banys purificadors a qualsevol hora, sessions de meditació, de barberia, de bugaderia o simplement fer petar la xerrada com han fet sempre, indiferents a la gent que passa i s'ho mira flipant i no para de fer fotos, des de terra o des d'una barca.



On està prohibit fer-ne de fotos és als ghats crematoris, però si que es poden visitar. Així, des d'una plataforma veus la filera de cadàvers amortallats que arriben, els banyen per últim cop al riu i els col·loquen sobre la pila de llenya per posar a cremar. Molts familiars (tots homes, les dones hi tenen prohibit l'accés) llavors si que fan fotos del difunt/a per posar-la a casa. I als que no són aptes per cremar, pedra al coll, barca, i cap al mig del riu. I tot sense música, però tampoc sense drames, d'una manera natural. I nosaltres allà, mirant-nos-ho com no ens miraríem el crematori de Collserola, amb els ulls coent per culpa del fum.



No, no vam atrevir-nos a posar ni la punta del dit a l'aigua, no som tan valents. Aquest tros de riu és un dels més contaminats del planeta, i com va dir Marc Twain, qualsevol bactèria que es vanti de ser-ho, ha d'estar representada al Ganges.

Amb tres noies i un noi valencians amb qui vam coincidir a l'hostal vam estar recorrent la ciutat, la universitat i alguns temples, com el nepalès i el daurat. Aquí també hi havia milers de peregrins seguidors de Shiva, tots vestits de taronja. La immensa majoria són homes, però a l'entrada del temple daurat vam veure tres dones de taronja a la cua. I no és gaire habitual, perquè l'endemà les vam veure a la portada del diari. Aquestes en concret havien caminat 120 km per anar a buscar aigua del Ganges i arribar al temple.



I també vam anar de compres, que la força del grup sempre funciona millor a l'hora de regatejar, i a més, és més divertit, què carai! Hem de dir que per ara aquest és el país on més catalans i espanyols ens hem trobat de tots els que hem visitat. Suposem que és perquè és agost, però com que l'any passat a l'agost a Colòmbia no n'havíem trobat a gairebé cap, se'ns fa estrany.

Vam passar llargues estones contemplant la ciutat des de la tranquil·litat del terrat de l'hostal. Des d'allà es veia el riu, però no els carrers, perquè són massa estrets. En canvi es veia tota una extensió de cases i terrats que ens va recordar Barcelona... potser si que portem massa temps fora de casa...



Més fotos aquí.

4 comentaris:

Mª Núria ha dit...

Us heu banyat a tots els llacs, rius, mars i tolls que heu trobat i no us atreviu amb el Ganges? Sou uns cagats!!! És clar que si dormiu amb llençols rentats amb aquesta aigua ja cal que us desinfecteu bé.

Montserrat ha dit...

Suposo que malgrat el caos tot es molt interessant sobretot si es mira amb ment oberta i sense jutjar.No m'extranya que trobeu tants catalans i espanyols,em sembla que els que no s'han quedat a casa són tots allà.
Això de no tocar el Ganges és una bona idea ja que els occidentals estem tan "higenietzats" que els bacteris ens deuen esperar amb la boca oberta.
Que be poder practicar el "ser borde"eh? JE JE.
A mi el que m'encanta es l'esclat de colors dels saris i el taronja dels monjos,no solucionen la misèria però li donen menys patetisme.
Apa continueu compran.

Gemma ha dit...

Si que deeu impresionar veure com cremen els cadavers al riu o be els hi posen una pedra...I sort que no us heu banyat al riu Ganges ja que es un niu de bacteris oportunistes que esperen entrar dins d'un cos i aprofitar-se.
Petons.

Daniel ha dit...

Si en el nostre país apliquéssim les mateixes tradicions que a l’Índia de tirar els morts en el Gangues, al final hi hauria més persones que aigua en el riu Ebre, i la immensa majoria amb una pedra al coll, i que consti que no ho dic pels polítics corruptes per posar un exemple. Espero que en l’hostal hagueu dormit al terra, perquè jo no tindria collons de dormir quan he vist a la foto que el pallo rentava el llençols per estar frescos i amb aroma de difunts, la veritat, jo ni que em paguin poso en contacte la meva pell amb aquesta roba. Ara un comentari “freak”, Oriol t’has fixat l’home que meditava en la foto tenia certa semblança al Dhalsim de Street Fighter II.??? (el que se li estiraven els braços i cames quan lluitava) Ja ric per tu jejeje....