divendres, 1 d’octubre de 2010

Darrera parada: Londres!

I va arribar el temut dia... el dia en que havíem de tornar cap a Europa... El vol d'Air Asia ens va dur de Kuala Lumpur a Londres en 14 hores de plàcid vol, i ja està... tot començava a acabar-se.

Però encara ens quedaven dos dies per davant abans d'arribar a casa. Com que teníem lloc on quedar-nos gràcies a la Diana i el Mush, havíem decidit fer un retorn esglaonat, i com que l'Oriol no havia estat mai a la City, no podíem passar per allà i no anar a saludar al Big Ben.

Només baixar de l'avió ja era tot tan familiar, i fàcil, i ordenat... i tan poc exòtic, que ens vam quedar una mica moixos... Si que s'acabava, si... Els nostres amfitrions ens van preparar un sopar típic anglès, i de seguida vam anar a dormir per fer-nos passar el jet-lag.

Coses de la sort dels Metaltravellers, just el dia que havíem de passar allà sencer, hi havia convocada vaga de metro. Però finalment no ens va afectar gaire. Com acostumem a fer, vam passar el dia caminant amunt i avall, veient els monuments emblemàtics. Ens va fer un típic temps londinenc, quan el sol brillava feia calor, però de cop es posava a ploure, així que vam tenir temps de fer unes compres i d'entrar a la National Gallery i tot.


A la tarda ens vam trobar per fer un beure amb el Marco, un ex-company de feina de l'Oriol que també estava per allà (un primer tast del que ens esperava els dies següents), i no vam poder deixar passar l'oportunitat d'anar a un bar heavy, que des de Bangkok que no havíem anat a cap!


La Diana i el Mush ens van tractar molt bé. L'endemà teníem encara un matí per continuar visitant coses, però la pluja, la comoditat del matalàs i que ja teníem el cap més a Barcelona que allà, va fer que finalment ens quedéssim fent el mandra... Però hi tornarem, perquè l'Oriol es va quedar amb ganes de més, i total, és tan a prop...

Més fotos aquí.

2 comentaris:

Mar ha dit...

HOMEEEEEEEE
Ja era hora!!!!
Ja sabem que fa gairebé un mes que sou aquí però faltava la fi del viatge!!!
:)
Després d'un any i mig m'ha quedat el costum de quan entro a internet mirar si heu actualitzat el blog!

Merce ha dit...

Me deja triste este post, no se por qué...