dissabte, 4 de setembre de 2010

Bundi i Orchha

Bundi era una ciutat important del Rajastan l'esplendor de la qual va passar fa molt de temps. Ara és un poble força tranquil, envoltant de turons i dominat per un fort molt elevat, que es reflecteix en un llac artificial. Com a Jodhpur, moltes cases estan pintades de blau. Altra vegada, sense haver-ho previst, vam coincidir amb la celebració del Teej, la mateixa de Jaipur. Però aquí la desfilada era diferent.



Des de la nostra llotja a la terrassa d'un bar, vam poder veure passar sota nostra una barreja de cavalcada de reis, pessebre vivent i processó de setmana santa a la hindú, (només hi faltaven els Bundi-Pastorets!) amb nens representant els principals déus hindús. Menció especial per a la banda que portava un batalló d'homes aguantant fluorescents com a il.luminació.



L'altra particularitat de Bundi són els pous esglaonats. N'hi ha més de 50, i alguns estan molt decorats. Ara com ara hi deu haver força sequera, perquè tots els que vam veure estaven buits, però així ens vam fer una idea de com de profunds són. El més important, el Rani Ji Ki Baori és tot un monument. Tot i la forta pudor produïda pel guano dels ocells, aquest pou ens va deixar bocabadats per la seva immensitat.



Després d'haver recorregut els seus carrers, vam agafar les motxilles per anar fins a Kota, on a la nit havíem d'agafar el següent tren i deixar enrere el Rajastan. Però abans, vam poder sopar en un restaurant punjabi un pollastre tandoori boníssim i molt tendre. Feia dies que només menjàvem cuina vegetariana!

Havent dormit al tren, vam baixar a Shivpuri, on vam agafar un bus de tres hores fins a Jhansi i allà, ens vam haver gairebé de barallar amb els conductors de rickshaws per tal que ens fessin un preu raonable per anar a Orchha. Aquest poblet envoltat de vegetació està ple d'enormes palaus, temples i cenotafis en un estat decrèpit que li dóna un caire molt especial. En un dia es pot veure tot, però no ens hauria fet res quedar-nos-hi més temps, perquè estàvem molt a gust.



Però no. Teníem un bitllet de tren que ens obligava a marxar l'endemà, l'últim tren de l'Índia. I per celebrar-ho, era el més llarg. 24 hores per tornar a Calcuta!

Més fotos aquí.

3 comentaris:

Mª Núria ha dit...

Això s'acaba, eh?! Aneu-vos preparant perquè em penso que la pregunta més repetida,típica i tòpica que us espera a la tornada serà: què us ha agradat més d'aquest viatge? i ja us dic per endevant que no valdrà que contesteu que tot, tot i que, n'estic segura, tots els paisatges que heu vist, tota la gent que heu conegut, totes les experiències que heu viscut us hauran enriquit i, de passada, també una miqueta a tots els que us hem anat seguint des d'aquí.

Montserrat ha dit...

Au va no esteu tristos que ja se que això de trobar festes per on passeu és meravellos però penseu que arribareu a Barcelona i us espera la Festa Major.
Que us agradat mes? je je je aneu-hi pensant en les llargues hores del viatge de tornada que com diu la Mª Núria serà la pregunta estrella.
Corro a acabar el brodat.

Marc ha dit...

MERITXEEEEEEEEEEEEEEELL!!!!!!!!!
MOLTES FELICITAAAAAAAAAAAAAAAATS!!!
K PASSIS UN BON DIA I ENS VEIEM DINTRE D POC :)